Per què ÈPICA. Units Sumem? Respostes a alguns dubtes plantejats.

Alguns amics i coneguts m'han preguntat d'on sorgeix "ÈPICA. Units Sumem". Com sempre dono la cara amb tot el que m'involucro; he pensat explicar-ho breument en el meu bloc. Molt més breu del que caldria per entendre la complexitat del projecte i també la dificultat  per unir diferents sensibilitats i trajectòries personals i grupals. Alhora intentaré  desmentir algunes de les mentides i difamacions que els assemblearis han anat dispersant durant tota la campanya electoral a les eleccions a representants d'estudiants al Claustre de la UAB, en les que ens hem presentat com a candidatura electoral unitària i plural.

Una Alternativa Estudiantil al SEPC: una difícil tasca

M'ha comportat molta feina l'impuls d'aquesta alternativa a totes aquelles Assemblees d'estudiants de la UAB que no funcionen com a tal. Aquelles Assemblees que justifiquen accions lamentables i condemnables: coacció, violència al mobiliari públic, violència verbal i violència física. No les condemnen ni se'n desentenen. El meu allunyament de l'Assemblea de Ciències Polítiques i Sociologia fou degut a això: a les formes i a la estratègia. Aquestes Assemblees -des de fa molts anys- no són ni democràtiques, perquè no són plurals i estan instrumentalitzades i manipulades per un sector minoritari d'estudiants -el sindicat SEPC-. Ni tampoc són útils en la defensa dels drets dels estudiants i d'una Universitat moderna, crítica, plural, pública i de qualitat.

Degut a l'esforç que he dedicat, no havia pogut informar i tractar aquest tema en el meu bloc personal. M'hagués agradat fer-ho abans de les eleccions però no hi hagut prou de temps. Calia idear una alternativa al SEPC (que és qui a la pràctica, va liderar l'estratègia del moviment assembleari anti-Bolonya a la UAB i qui continua dirigint el moviment). Calia doncs unir totes aquelles experiències i realitats de diferents facultats que havien funcionat i que no eren una simple reacció anti-Assemblea. A la meva Facultat, s'havia format l'associació d'estudiants progressistes EPA que ha volgut pluralitzar l'espai de participació estudiantil a Ciències Polítiques i Sociologia. Vàrem anar informant-nos d'altres grups d'estudiants independents (no vinculats a cap partit polític o moviment intolerant o oportunista) a d'altres facultats. A Lletres, hi havia PUFFIL/PUF que en l'anterior curs anava desapareixent. Després vàrem parlar amb JUNTS, un col·lectiu d'estudiants plural de la Facultat de Ciències de la Comunicació. A la nostra Facultat, hi havia una plataforma d'estudiants (PEF) semblant, però que com la PUFFIL estava desapareixent.

Les primeres idees: curs 2009/10 entre EPA i JUNTS

En una reunió d'EPA, vaig exposar que jo ja estava acabant la carrera però que com segurament faria un màster a la UAB, volia dur a terme l'última "bona obra" a la Universitat, muntant una associació d'estudiants de campus. Primerament, vàrem pensar en dur a terme una Gran EPA a tota la UAB, per tant, ideologitzada d'esquerres. No obstant això, i més tenint en compte la línia assembleària (més o menys) del meu ex sindicat (AEP) que hauria de ser a la UAB la referència dels estudiants progressistes i catalanistes; EPA només tenia espai a la Facultat de Polítiques i Sociologia. No hi ha prou estudiants activistes del moviment estudiantil que vulguin plantejar una alternativa a l'estatus quo estudiantil a la UAB (el moviment assembleari dirigit pel SEPC). I tampoc prou estudiants progressistes potencialment activistes en un futur ja que a cada facultat hi ha una Assemblea i un discurs pro-Assemblea. Només al cap dels anys t'adones que la teoria i la pràctica de les Assemblees és diferent.

És més, l'EPA ha impulsat l'espai de participació estudiantil més plural que ha existit mai a la Facultat, prioritzant la política universitària i el sindicalisme de classe i els interessos de grup (estudiants) per sobre de les propostes més ideològiques. I també limitant-nos a l'acció estudiantil més sindical i menys política, tot i que al cap i a la fi es barregen. Tot i això, a aquesta nova associació de representació, sindicalisme i participació (EPS), els seus impulsors, són els estudiants d'EPA, d'esquerres i catalanistes; i m'imagino que així ho continuarà sent; oberta a tots els estudiants (menys els violents i els intolerants: diferència notable amb les Assemblees).

Entre els membres de JUNTS i EPA volíem anar quedant l'anterior curs per enriquir-nos de la bona feina que havíem fet als òrgans de govern de cada Facultat. I idear una coordinadora entre les dues agrupacions d'estudiants independents i alternatives a les assemblees. 

Les primeres converses: una nova associació d'estudiants plural a nivell de campus

Després vàrem pensar en una Gran PEF (l'associació anterior a EPA a la nostra Facultat, que es diferenciava per no estar molt ideologitzada i polititzada), en una associació a nivell de campus ben plural. A més, sabíem que caldria adaptar-nos a les realitats de cada Facultat. Havíem de ser alternatius però no anti-assemblearis (és més, molts creiem en l'assemblearisme). Amb JUNTS teníem camí, el seu líder (diga-li líder, diga-li estudiant que ho havia impulsat i que més anys feia que havia participat del moviment estudiantil plural) també tenia en cap, la idea de crear una candidatura electoral unitària al Claustre de la UAB que conjugava prou bé amb la nostra idea (meva i de l'Oriol Ibàñez, EPA) de construir una Alternativa Estudiantil a la UAB. Aquest nom ("Alternativa Estudiantil") fou el títol d'un grup del facebook que va acabar de donar l'impuls a la idea. Fou un grup que vaig crear davant els boicots a la llibertat d'expressió a periodistes i polítics que estaven passant a la UAB per part d'assemblearis i membres del SEPC. A partir d'aquí, vàrem passar els tres un estiu ple de debat i discussió de com dur-ho a terme, en el qual vaig cedir en quatre elements que segurament no havia d'haver cedit (legalització formal, cap estructura organitzativa, no fer un procés obert i públic de creació de l'Alternativa Estudiantil i deixar entrar l'AJEC en la nova coordinadora d'estudiants).

Curs 2010/11: una escissió abans de començar!!!


En aquesta última part em voldria aturar. Alguns estudiants de Dret i Econòmiques dels quals els seus líders eren de la Federació de l'AJEC de la UAB van fundar una nova plataforma d'estudiants (Estudiants UAB) que es volia allunyar de "l'autoritarisme dels sindicats d'estudiants, dels partidismes i del discurs polític". O alguna cosa semblant. En realitat, eren la Federació de l'AJEC a la UAB que s'havien escindit de l'AJEC perquè no els agradava l'estil de l'AJEC Nacional que no els havia ajudat "en res: ni en la creació dels Consells d'Estudiants ni en la defensa dels drets dels estudiants; ni en la feina ben feta a la Facultat d'Econòmiques". Nosaltres; la majoria d'ÈPICA estem d'acord amb aquestes premisses però no volem marginar cap grup: volíem una coordinadora unitària i plural i aquí hi cabia l'AJEC. La seva visió "regionalista" i les seves formes (anar a la seva bola sense informar a tots els membres d'ÈPICA de la seva decisió d'escindir-se) no van ser les correctes. Tot i això, estic d'acord amb l'anàlisi i vaig demanar al Guillem -qui s'hi va oposar-, a deixar fora l'AJEC d'ÈPICA i muntar una coalició (com jo havia ideat a l'inici de l'estiu) entre AJEC i ÈPICA. Jo mateix i altres membres de la meva confiança d'ÈPICA i EPS vàrem intentar que Estudiants UAB i ÈPICA no es presentessin en competència, però finalment no va fructificar. Els problemes i diferències personals, per desgràcia, es van imposar. O així es com ho interpreto. Deixant fora de la llista un dels meus contactes més vàlids, d'una forma bastant barroera per part d'Estudiants UAB, tot i que al final potser entenc el per què (massa desconfiança generalitzada).

Eleccions al Claustre de la UAB: Resultats prou positius tot i que cal reflexionar-los

Finalment, aquesta escissió ens va comportar una pèrdua de temps increïble que va produir que algunes llistes electorals a algunes Facultats estiguessin omplertes per estudiants que no estaven prou informats de la realitat universitària a la UAB. No per falta de ganes sinó de temps. Fent que algun caigués de la llista electoral sense temps per posar altres estudiants vàlids que es quedaven fora, però que alguns han continuat participant d'ÈPICA. A Traducció i Interpretació vàrem parlar amb l'Assemblea/Consell d'Estudiants i era del "nostre rotllo", per tant, va entrar a ÈPICA. A Postgrau no sabíem si anar o no amb l'Assemblea de Postgrau i finalment vàrem muntar llista. Una llista, que fent autocrítica, a part d'alguns, és bastant fantasma i això que jo vaig ser el gran crític de que no es posessin estudiants "fantasmes" a les llistes electorals al Claustre per part d'ÈPICA. Això ens ha passat factura a Educació i Postgrau on els meus dos contactes han fet molta feina però on la resta no se'ls ha vist el pèl. A Medicina, els meus contactes (Laia-Genís-Bet) han fet un bon paper també, traient un claustral. Al final, es tracta de fer feina, feina i més feina. Com la que vàrem fer tots plegats des d'ÈPICA a la campanya electoral al Claustre de l'Autònoma. Jo estic ben orgullós dels meus contactes i del meu esforç en la campanya electoral estudiantil.

Vaig aconseguir que ex representants d'estudiants (la majoria, amics meus) donessin suport a ÈPICA UAB. 

Per culpa de la divisió ÈPICA-Estudiants UAB -que som exactament el mateix- els assemblearis han assolit ETSE i tindran tota la representació estudiantil del Consell de Govern al aconseguir la majoria de representants d'estudiants al Claustre de la UAB. 

Com podeu anar comprovant, hi hagut merders interns (com a tot arreu) però en cap lloc surt l'Equip de Rectorat, o els partits polítics, o l'OPUS DEI, o no sé quines beques que rebem; perquè tot això amb el qual ens han volgut vincular els líders assemblearis és fals. ÈPICA som una coordinadora dels estudiants pels estudiants. Totes les mentides versades no tenen cap fonament, per això, a estil de broma, varem repartir condons per explicar que érem d'una "corrent crítica de l'OPUS DEI" (sic.). A més, els assemblearis van jugar brut: ens van intimidar -fet que va comportar que alguns membres nostres no vinguessin a fer campanya- amenaçar, arrencar la majoria de cartells i difamar contra nosaltres, sobretot contra mi. Crítiques que han arribat fins algun CAU de Manresa: vergonyós estil de guanyar unes eleccions d'estudiants. Això sí: vàrem fer augmentar la participació estudiantil!

Amb les victòries a Comunicació (feu de JUNTS), Polítiques (feu d'EPA/EPS), Traducció (aquest sí! gran èxit d'ÈPICA!) i Bio Ciències (feu d'AJEC) per part d'ÈPICA; voldria donar les gràcies a tots els vots que hem recollit a totes les facultats i recordar com ja vàrem fer a la campanya que podeu participar queixant-vos a través del mail epicauab@gmail.com i de les reunions obertes que fem a cada Facultat. També la candidatura "Laia-Bet-Genís" va treure un claustral. La nostra prova de cotó l'hem superada, però no ha estat precisament "èpica" (sic.). Tot i això, estem convençuts que una altre forma de fer política estudiantil és necessària a la UAB i seguirem avançant en aquest camí. 

El que està clar és que per primera vegada, no és pas un mal resultat. Les alternatives a l'Assemblea hem estat a un pas de la majoria al Claustre (Est-UAB, Independents i ÈPICA 44 - Assemblea 46. Eleccions anteriors: Assemblea 75 claustrals). 

Alguns missatges que vaig posar al meu Mur del Facebook és positiu per al a reflexió:

Arrencar cartells, agredir, amenaçar, mentir, difamar, etc. Tot això ha fet que les Assemblees només puguin salvar "46" de 80 claustrals? Que s'ho facin mirar perquè ni amb actituds antidemocràtiques han aconseguit 2/3 del que tenien: ha guanyat la democràcia! 

ÈPICA i Estudiants UAB entra amb força -per primer cop- al Claustre de la UAB i ha estat apunt (sent el primer cop) d'assolir la majoria a les Assemblees i els seus mètodes antidemocràtics.  Això només és el principi: visca la democràcia. Felicitats a tots plegats de debò, orgullosos de plantar cara als intimidadors!!! 

Felicitats a tots els membres (candidats, coordinadors, simpatitzants, votants i amics) d'ÈPICA: els hi hem donat un exemple moral, sense intimidacions hem entrat al Claustre del a UAB.

Les Alternatives a les Assemblees ens hem quedat (presentant-nos per primer cop al Claustre) a 2 claustrals de la majoria de la representació estudiantil. 

Porten dies els assemblearis intimidant-nos, amenaçant-nos, han usat la violència física amb Andreu Espínola Seral i ens han estat arrencant tots els cartells. Potser les Assemblees guanyaran algunes Facultats, però de debò que no ho faran per democràtics i joc net. De democràtes, d'esquerres i plurals res de res!!! 

També us afegeixo el meu missatge a Estudiants UAB: 

Xavi Abad i Carlos Pérez Padilla felicitats pels resultats d'Estudiants UAB. Siguem conscients emperò que anant junts a ETSE, les Assemblees no tindrien la majoria pels pèls que ara disposen. Tot i això, ja en parlarem tots plegats més endavant: sort!!! 

Aquí podeu veure els resultats electorals que les Assemblees volien impugnar allà on havien perdut. Gràcies a tots els membres i votants d'ÈPICA!!!

El camí és aquest perquè la violència i la imposició no és el camí a seguir.