El bloc d'en Joan Gil.

Content per la medalla a una professora (Teresa Freixes) que vaig tenir , i arribat de l'Aragó on la CHA està fent molt bona feina pel català, l'aragonès i pels avenços socials ; escric el meu últim post de l'any 2009 desitjant-vos un molt bon any nou! Al final, el que som o deixem de ser respecte als altres, és allò que donem a conèixer o allò que opinen "els grans xerraires" ( opinòlegs ). En una facultat, la comunicació sobre el món estudiantil és més minsa del que ens podem imaginar. Jo em pensava que els estudiants arran de la pluralitat d'organitzacions d'estudiants (Assemblea, PEF, EPA), estaria més informada i participaria més en la que més si sentís identificada. Peró la participació ha minvat molt a la Facultat. Això és així, l'augment de la pluralitat no ha dut molta més participació estudiantil. Electoralment, però si que s'ha notat molt, però participació continuada no. I això ha passat en les tres organitzacions per igual, però...

D'en Xavier Villalba: Propostes per fer més democràtica la universitat En el document presentat al claustre extraordinari sobre les propostes de reforma del funcionament de la universitat es fan unes propostes de nivell diferent. N’hi ha de genèriques i inatacables perquè no concreten com aplicar-les: 2.- Participació en els diferents àmbits: 2.1.- Cal assegurar que tots els estaments de la UAB se sentin identificats amb els seus interlocutors als diferents àmbits. 2.2.- Democratització dels processos d’elecció dels representants dels diferents estaments. Com ho farem per assegurar 2.1? No es diu. Es proposa elegir els membres del claustre per sufragi universal? Suposo que no, perquè aleshores les facultats més petites o els col·lectius minoritaris (e.g. becaris postdoctorals) no quedarien representats, en contra de l’esperit de la proposta. ¿Es proposa mantenir una quota, com fins ara, qu...

Continua el debat sobre l' AJEC. Aquest és el meu últim comentari on copio comentaris d'un assembleari de Psicologia de la UAB: Anònim, tens molta raó en moltes coses. I per això, vull altre cop contestar-te. "A mi sincerament hem deixa força xocat que una assemblea es presenti a unes eleccions. Això no te ni cap ni peus. Una assemblea no ha de ser una organització política , sinó un espai de decisió i debat de la comunitat." Molt d'acord amb tu, però hi ha que volen que tingui altres funcions. "Per altre banda també hem sembla increïble que una organització com la vostra que comenteu que es assembleària no vulgui participar de la vostra assemblea i debatir amb els vostres companys i organitzar la vida de la vostra facultat des del consens." 1 any i mig intentant canviar-la em sembla suficient. No ens van acceptar cap reglament intern bàsic de qualsevol manual de moviments socials i democràcia radical. "Preferir crear una organització que copi càrre...

Que cadascú faci el que vulgui. Així de senzill. I que entre tots col·laborem, quan sigui necessari i hi estiguem d'acord, amb formules clares d'acord comú i amb respecte mutu. Sense sectarisme, joc brut o "superioritat moral". Tres nivells en el Moviment: creació d'estat d'opinió, sindicalisme i microsindicalisme En algunes ocasions, el dirigisme (com a guia amb discurs) sindical conjuntament amb una fragmentació partidista del mapa estudiantil per joventuts polítiques és lògic en el Moviment estudiantil. Un sindicat d'estudiants s'ha de nodrir de joventuts organitzades, i aquestes te les proporcionen les joventuts dels partits. Tot i això, i tot i que hi ha sindicats estudiantils que eviten aquesta simplificació; hi ha sindicat per joventut política. Potser també ho du la simpatia ideològica i el coneixement mutu. I tampoc és negatiu que el moviment estudiantil tingui estructures estables d'organització en un moviment tant basat en alt i baixos h...

D'entrada enllaçar a: Medalles Narcís Monturiol Avui, un familiar m'ha preguntat: " I què, que diuen els estudiants? Què ha passat al final amb Bolonya?" La meva resposta ha estat clara: "Malament. Ens l'estan aplicant [sense haver fet cap canvi]." I ell em contesta: "Ja és estrany. Ja és curiós, perquè ara és quan a Europa sembla que s'estiguin estenent les revoltes". Jo li contesto: "Si. Això és el més greu, però el moviment estudiantil té alt i baixos, i aquest és un moment molt calmat. A part, de les "joventuts de les CUP" [és una forma de generalitzar però que fa més fàcil la conversa] que sempre emboliquen la troca una mica (...) La diferència és que aquí criticàvem [sobretot] allò que podia venir, les pors que teníem. I ara Europa ja s'ha aplicat i critiquen amb més raó, perquè estan patint ja les conseqüències . És diferent. Aquí quan l'AEP parlava de Bolonya, la majoria d'estudiants passaven del tema (.....

Un semestre post-lluita contra Bolonya, post-aturar el procés, "post-bolonya": Alguns interessants vídeos i notícies d'aquest primer semestre. (Protestes a Medicina i Arquitectura per la nova estructuració de carreres de Bolonya) Els antibolonya intenten accedir a la Plaça Sant Jaume durant una manifestació (Mobilització de 500 o 1.000 estudiants organitzada per SEPC, CAF i FEL on hi havia En Lluita i AEP) Alumnes de psicopedagogia de la UdL es manifesten contra l'obligació de cursar un Màster per treballar a secundària (Mobilització a Lleida contra l'estructuració nova de títols elitista econòmicament parlant) (Errors en la nova selectivitat de Bolonya) Watch 11144201_converted.avi in Activism & Non-Profit (Recordant velles protestes anti-Bolonya a Lletres) Continua la precarietat financera universitària Mentrestant, Enric Canela ens informa de la fallida de les Universitats catalanes i la seva precària situació financera ... també ens ensenya com la Unive...

Las empresas dedicadas a la venta de armamento multiplican los convenios con las universidades españolas Grado de Humanidades en la Universidad de Sevilla: porqué, de dónde viene y qué implica No es casual que en Sevilla se tenga una oferta de 6 titulaciones en Filología pero que, en cambio, en Granada se pase de una oferta de 10 Filologías distintas a 3 grados en Filología. Mientras que las Filologías andaluzas se ve obligadas desde la Junta de Andalucía a fusionarse para sobrevivir, la misma Junta de Andalucía permite a Sevilla su existencia sin mayores problemas. Porque es la financiación la clave de todo este embrollo. Tal como dice la candidatura de la Universidad de Sevilla al CEI: “ Además, la Universidad de Sevilla se plantea la ampliación de su oferta en los distintos niveles, armonizando sus capacidades con la demanda social; cabe destacar (…) la creación de un Grado en Humanidades ”. Tenemos que partir de este hecho como fundamental: la Universidad se rinde, plácida y volunt...