EPS: Felicitats pels resultats!

Cartell electoral del primer any d'EPS.
Amb tant comunicat impertinent, m'he endescuidat de felicitar als companys d'EPS de la Facultat de Polítiques i Sociologia (UAB) -actualment ocupada pel moviment assembleari-. Ho vaig fer a nivell personal i via Facebook; el mateix dia del meu aniversari. Com també vaig contestar comunicats que no ens duen enlloc. El meu reconeixement!

Doncs això: felicitats pels 15 representants d'estudiants a la Junta -de 15- que vàreu aconseguir! Ara toca continuar fent la feina que va fer EPS el curs passat quan ho lideraven n'Oriol Ibàñez conjuntament amb en Joan Miquel Roig, en Miquel Tarrés i l'Albert Gaspà.

Pels que no segueixin el meu bloc: EPS (Estudiants de Polítiques i Sociologia), l'associació plural de la Facultat de CCPP i Sociologia de la UAB que forma part de la coordinadora ÈPICA fou la renovació de l'antiga associació EPA. Es va dur a terme entre els que formavem part d'EPA, membres de l'AJEC (antigament a la PEF) i l'entrada de nous estudiants independents, que s'havien acollit a la candidatura que duia el mateix nom; EPS. Tot això s'enmarcava en la nova estratègia de crear referents estudiantils unitaris i plurals, desvinculats del dirigisme d'una joventut política o d'un sector sectari estudiantil. A l'Oriol i a mi ens va saber greu perdre el nom d'EPA en pro de la unitat i la renovació, però així ho vàrem fer pensant en el millor per la facultat i els nostres companys i el nous.

-----------------------------------------------------------------------------------------

Més informació: Alternatives estudiantils.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2)

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2) Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras Continuo l’article redactat amb el mateix títol, com a segona part. En aquesta, em centraré en el que indica el filòsof Byung-Chul Han en “L’agonia de l’eros” (2012) i en “Capitalismo y pulsión de muerte” (2019). El filòsof, preocupat per la societat/cultura de la vigilància, de l’excessiva positivitat i de la transparència, expressa com alguns valors culturals actuals, algunes dinàmiques socials, estan minvant la salut mental de la població mundial. Dit d’una altre forma, com el sistema neoliberal està generant majors maldecaps en termes de salut emocional de moltes persones que podrien recuperar-se d’un trastorn, mantenir-se sanes o conviure de forma normalitzada amb problemàtiques de salut mental sense aquesta estructura socioeconòmica i cultural que ens oprimeix. Alguns dels mantres que ens estan fent mal són el <<Tu pots!>>:               
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació