Unes consideracions per matisar: FMUAB i entrevista
Davant de les crítiques sobre no haver recollit la porqueria causada per la FMUAB; com a membre d'un col·lectiu que formàvem part de la FMUAB que hi havia al Rectorat (EPA), haurem de valorar com és que no hi va haver la garantia de neteja que varem demanar, o perquè no varem preveure o davant la imatge, no varem fer-ho nosaltres mateixos. També cal recordar que la festa del Rectorat fou civilitzada i no hi va haver cap incident considerable de ser analitzat.
La culpa és de la gent que és porca, perquè he de netejar la merda de la resta? Jo venc cervesa i visualitzo un col·lectiu, i m'encarrego de que tot vagi bé (gent que vomita, ...). He de ser tant "paternalista" i encarregar-me de la seva merda. Al acabar a les 12h, la meva paradeta estava neta (en tot cas, estava moll el terra d'alcohol, però neta de brutícia). És molta feina organitzar una FMUAB. La rectora ja volia donar aquesta imatge als MMCC (no ens van donar cap contenidor pel que tinc entès!). No només hi havia universitaris! Sobretot gent d'instituts o gent que no estudia a la universitat i està treballant! Ho netejarà la UAB. Ho ha deixat uns dies per deixar-nos en evidència.
No tot és tant fàcil i criticar és molt senzill. Algú sap que varem perdre tota una setmana pel tema de begudes per les pressions del Rectorat? Que ens varem reunir amb la Delegada d'estudiants perquè el SEPC no volia que tinguéssim un espai en la festa? Algú sap quan val un concert de Se atormenta una vecina? Jo crec que hi ha aspectes positius de la FMUAB 2009 que també es podrien recalcar com que no hi hagut tants problemes com abans! Entenc que cal i m'agrada fer autocrítica, però a vegades em sembla que faig el panol·li perquè tothom s'apunta a la crítica fàcil! És el primer cop que es munta íntegrament pels estudiants. Entenc que cal responsabilitzar-se de tots els aspectes però la gent també podria ser una mica més responsable i cívica! Tota crítica és legítima, necessària i ha de ser respectada; però la FMUAB 2009 no només va ser la brutícia del dia després. També van ser nervis, campanes, ganes de fer-ho més enllà de la institució (i si, és cert, es veu que costa fer coses fora de l'Estat, sense subvencions i ajudes; aquest és un país que l'emprenedoria i l'autogestió no la du molt bé... i els estudiants no seríem pas l'excepció). Jo epr la meva part demano disculpes, però no em poso al costat de la campanya de propaganda contrària als col·lectius d'estudiants que aquest any rebran més ajudes del Rectorat (i que per tant, alguns desapareixeran, i per tant, part de la participació estudiantil i el capital social que comporta l'associacionisme). A més, hi van haver dues Festes Majors per culpa de la divisió estudiantil creada pel SEPC. Això encara va ajudar més a la difícil gestió d'organitzar una festa major. No intento excusar amb això la imatge posterior del campus. Totes les Festes Majors acaben igual (o gairebé totes), per desgràcia.
No som perfectes: La gent volia festa. Nosaltres hi hem dedicat esforços (alguna associació tindrà més costos que beneficis en termes econòmics... n'estic segur i no sé com estarà la nostra ni és prioritari saber-ho) i l'hem organitzat fora de la facilitat institucional. La gent va ser cívica durant la festa, però al acabar forces han deixat la merda pel campus i han desprestigiat la FMUAB i als organitzadors. Són ells, els responsables.
De Festa Major autogestionada: brutícia assegurada
Mirem de mesurar les paraules i també de fer anàlisi més acurats al que fou la realitat: una festa major sense grans incidents, amb una convocatòria prou important, i evidentment, també amb l’aspecte (un dels TANTS aspectes que componen la realitat del fet) de la lamentable imatge posterior. Aquí tothom fa les coses perfectes. Jo faig autocrítica de la brutícia però considero que l’últim responsable és la persona (individu racional) que és un porc. No confonguem els termes! Ni la rectora, ni els organitzadors, el responsable de tirar brutícia al terra és la mateixa persona que ho fa! Ningú li obliga a tirar-ho al terra i és un problema de totes les festes majors que conec! A mi el que em desagrada de tot aquest debat que esteu generant és el biaix crític amb la FMUAB 2009.
Hi havia dues festes majors. Jo em vaig adherir a la organització de “la Festa Major dels estudiants” que tenia un plantejament cívic, plural i lúdic (amb Castells, paradetes informatives, …), tot i que si (vivim en el capitalisme…) i la majoria d’activitats es centraven en VENDRE alcohol i menjar (el menjar es va acabar per desgràcia). La lideràvem AJEC, Ganàpies i EPA. I allà menys dos vòmits, no hi va haver cap incident ni baralla (vaig estar de 8h a 12h -menys mitja hora que vaig voltar per la festa de SEPC i CAF-) que em consti. Tampoc hi va haver cap destrossa al Rectorat. No em justifico, intento fer autocrítica però tampoc caure en l’anàlisi interessat o “fàcil” com seria fer una fotografia del dia després sense explicar tota la història (llarga per cert) de la cancel·lació de la FMUAB 2009, penjar-la i fer responsable als organitzadors.
La majoria de brutícia són ampolles per fer “botellón”, i això -majoritàriament- no es venia a les barres ni a les paradetes! Jo vaig vendre una ampolla de Cola (5 nois volien tota la ampolla i no un calimotxo) i punt, i la resta de barres cap.
Sobre la meva entrevista al monogràfic sobre Bolonya de la Revista Campus de l'Autònoma
D'entrada valorar la magnífica feina que fa el professor (tutor de les pràctiques professionals) i els estudiants de Comunicació "en pràctiques" al dotar a la comunitat universitària d'una revista plural i interessant com és la Revista Campus de l'Autònoma (això ho pensava abans de que m'entrevistessin ja que la llegia sovint!). És la revista que calia al tenir l'oficialista "l'Autònoma" que tot i estar molt bé la informació que aportava de les activitats de recerca, docència, debat o d'altres que passaven a la UAB;. Tot i que donava la notícia de tot tipus de revolta, l'anàlisi aportat se sostenia d'una visió parcial d'alguns esdeveniments sota criteris de l'autoritat universitària (i no periodístics), on s'expressava únicament l'opinió de l'institució. És interessant saber el que pensa la institució, per això, calia saber també que pensava la comunitat universitària en general.
La meva entrevista va ser més llarga, i les preguntes van estar molt ben plantejades. Tot i això, durant tot el monogràfic podem trobar alguns errors (no són perfectes!). Com confondre una fotografia de professors a favor del moviment assembleari amb professors que havien signat un manifest contra les ocupacions. O com parlar de llicenciatures quan s'estan referint als nous plans d'estudi (graus). Tot i algun error comès, ja els he comentat que en general els ha quedat molt bé tot el monogràfic. Està molt bé que doneu informació de Bolonya tot i que el rebombori muntat el curs passat sigui això... cosa del passat. Perquè el present dels nous graduats és Bolonya i si no saben què és malament. També els he desitjat un bon futur professional, el qual coneixen a algun dels que treballa en la revista (i les notes que treu) no m'estranyaria que arribés lluny, i els he donat gràcies per confiar en mi per entrevistar-me.
Segurament per falta de temps i coordinació hi hagut aquests petits erros. És el que tenen forces pràctiques professionals... fer feina de forma ràpida i precària.
La qüestió és que la meva entrevista era més llarga i en la redacció (culpa meva per estendre'm tant en les respostes, ja em coneixeu!) potser no s'ha copsat prou bé la meva (complexa, llarga i avorrida -sic.-) opinió en alguna pregunta (l'espai és limitat i jo no m'expresso d'allò més bé). A vegades no és tant un problema del redactor o de qui entrevista sinó de l'activitat periodística en si (estandaritzada a uns espais limitats i a un discurs planer o específic segons el cas; que fa que no es comprengui ni l'entrevistador ni l'entrevistat). Per això, contestaré algunes preguntes que es feia l'Enric Canela quan ha comentat la meva entrevista en el post: La visió d’un estudiant compromès.
L'entrevista en si
M'agrada que hagin escollit el titular sobre l'objectiu de millorar el sistema de beques, també com a forma de posar-nos al nivell d'Europa, ja que aquesta ("Europa") sempre és l'excusa per implantar polítiques poc populars. O per tractar els que s'hi oposen com a anti-europeus. Doncs no. A més, recull el que és la prioritat d' EPA en termes d'objectius a llarg termini: més i millors beques. Titular doncs, molt encertat. Les preguntes també foren molt encertades i les respostes escollides també: hi va haver actituds no adequades (em referia per part d'alguns estudiants), la promoció de grups estudiantils (em referia a nivell estatal: la Coordinadora de representants per exemple... que té molts pocs representants precisament) per part de les institucions (em referia sobretot però no exclusivament del Ministeri anterior), falta finançament públic, la Universitat es busca la vida amb el capital privat "que no dona estabilitat" (no usant en el discurs en contra de l'entrada d'empreses un vocabulari massa ideològic o que el públic en general no compartiria), que la universitat pre-Bolonya no era d'accés universal encara, que tenim un sistema de beques deficient, etc. Aspectes -crec- interessants que a vegades no surten a la llum en els debats sobre el món universitari.
L'entrevista era en un to personal però es preguntaven coses genèriques, i per això, a vegades es barregen posicionaments (personals, sindicals, de l' EPA, del moviment en general). Al final parlo com a "membre d' EPA" però en el meu perfil posava la meva activitat anterior a l'Assemblea o AEP. Quan dic "encara no hem tingut temps per debatre-ho", tot i que sigui una resposta vàlida pel moviment estudiantil, em referia al cas d' EPA com a organització de facultat. En la mateixa resposta vaig assenyalar el cas del FSUP (un fòrum per dotar de propostes alternatives al moviment); però com hi tinc poca traça i experiència en periodisme, vaig anar encavalcant visions (personals, moviment, EPA, sindicals, ...). Ara perquè vull ser meticulós però en general s'expressa la meva opinió força bé.
Per exemple, quan pensava en expedients no pensava en la instrucció o criticava la justícia en general; sinó la política del Rectorat de diàleg, d'interlocució, ..., que va conduir a usar les sancions quan abans es podia haver tirar per un altre camí el conflicte, per un camí negociat.
Anant al gra, les preguntes que es fa l'Enric Canela són:
"Hi ha coses respecte als preus que no se d’on els treu. O de l’entrada de capitals privats. Potser a la UAB. O la política del Ministeri sobre finançament. No hi té competències."
No sé d'on parlo de preus, parlo d'accés a la universitat, en el qual incloc sobretot els aspectes externs a la pròpia universitat com és la situació familiar, el sistema de beques o les desigualtats socials comportades pel mercat que la Universitat i l'Estat no eviten (potser ho intenten) regenerar-les en l'espai públic; i per això, ni nouvinguts ni classe baixa van a la Universitat (potser algun si...). No perquè siguin ximples, sinó per beques i altres elements sociològics. Si es refereix als preus dels postgraus tothom sap que els crèdits d'un any són més cars que els d'una antiga llicenciatura de 2n cicle, un grau o una antiga llicenciatura de 1r i 2n cicle.
La lògica del Procés de Bolonya -que entenc com un paquet de mesures i polítiques de diferents autoritats polítiques i universitàries- comporta augmentar el pes (presència, influència, publicitat, decisió) de les grans empreses: amb la LOU el Consell Social va assolir competències entorn el finançament de cada universitat, i és un òrgan que no representa tota la societat, sinó alguns lobbies socials vinculats a partits o a grans empreses que tenen interessos en la Universitat (ningú negarà els interessos d' Universia de Botín). Per no parlar de patents privades, parcs tecnològics, inversió privada (això si, poca... ells volen fer negoci, no pas pagar gaire...), càtedres empresa, convenis (UAB-Repsol), presència publicitària, etc.
En cap moment parlo del Ministeri, potser indirectament parlant de la despesa pública global dels pressupostos generals i comparant-ho amb el PIB estatal.
Tot i això vull deixar clar el que em sembla la bona feina de la gent de la revista, i donar-li les gràcies per entrevistar-me en el monogràfic. Aquest és molt útil pels nous estudiants i recull molt bé la pluralitat d'opinions i els esdeveniments més importants.
Comentaris
Ah, i molt bonic l'escenari que us va deixar el rectorat, quant us va costar? Què vau vendre a canvi? Perquè sou això, uns VENUTS
El Rectorat no va autoritzar la nostra Festa Major, prou que ho saps. Jo no em venc a canvi de resi menys la meva gent (EPA), per tant, intenta no insultar-nos perquè per molt que ho neguis: som d'esquerres, som democràtics i som catalanistes, la gent participa a les nostres assemblees i ens vota.
I la festa CAF+SEPC no va rebre res del rectorat ni de les instal·lacions de la universitat ni res?
Ostres, no sé qui és més venut: si algú a qui li cedeixen un escenari o un col·lectiu que va d'autogestionat i de voler que les coses siguin autogestionades i rep més subvencios a universitats, instituts, de la Generalitat i del propi Estat... però ja sabem que la hipocrèsia destaca en certs col·lectius...