EPS/EPICA: L'Assemblea no sap perdre?

Jo, en una manifestació contra el Pla de Bolonya.

Voldria exposar aquests elements que havien de ser la versió d'un comunicat més extens i dur però que he retallat. Perquè he considerat que calia fer les coses d'una altre forma i no encetar una batalla dialèctica inútil. 

Comunicat (o el que havia de ser) "versió" extensa a títol personal contra les difamacions exposades per part de l’associació “Assemblea de Polítiques i Sociologia (ASPUAB)” en el comunicat del 12 de novembre

Context: En el comunicat penjat al grup del Facebook de l’Assemblea se’m cita amb aquesta falsedat: “Joan Gil Oliveres, creador dels antecedents d’EPS, va pactar l’aplicació del grau de polítiques”.

Matís: En el mateix comunicat s’expressen d’altres injúries i mentides versades sobre els companys de l’associació d’estudiants plural “Estudiants de Polítiques i Sociologia” (EPS), de la coordinadora d’estudiants plural “ÈPICA Units Sumem” de la qual formo part. Per això hem cregut convenient respondre per desmentir tals estupideses. Els companys d’EPS i d’ÈPICA en donarem d’altres en conjunt però també en farem a títol personal per tal de clarificar encara més la realitat dels fets tal i com van succeir. Em disposo amb aquest comunicat a explicar en què ha mentit l’Assemblea, en aquest cas, sobre la meva activitat al moviment estudiantil durant la lluita contra l’aplicació estatal del Procés de Bolonya (EEES).

Raó del comunicat: El comunicat es du a terme després de que EPS hagi guanyat les eleccions a la Facultat de Ciències Polítiques iSociologia (UAB) i l’Assemblea, l’altre candidatura, no hagi tret ni un sol representant amb la més alta participació de la història electoral de la facultat.

Valoracions personals: Primer de tot, voldria donar la meva opinió personal sobre el comunicat esmentat, podent ser d’interès pels estudiants de la Facultat i d’altres facultats  de la UAB les meves valoracions al respecte.

UN ARGUMENT MÉS DE QUE VÀREM FER BÉ: CALIA UNA ALTERNATIVA A LES ASSEMBLEES

• És bastant lleig haver de llegir comunicats d’aquest estil, injuriosos i a més basats en falsedats. A més de ser injust per fals i de ser lleig per l’estil utilitzat, demostra un cop més, l’estil de l’Assemblea alhora d’encarar qualsevol repte en política estudiantil. La qual cosa només fa que corroborar quin és l’estil que no canvia ni canviaria mai per part dels líders de l’Assemblea. I explica la necessitat d’una alternativa plural a nivell de facultat (EPS) i a nivell de campus (EPICA) que sigui útil, que ens inclogui a tots (plural) i que cuidi les formes (pacífica). Aquest camí que vàrem recórrer alguns assemblearis independents crítics amb la línia seguida per l’Assemblea durant les ocupacions i en d’altres protestes amb presència d’accions coactives, i estudiants no assemblearis; per construir una “Alternativa Estudiantil per a la UAB” va ser el correcte i ha donat molts fruits per la millora de les condicions d’estudi. A més, ara mateix és una realitat en moltes facultats i també a nivell de campus. A més, aquests comunicats reforcen la idea que cal seguir denunciant la línia de difamació d’aquells que critiquen la postura “oficial” de l’Assemblea. Ara bé això no ens serà ni ens ha estat (tenint en compte la raó pel qual estem actius: la millora de la nostra Universitat Pública) impediment per donar la mà estesa per tal d’intentar dur a terme accions de forma conjunta que ens beneficiessin a tots els estudiants; com per exemple, el referèndum per aturar l’aplicació dels Graus entre EPA (ara EPS) i l’Assemblea de Polítiques i Sociologia.

PRIMER, VAIG SER MEMBRE DE L’ASSEMBLEA I DESPRÉS DE L’EPA (TAMBÉ VAIG ESTAR EN LA CREACIÓ D’EPS), MAI VAIG FORMAR PART DE LA PEF

• Considerar-me el “creador dels antecedents d’EPS” és fals. Primer perquè jo no sóc l’unic estudiant que vaig estar impulsant aquests antecedents. I segon perquè jo només vaig impulsar la creació d’”Estudiants per a una Política Activa” (EPA) i vaig estar en el procés de constitució d’EPS com a renovació d’EPA. Mai vaig formar part de l’altre associació d’estudiants, la “Plataforma d’Estudiants de la Facultat” (PEF) ja que en aquella primera etapa (la de la PEF) jo formava part de l’Assemblea. Això denota certa confusió històrica que més endavant, encara quedarà més reflectida. Però per desgràcia, amb una difamació.

• També voldria expressar que no és el primer cop  que rebo amenaces i mentides. Fa uns anys quan encara era membre de l’Assemblea però criticava (perquè defenso la llibertat per expressar-nos) la seva línia, em van crear un web fent burla de la meva persona (joangilforadelesuniversitats.blogspot.com, actualment tancat) o van crear dos posts en un web (un dels quals es titulava “Joan Gil Oliveras, manipulador i farsant”). En aquest mateix web rebia amenaces. La llista d’improperis i ximpleries que he hagut d’escoltar seria llarga i tampoc aportaria res més. A part no sóc l'únic: abans que arribés a la Univeristat hi havia "una campanya" que es titulava "(no recordo el nom si el cognom) Alzina menja ketamina". El meu amic de la PEF, Joan Alginet quan jo era de l'Assemblea (!) vaig tenir que veure com l'empentaven. Però és significativa de l’estil, no només d’uns quants estudiants (perquè mai l’Assemblea es desentén i condemna aquestes actituds –algunes debatudes en assemblea perquè jo hi he estat- dels seus membres, l’Assemblea és “sobirana” però “irresponsable dels seus actes”) sinó de tot un moviment assembleari a la Facultat

• També voldria fer referència a la participació estudiantil a la Facultat, la qual l’he hagut d’estudiar per un treball. En el comunicat, l’Assemblea exposa que “celebra l’alta participació”. Doncs me n’alegro. Precisament aquesta “alta participació” –encara estem a anys llum d’una participació digne d’una facultat de Polítiques i Sociologia- és la que els fa perdre les eleccions. Històricament l’Assemblea no s’ha hagut de preocupar de les eleccions perquè sabia que la seva “força” estava als passadissos. Només presentant-se aquesta, durant força temps, per raons de falta d’alternatives tant sigui per coacció com per omissió; amb uns 100 vots les tenia guanyades. Així, tenia “l’hegemonia” al carrer i a les institucions. El dia que una alternativa, que agrupava membres d’algun sindicat d’estudiants no assembleari, estudiants independents, estudiants actius en organitzacions no governamentals i estudiants vinculats a organitzacions polítiques i estudiants que no estaven actius en cap altre espai. La PEF. La participació va augmentar al voltant del 20% i va començar la fi de l’Assemblea a nivell electoral. Portem 5 anys així i “lo bé que ens ha anat als estudiants!”. L’Assemblea doncs, ja no pot dir que és l’òrgan (això d’autodenominar-se “òrgan” és a part de fals, bastant fatxenda) legítim (com si només el “Partit únic – Assemblea” fos legítim! Qui dona els carnets del que és “legítim” i qui “no”?) i representatiu (perdent les eleccions només es representen a si mateixos, tot i això encara de tant en tant, sentim aquesta expressió) dels estudiants de la Facultat. Això significa que no representa la pluralitat dels estudiants, anàlisi que ja vaig fer abans de marxar de l'Assemblea però que el dogma dels sectaris va fer que no servís per crear cap debat per canviar la línia, sinó insults i altres actituds intolerables. Al darrere de motles Assemblees hi ha un grup organitzat, amb una línia política definida, propera al seu partit (molts assemblearis també tenen carnet, però clar, el "seu" partit és "dels bons") que fa d'aggenda setting: el sindicat SEPC. I perdoneu però #alguhohaviadedir.  

• En resum, considero tot el comunicat i la mentida versada sobre mi una "pataleta" de nen petit, una corroboració de que no volen canviar res (tot i els mals resultats electorals) i en conjunt una llàstima perquè des de la diversitat, els diferents grups d'estudiants que formem el Moviment Estudiantil Plural treballen conjuntament quan així ho considerem oportú. Que en definitiva és el que hauriem de voler: lluitar tots junts contra tot allò que no ens agrada de la Universitat i plantejar alternatives viables.