Escollit segon representant de la UAB al CEUCAT

Després de no ser elegit per ser membre del Consell de Govern de la UAB, he estat elegit pel CEUCAT. La coordinadora d'estudiants (ÈPICA, segona força estudiantil al campus universitari) a la qual forma part GEP -Grup d'Estudiants de Postgrau-, em va proposar fa mesos, candidat a representar els estudiants de la nostra Universitat al Consell de l'Estudiantat de Catalunya (CEUCAT). Jo en sóc el portaveu de GEP i el Responsable de debat i formació d'ÈPICA, i ara en seré el membre del CEUCAT.
En l'última sessió de dimecres del Consell de Govern de la UAB així es va decidir després de mesos de presentar-me a alguns membres degans i PDI, i de diversos boicots per part dels sindicats. Ara han firmat un acord on es redueixen les retallades de plantilla amb les autoritats i per això s'ha pogut desenvolupar un primer Consell sense problemes. El Consell de Govern -amb representants del PAS, PDI, estudiants i l'Equip de Rectorat- em va elegir conjuntament amb el candidat de la plataforma d'Estudiants-UAB (E-UAB), Carlos Pérez, com a representants dels estudiants de la UAB al Consell de l'Estudiantat Universitari de Catalunya-CEUCAT. Ell com a titular i jo com a suplent. Els dos estarem presents a les reunions. I hi participarem activament. Ell emperò és el titular del vot (ja que totes les Universitats tot i tenir més membres al CEUCAT tenen un vot). Per això, consensuarem. Tant el que haguem d'exposar com el vot.

Tot i que, no us amagaré, que últimament havia demanat que se'm substituís en la candidatura presentada per ÈPICA per iniciar una veritable regeneració dels actius i líders de la coordinadora; finalment "no m'han deixat". Encara que és un càrrec "provisional" fins l'aprovació del Consell d'Estudiants de la nostra Universitat, ho faré el millor que pugui; per tal que el "traspàs" sigui el més eficaç possible. I al CEUCAT intentaré que els posicionaments d'ÈPICA en defensa dels drets dels estudiants i el model social d'Universitat Pública hi siguin presents. Ja que entre reformes i retallades universitàries no sé on anirem a parar. 

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Torno a reobrir el bloc

Imatge
Jo crec que he d'unificar els blocs que tinc en una mateixa pàgina web senzilla. I també reobrir aquest perquè el que parlar de la facultat parla de quasi tot i això no pot ser. L'Elliot fliparà quan s'adoni que he tornat a reobrir aquest xD. Això si, modernitzaré els blocs i els canviaré un xic la temàtica. Escriure molt poc aquí.
Més informació

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2)

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? (Part 2) Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras Continuo l’article redactat amb el mateix títol, com a segona part. En aquesta, em centraré en el que indica el filòsof Byung-Chul Han en “L’agonia de l’eros” (2012) i en “Capitalismo y pulsión de muerte” (2019). El filòsof, preocupat per la societat/cultura de la vigilància, de l’excessiva positivitat i de la transparència, expressa com alguns valors culturals actuals, algunes dinàmiques socials, estan minvant la salut mental de la població mundial. Dit d’una altre forma, com el sistema neoliberal està generant majors maldecaps en termes de salut emocional de moltes persones que podrien recuperar-se d’un trastorn, mantenir-se sanes o conviure de forma normalitzada amb problemàtiques de salut mental sense aquesta estructura socioeconòmica i cultural que ens oprimeix. Alguns dels mantres que ens estan fent mal són el <<Tu pots!>>:    ...
Més informació

Per què no s'ha de votar Ciutadans?

Imatge
Podeu trobar l'entrevista sencera a Google, però ho va dir. El concepte dictadura i democràcia no el té massa clar. No m'agradava la idea de fer un article d'opinió política al meu bloc en contra de cap partit polític . En tot cas m'encanta criticar la partitocràcia, que al meu humil entendre com a politòleg i ciutadà de classe treballadora, representa un model de democràcia parlamentària i/o presidencialista que està segrestada pels partits polítics. Tot i això, hi ha coneguts que saben de la necessitat de que Ciudadanos no arribi a governar la Generalitat de Catalunya, més enllà de si hi ha llistes electorals alternatives a aquests que, tot i ser molt millors, els convencin com caldria. També cal recordar que Ciutadans pel que fa a acabar amb l'amnistia penal i polític, l'impunitat judicial i policial i la falta de transparència i informació veraç sobre els crims del franquisme per part de les institucions espanyoles,  Ciutadans ha estat majoritària...
Més informació