Tercera notícia de la Festa Major de Manresa
Joan Gil Oliveras | Actualitzat el 27/08/2011 a les 19:17h
Llobet aconsella «aplicar les qualitats de l'esport al govern»
Ple de gom a gom al saló de sessions per a escoltar el pregó de l'esportista Xavier Llobet
Xavier Llobet durant l'acte solemne d'aquest dissabte al migdia. Foto: Àlex Gómez Ribera
Aquest migdia a les 12.30h al Saló de Plens de l'Ajuntament de Manresa, Xavier Llobet, ex triatleta olímpic, nascut a Manresa el maig de 1974, ha fet el pregó. El Saló era ple. Tant que no s'hi podia quasi ni entrar per les persones que restaven dretes escoltant el jove esportista. Entre autoritats, familiars i persones del món de l'esport, entre d'altres, ha tingut un càlid recolzament amb forts aplaudiments.
Primer pregó de Festa Major de l'alcalde Valentí Junyent
Aquest és el primer Pregó de la Festa Major del nou govern local. Els elogis de l'Alcalde i del pregoner han estat continus, com també la reivindicació de l'esport, en consonància amb la cultura de l'esforç. Tal i com ha dit el pregoner, "aplicar les qualitats de l'esport al govern de la ciutat és una bona manera de revifar l'esperit de lluita, el treball, el sacriific i el lideratge que tant necessita la societat manresana".
Les claus del pregó de Llobet: elogis, demandes i records
El pregó ha estat conformat per varis elements. Els recordatoris per manresans il·lustres de l'esport com Txell Calduch, Ivo Clotet, Vilaplana, Perramon, la victòria de l'ACB del TDK de bàsquet, la medalla d'or als Jocs d'Atlanta i al Mundial de Fukuoka guanyat per l'equip de waterpolo amb Manel Estiarte, Jordi payà i Carles Sans, etc. Els elogis al govern local per escollir pregoners "de casa -de la vila-" i la demanda que treballin per una societat més sana per "recuperar aquesta Manresa lesionada". També hi hagut temps pels seus records familiars amb el seu pare, que "vivia amb gran passió el bàsquet".En resum, ha reclamat que Manresa -que ja és una capital cultural- també sigui esportiva ja que hi ha gran tradició i potencial. Tot ben travat perquè records i elogis al potencial esportiu de la ciutat donessin per vàlida la demanda, fet que ha contribuit a que l'Alcalde agafés la paraula per recollir-la.
-----
Text íntegre del pregó a càrrec de Xavier Llobet, triatleta manresà
Il·lustríssim senyor Alcalde, regidores, regidors, ciutadans de Manresa, bon dia i benvinguts a un dels actes més honorables i representatius de la nostra Festa Major.
Com tots sabeu, aquesta és la primera Festa Major del nou Alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, i no us podeu imaginar l'honor que representa per mi ser-ne el pregoner.
Quan vaig rebre la trucada del "telèfon vermell" de l'Ajuntament de Manresa i em van fer la proposta de ser avui aquí amb tots vosaltres, vaig tenir una reacció doble i contradictòria. Per una banda, el meu orgull i la meva autoestima es feien enormes al ser nombrat per l'ocasió. De l'altra, em va envair una angoixa que es va acabar convertint en una suor freda... més o menys semblant a la que estic patint ara mateix.
L'Alcalde intentava reconfortar-me i em recordava que per a algú com jo, que havia estat capaç de competir en uns Jocs Olímpics, ser el pregoner de casa no suposava cap tipus d'estrès afegit. S'ha d'aplaudir la iniciativa de l'Alcalde Junyent de potenciar i promocionar la gent de casa, que llueix el nom de Manresa per tot arreu, en tot tipus d'actes relacionats amb la ciutat, com el que ens trobem ara.
Vull recordar que el mes de maig passat els manresans varem "fitxar" un nou Alcalde. Un aristòcrata de la gerència amb un ADN esportiu molt marcat. Personalment, crec que a tots els que ens agrada l'esport, els que lluitem per potenciar-lo i que creiem en els seu valors estem d'enhorabona. Potser la nostra travessa pel desert tindrà la seva fi i aquest acte que celebrem avui aquí podria ser la primera senyal positiva que indicaria que aquesta travessa del desert s'ha acabat.
Tothom sap, i especialment la gent que està al capdavant de la ciutat, que estem vivint moments de gran dificultat. Els nou llogaters de l'Ajuntament tindran molta feina per intentar minimitzar els danys acumulats, els presents i els futurs.
Per això, donar la responsabilitat de dirigir el rumb de la ciutat a una persona intensament vinculada amb l'esport és fonamental per tal d e recuperar tota la vitalitat d'aquesta Manresa lesionada. Conèixer els mèrits i les qualitats que transmet l'esport i aplicar-los al govern de la ciutat és una bona manera de revifar l'esperit de lluita, el treball, el sacrifici i el lideratge que tant necessita la societat manresana.
Però sobretot hem d'augmentar la tolerància al fracàs. Hem de saber aprendre dels errors per tal d'enfocar el futur amb unes expectatives interessants. Per això, davant la complicada situació que viuen les finances públiques, donar els comandaments de la ciutat al senyor Valentí Junyent -un virtuós del món esportiu- ajudarà a que la capital del Bages recobri l'optimisme i la il·lusió.
Des de sempre, la meva relació amb Manresa ha estat d'amor i odi. He passat de ser un fidel defensor de la capital bagenca, especialment durant els meus anys de vida a l'antic Centre d'Alt Rendiment Joaquim Blume de Madrid, fins a viure una època contradictòria sobre la meva ciutat per la falta d'ajuda. Escoltar un etern silenci quan representava la selecció estatal i, en conseqüència, Manresa per tot el món va ser la tònica habitual.
Gràcies a la meva constància i tossuderia, però sobretot al fet d'haver gaudit d'un magnífic entorn familiar i d'estar ben assessorat per una altre pesonatge oblidat de l'esport manresà, com és l'Ivo Clotet, he pogut tastar les mels i les brases més selectes de món esportiu.
Qui coneix la meva procedència sap que a casa meva es viu, com a moltes llars de Manresa, amb gran passió el bàsquet. He perdut grans batalles i discussions sobre la tendència i l'aposta esportiva d e la ciutat amb el senyor de la barba, que passa hores i més hores entre els dos pavellons del Congost, sempre envoltat de pilotes i més pilotes, intentant educar a tota una colla de llargaruts marrecs i provant de descobrir aquell talent que busquen tots els apassionats a l'esport de la cistella de Manresa i comarca.
La seva ha estat i és una vida dedicada al bàsquet i per les seves mans han passat reconeguts jugadors de diferents generacions.
Probablement el seu somni era veure el petit Llobet botant la ‘bimba' per la pista del Nou Congost, però servidor va preferir l'aigua i les antigues instal·lacions del Club Natació Manresa, amb els seus entrenadors Toni i Gaspar Ventura, Albert Canal, Albert Estiarte, Àngel Peirón... Tots ells van ser el meu bressol esportiu.
Manresa a part de ser una gran capital cultural, per cert, molt ben promocionada durant molt anys, ha tingut des de sempre una gran tradició esportiva. Nedadors com Carrasco, olímpic a Sydney 2000. Waterpolistes com Sanz, Estiarte, Canal, Payà... que han estat presents en diferents Jocs, assolint la glòria olímpica a Atlanta 1996. Atletes de renom com Vilaplana, Perramon, Bonet... o l'actual Txell Calduch han aconseguit grans resultats arreu. També ciclistes de la qualitat de Josep Pesarrodona, Francesc Sala, els germans Claramunt... Jugadors de bàsquet de molta categoria com Jordi Singla, Rafa Martínez o Paco Vàzquez han sortit de l'escola manresana. Gimnastes olímpics com l'Andreu Vivó. I gent del motor com els Elias, Lanza, Vila... llinatges que han marcat història.
Han estat i són part de la ciutat, han lluït pel món i amb molt d'orgull la marca Manresa. Però tots aquest ídols esportius i jo mateix poca cosa hag uéssim fet sense la important tasca que desenvolupen les entitats esportives de casa nostra. Cada any fan el miracle per seguir potenciant les noves generacions i continuen ajudant a tots els que formen la base de la piràmide esportiva, tots aquells esportistes anònims que emulen diàriament als seus herois.
Gràcies a la bona gestió en aquest camp hem tingut i tenim manresans dirigint alts estaments esportius. Pere Miró, Francesc de Puig o el propi Valentí Junyent han ocupat càrrecs destacats en els organigrames d'importants institucions esportives.
Afortunadament, la cultura de l'esport ara forma part del dia a dia. La gent ha descobert els beneficis de la seva pràctica. Mantenir-se en forma i tenir una bona salut és primordial per estar bé amb un mateix. Tenir un repte esportiu, lluitar per ell i sobretot assolir-lo és una píndola revitalitzad ora per a qualsevol.
Ara, amb l'Alcalde al capdavant, tots hem de posar el nostre granet de sorra, remar en el mateix sentit per aconseguir l'objectiu: recuperar aquesta Manresa lesionada. Potser una visita a algun fisioterapeuta de renom com en Gonzalo Lorza o en Juanjo Brau ens permetria trobar el tractament definitiu que necessitem per recuperar la dolorosa ferida que patim.
No cal que recordi tots i cada un dels mèrits esportius que ha aconseguit la ciutat gràcies als seus atletes, equips, entitats,... M'agradaria, però, destacar alguns moments de glòria esportiva manresana. Com aquella espectacular victòria a la Lliga ACB de l'enyorat TDK Manresa, que ens va situar a l'òrbita esportiva i social, i que –per què no dir-ho- ens va fer estarrufar com a galls d'indi.... I ho va aconseguir gràcies a disposar d‘un entorn idea l , de lluitar amb molta il ·lusió, de tenir un compromís amb un projecte, amb una gran capacitat de treball...
Va ser una demostració de humilitat i virtut davant de les entitats totpoderoses que dominaven la competició. Per uns dies ens vàrem convertir en aquell petit poble rebel de la Galia enfront dels totpoderosos romans. Crec que aquesta fita històrica que comencem a veure amb llunyania ha de ser un gran exemple per a tots els sectors de la ciutat, que s'apliquin amb consciència per revifar-la i tornar a ser un dels motors del país.
O aquella medalla d'or als Jocs d'Atlanta i al Mundial de Fukuoka que va aconseguir l'equip espanyol de waterpolo, del qual formaven part Manel Estiarte, Jordi Payà i en Carles Sans.
Els anys passen, l'esport està cada dia més present a les nostres vides, però cada cop tenim menys referents a seguir i on emm irallar-nos. La societat està patint aquesta malaltia endèmica. Hem perdut l'esperit de sacrifici. Els dirigents tenen una dura feina: reeducar els seus conciutadans per tal que recuperin l'esperança i la confiança a l'hora de voler assolir quelcom, ja sigui un objectiu esportiu, artístic, acadèmic...
Ara, però, toca disfrutar d'un dels events que dóna vida a la ciutat, que durant una setmana es transformarà omplint els seus carrers, places i espais d'un ventall d'actes atractius per a tots els públics.
Per molts anys en podem gaudir. Molt bona Festa Major.
Primer pregó de Festa Major de l'alcalde Valentí Junyent
Aquest és el primer Pregó de la Festa Major del nou govern local. Els elogis de l'Alcalde i del pregoner han estat continus, com també la reivindicació de l'esport, en consonància amb la cultura de l'esforç. Tal i com ha dit el pregoner, "aplicar les qualitats de l'esport al govern de la ciutat és una bona manera de revifar l'esperit de lluita, el treball, el sacriific i el lideratge que tant necessita la societat manresana".
Les claus del pregó de Llobet: elogis, demandes i records
El pregó ha estat conformat per varis elements. Els recordatoris per manresans il·lustres de l'esport com Txell Calduch, Ivo Clotet, Vilaplana, Perramon, la victòria de l'ACB del TDK de bàsquet, la medalla d'or als Jocs d'Atlanta i al Mundial de Fukuoka guanyat per l'equip de waterpolo amb Manel Estiarte, Jordi payà i Carles Sans, etc. Els elogis al govern local per escollir pregoners "de casa -de la vila-" i la demanda que treballin per una societat més sana per "recuperar aquesta Manresa lesionada". També hi hagut temps pels seus records familiars amb el seu pare, que "vivia amb gran passió el bàsquet".En resum, ha reclamat que Manresa -que ja és una capital cultural- també sigui esportiva ja que hi ha gran tradició i potencial. Tot ben travat perquè records i elogis al potencial esportiu de la ciutat donessin per vàlida la demanda, fet que ha contribuit a que l'Alcalde agafés la paraula per recollir-la.
-----
Text íntegre del pregó a càrrec de Xavier Llobet, triatleta manresà
Il·lustríssim senyor Alcalde, regidores, regidors, ciutadans de Manresa, bon dia i benvinguts a un dels actes més honorables i representatius de la nostra Festa Major.
Com tots sabeu, aquesta és la primera Festa Major del nou Alcalde de la ciutat, Valentí Junyent, i no us podeu imaginar l'honor que representa per mi ser-ne el pregoner.
Quan vaig rebre la trucada del "telèfon vermell" de l'Ajuntament de Manresa i em van fer la proposta de ser avui aquí amb tots vosaltres, vaig tenir una reacció doble i contradictòria. Per una banda, el meu orgull i la meva autoestima es feien enormes al ser nombrat per l'ocasió. De l'altra, em va envair una angoixa que es va acabar convertint en una suor freda... més o menys semblant a la que estic patint ara mateix.
L'Alcalde intentava reconfortar-me i em recordava que per a algú com jo, que havia estat capaç de competir en uns Jocs Olímpics, ser el pregoner de casa no suposava cap tipus d'estrès afegit. S'ha d'aplaudir la iniciativa de l'Alcalde Junyent de potenciar i promocionar la gent de casa, que llueix el nom de Manresa per tot arreu, en tot tipus d'actes relacionats amb la ciutat, com el que ens trobem ara.
Vull recordar que el mes de maig passat els manresans varem "fitxar" un nou Alcalde. Un aristòcrata de la gerència amb un ADN esportiu molt marcat. Personalment, crec que a tots els que ens agrada l'esport, els que lluitem per potenciar-lo i que creiem en els seu valors estem d'enhorabona. Potser la nostra travessa pel desert tindrà la seva fi i aquest acte que celebrem avui aquí podria ser la primera senyal positiva que indicaria que aquesta travessa del desert s'ha acabat.
Tothom sap, i especialment la gent que està al capdavant de la ciutat, que estem vivint moments de gran dificultat. Els nou llogaters de l'Ajuntament tindran molta feina per intentar minimitzar els danys acumulats, els presents i els futurs.
Per això, donar la responsabilitat de dirigir el rumb de la ciutat a una persona intensament vinculada amb l'esport és fonamental per tal d e recuperar tota la vitalitat d'aquesta Manresa lesionada. Conèixer els mèrits i les qualitats que transmet l'esport i aplicar-los al govern de la ciutat és una bona manera de revifar l'esperit de lluita, el treball, el sacrifici i el lideratge que tant necessita la societat manresana.
Però sobretot hem d'augmentar la tolerància al fracàs. Hem de saber aprendre dels errors per tal d'enfocar el futur amb unes expectatives interessants. Per això, davant la complicada situació que viuen les finances públiques, donar els comandaments de la ciutat al senyor Valentí Junyent -un virtuós del món esportiu- ajudarà a que la capital del Bages recobri l'optimisme i la il·lusió.
Des de sempre, la meva relació amb Manresa ha estat d'amor i odi. He passat de ser un fidel defensor de la capital bagenca, especialment durant els meus anys de vida a l'antic Centre d'Alt Rendiment Joaquim Blume de Madrid, fins a viure una època contradictòria sobre la meva ciutat per la falta d'ajuda. Escoltar un etern silenci quan representava la selecció estatal i, en conseqüència, Manresa per tot el món va ser la tònica habitual.
Gràcies a la meva constància i tossuderia, però sobretot al fet d'haver gaudit d'un magnífic entorn familiar i d'estar ben assessorat per una altre pesonatge oblidat de l'esport manresà, com és l'Ivo Clotet, he pogut tastar les mels i les brases més selectes de món esportiu.
Qui coneix la meva procedència sap que a casa meva es viu, com a moltes llars de Manresa, amb gran passió el bàsquet. He perdut grans batalles i discussions sobre la tendència i l'aposta esportiva d e la ciutat amb el senyor de la barba, que passa hores i més hores entre els dos pavellons del Congost, sempre envoltat de pilotes i més pilotes, intentant educar a tota una colla de llargaruts marrecs i provant de descobrir aquell talent que busquen tots els apassionats a l'esport de la cistella de Manresa i comarca.
La seva ha estat i és una vida dedicada al bàsquet i per les seves mans han passat reconeguts jugadors de diferents generacions.
Probablement el seu somni era veure el petit Llobet botant la ‘bimba' per la pista del Nou Congost, però servidor va preferir l'aigua i les antigues instal·lacions del Club Natació Manresa, amb els seus entrenadors Toni i Gaspar Ventura, Albert Canal, Albert Estiarte, Àngel Peirón... Tots ells van ser el meu bressol esportiu.
Manresa a part de ser una gran capital cultural, per cert, molt ben promocionada durant molt anys, ha tingut des de sempre una gran tradició esportiva. Nedadors com Carrasco, olímpic a Sydney 2000. Waterpolistes com Sanz, Estiarte, Canal, Payà... que han estat presents en diferents Jocs, assolint la glòria olímpica a Atlanta 1996. Atletes de renom com Vilaplana, Perramon, Bonet... o l'actual Txell Calduch han aconseguit grans resultats arreu. També ciclistes de la qualitat de Josep Pesarrodona, Francesc Sala, els germans Claramunt... Jugadors de bàsquet de molta categoria com Jordi Singla, Rafa Martínez o Paco Vàzquez han sortit de l'escola manresana. Gimnastes olímpics com l'Andreu Vivó. I gent del motor com els Elias, Lanza, Vila... llinatges que han marcat història.
Han estat i són part de la ciutat, han lluït pel món i amb molt d'orgull la marca Manresa. Però tots aquest ídols esportius i jo mateix poca cosa hag uéssim fet sense la important tasca que desenvolupen les entitats esportives de casa nostra. Cada any fan el miracle per seguir potenciant les noves generacions i continuen ajudant a tots els que formen la base de la piràmide esportiva, tots aquells esportistes anònims que emulen diàriament als seus herois.
Gràcies a la bona gestió en aquest camp hem tingut i tenim manresans dirigint alts estaments esportius. Pere Miró, Francesc de Puig o el propi Valentí Junyent han ocupat càrrecs destacats en els organigrames d'importants institucions esportives.
Afortunadament, la cultura de l'esport ara forma part del dia a dia. La gent ha descobert els beneficis de la seva pràctica. Mantenir-se en forma i tenir una bona salut és primordial per estar bé amb un mateix. Tenir un repte esportiu, lluitar per ell i sobretot assolir-lo és una píndola revitalitzad ora per a qualsevol.
Ara, amb l'Alcalde al capdavant, tots hem de posar el nostre granet de sorra, remar en el mateix sentit per aconseguir l'objectiu: recuperar aquesta Manresa lesionada. Potser una visita a algun fisioterapeuta de renom com en Gonzalo Lorza o en Juanjo Brau ens permetria trobar el tractament definitiu que necessitem per recuperar la dolorosa ferida que patim.
No cal que recordi tots i cada un dels mèrits esportius que ha aconseguit la ciutat gràcies als seus atletes, equips, entitats,... M'agradaria, però, destacar alguns moments de glòria esportiva manresana. Com aquella espectacular victòria a la Lliga ACB de l'enyorat TDK Manresa, que ens va situar a l'òrbita esportiva i social, i que –per què no dir-ho- ens va fer estarrufar com a galls d'indi.... I ho va aconseguir gràcies a disposar d‘un entorn idea l , de lluitar amb molta il ·lusió, de tenir un compromís amb un projecte, amb una gran capacitat de treball...
Va ser una demostració de humilitat i virtut davant de les entitats totpoderoses que dominaven la competició. Per uns dies ens vàrem convertir en aquell petit poble rebel de la Galia enfront dels totpoderosos romans. Crec que aquesta fita històrica que comencem a veure amb llunyania ha de ser un gran exemple per a tots els sectors de la ciutat, que s'apliquin amb consciència per revifar-la i tornar a ser un dels motors del país.
O aquella medalla d'or als Jocs d'Atlanta i al Mundial de Fukuoka que va aconseguir l'equip espanyol de waterpolo, del qual formaven part Manel Estiarte, Jordi Payà i en Carles Sans.
Els anys passen, l'esport està cada dia més present a les nostres vides, però cada cop tenim menys referents a seguir i on emm irallar-nos. La societat està patint aquesta malaltia endèmica. Hem perdut l'esperit de sacrifici. Els dirigents tenen una dura feina: reeducar els seus conciutadans per tal que recuperin l'esperança i la confiança a l'hora de voler assolir quelcom, ja sigui un objectiu esportiu, artístic, acadèmic...
Ara, però, toca disfrutar d'un dels events que dóna vida a la ciutat, que durant una setmana es transformarà omplint els seus carrers, places i espais d'un ventall d'actes atractius per a tots els públics.
Per molts anys en podem gaudir. Molt bona Festa Major.
Comentaris