Més debat al patatabrava.com sobre el Pla de Bolonya
A la pregunta: Una cosa, tu estàs d'acord amb mi que la UPC és la universitat que té més prestigi i forma millors professionals en el seu àmbit de Catalunya?
jgo (jo mateix la contesto):
Això és sempre molt relatiu. Primer perquè si tractem una universitat, ens estem referint a la seva investigació o a les seves carreres? I de les carreres a que ens referim? A la qualitat de la docència (per mi el realment important perquè és la base) o -per exemple- quants estudiants han acabat creant una empresa (criteris de l'Agència de Qualitat ANECA que fan bastant pena)?
Precisament al País han sortit molts articles de professors criticant els criteris amb els quals s'avalua la qualitat docent de totes les universitats catalanes. El que es diuen "rànquings d'universitats". En aquests la UB surt la primera dintre les catalanes. A part, també caldria saber quan rep cada universitat. És normal per exemple, que a la Pompeu que rep -des de fa molt temps i la UAB ho ha criticar molts cops- més recursos per docència (per número d'estudiants en aula) obtingui més bons resultats (tot i que tampoc et creguis).
De Ciències Polítiques, la millor diuen que és la UAB a tota Espanya pels professors que donen docència (molts doctors -criteri experiència-, que han exercit la política -criteri coneixement de l'àmbit polític, etc.). Però deu ni do la UCM (Complutense).
En cas cap, però he sentit a parlar de la UPC precisament. A més, tenint en compte que està especialitzada en carreres tècniques, només pots comparar-ho amb centres adscrits de la UAB que facin les mateixes carreres com a ETSE, o facultats concretes de BCNA.
PD: Aquests rànquings són a nivell mundial: rànquing de Shangai (últimament massacrat per diversos professors catedràtics), etc.
Jo no faria gaire cas de criteris privats per avaluar la qualitat de la docència d'una universitat.
La qualitat en la investigació és se'ns dubte la UAB. El criteri que s'usa és el de quants cops una tesi doctoral o treball d'un grup de recerca de la UAB ha estat citat en una revista especialitzada. Un molt bon criteri.
PD: ETSE precisament no és un centre adscrit de la UAB, perdó.
És que la pregunta tenia tela... ja que d'entrada he entès PRESTIGI com a QUALITAT ja que el terme prestigi és molt ambigu.
A la contestació: Per això dir en el seu àmbit, evidentment no pots comparar la Pompeu Fabra amb la UPC perquè els seus àmbits són diferents.
En fi, et diré que la UPC és la universitat que forma els millors enginyers de tot Catalunya. I també et diré que és la universitat amb més convenis amb empreses privades. Així doncs, permetem que dubti que això que anomeneu "privatització" sigui tan dolent.
La qualitat en la investigació és se'ns dubte la UAB. El criteri que s'usa és el de quants cops una tesi doctoral o treball d'un grup de recerca de la UAB ha estat citat en una revista especialitzada. Un molt bon criteri.
Eeh, sí, un molt bon criteri, sobretot tenint en compte que no totes les universitats tenen el mateix nombre d'alumnes i docents i, per tant, no totes generen la mateixa quantitat de tesis doctorals o treballs de grups de recerca.
És evident que, per una pura qüestió d'estadística, qui tingui més personal realitzant aquestes tasques també tindrà una bona ració de mencions en revistes especialitzades.
És que la pregunta tenia tela... ja que d'entrada he entès PRESTIGI com a QUALITAT ja que el terme prestigi és molt ambigu.
No he entès prestigi com a qualitat, per això he dit "més prestigi i que forma millors professionals".
jgo (jo mateix):
la UPC és la universitat que forma els millors enginyers de tot Catalunya
Malament rai si no fos així. Prou li va costar a la Administració pública crear una universitat ESPECIAL per carreres tècniques.
és la universitat amb més convenis amb empreses privades
Completament d'acord. Al cap i a la fi és comprensible que això passi, les empreses estan molt interessades en professionals tècnics (et necessiten molts) i que aquests estiguin formats en allò que busca el mercat laboral. Són carreres amb sortida laboral. No com passa amb carreres teòriques que ara amb la professionalització estan intentant que siguin "apetitoses" pel mercat laboral a tota costa, i a tot preu (carregant-se plans d'estudi). La empresa hi pot ficar molt la mà per fer negoci dintre la universitat amb aquests convenis.
Així doncs, permetem que dubti que això que anomeneu "privatització" sigui tan dolent.
La típica conclusió. Quants cops he tingut que contestar a això? Desenes de cops. Però no passa res. Per darrer cop.
Que et fa pensar que els convenis siguin positius?
Relaciones qualitat de la docència amb convenis amb empreses? Estàs de broma?
L'ex-rector de la UPC (en aquest mateix fòrum) va exposar que ell no estava en desacord en CERTS convenis amb empreses però que molts cops si no era en condicions d'igualtat, la empresa acabava posant les condicions i t'asseguro que els estudiants no hi sortien ben parats.
CAS ENDESA-UPC
Relata el ex-rector de la UPC, Josep Ferrer que sent ell rector d’aquesta universitat, Endesa va proposar a la Politècnica el finançament d’un centre de investigació d’energíes d’alt nivell. A canvi d’aquesta generosa transferència de recursos, l’empresa demanava el dret a emetre un informe anual sobre qüestions energètiques fet per l’empresa però signat per l’UPC.
La universitat es va negar, però la oferta, en un context de creixent dèficit per manca de diners públics, de pressió als Consells Socials per l’equilibri pressupostari i del sistema de finançament competitu establert a la LOU vàren ser elements poc propiciadors de la autonomia investigadora d’aquesta universitat per rebutgar l’oferta.
[Explicat davant més de 100 persones per Josep Ferrer el passat 27 de Febrer de 2008 a l’acte públic de la PMDUP a l’Aula Magna de la Facultat de Física i Química de la UB]
A la pregunta: Els convenis els fa la universitat per a millorar la seva qualitat, i si no és així, ja poden plegar.
Evidentment, la universitat ha d'intentar que sigui el màxim beneficiós possible per a ella (això inclou el personal docent i els alumnes), jo tampoc estic d'acord amb convenis que foten la universitat.
jgo (jo mateix):
Prestigi per qui? Pel món de la empresa? La empresa no entén de prestigi, sinó de condicions laborals precàries; i de formació adequada al servei privat que s'ofereix.
Millor professionals? Especifica el terme si us plau.
A la contestació: Quan he parlat del prestigi, parlava del prestigi de la universitat (ho sento, m'ha semblat evident que em referia a això). El presitgi de les empreses es tracta en un altre àmbit.
Millor professional = Persona més competent, també m'ha semblat obvi, perdona.
jgo (jo mateix):
Els convenis els fa la universitat per a millorar la seva qualitat, i si no és així, ja poden plegar.
Perdó per tornar a replicar però és que aquest no és el moment històric en que vivim. La Universitat té deute estructural i no té finançament suficient per funcionar adequadament (el sou dels professors funcionaris pot congelar-se -noticia d'un diari, no recordo quin ara mateix, ho sento, però creu-me). Això fa que la Universitat catalana estigui en dèficit, i que s'estigui reformant quasi a cost zero.
Saps que les universitats que fan més recerca (a vegades perquè caram, no s'encanten tant -són més treballadors-, i la política del Rectorat és de prioritzar la recerca) són les que més pateixen aquest dèficit.
Això acaba comportant que per exemple, la UAB dediqui personal d'investigació (content pel sou extra que va rebre) a fer recerca sobre el càncer de mama pagat per la patronal de l'oli. Saps quines conclusions va extreure? Taxan! Que l'oli era moooolt beneficiós per no contraure càncer. Una VERGONYA com una casa.
Les coses que a tu et semblen obvies són debats d'hores i hores per millorar la docència i l'aprenentatge i fer més fàcil la adquisició de coneixements per part de moviments de renovació pedagògica.
Si pot ser, no tractis aquests moviments com si estiguessin perdent el temps.
La contestació: Ah, ara estem arribant al quid de la qüestió. el problema són els diners que inverteix l'Estat en educació universitària, no pas el pla d'estudis o els convenis amb empreses.
jgo (jo mateix):
Què vol dir persona més competent? Amb més habilitats i competències transversals (nova pedagogia Bolonya promoguda per la ANECA) o una persona crítica (i per tant, creativa, innovadora) que té un coneixement teòric especialitzat alhora que adquireix eines per aplicar el coneixement aprés (metodologia que defensem altres col·lectius)?
Me sap greu no contestar-te a la meitat de les preguntes que fas però és que el debat -que no s'ha fet ja que el PROCÉS de Bolonya ha estat aplicat a Espanya de forma ACRÍTICA- és molt ampli.
La contestació: Saps que els pro-bolonya el defensen perquè ofereix un coneixement crític a l'alumne?
Amb això no intento defensar Bolonya, de fet, la visió crítica em sembla una de les coses més detestables del pla Bolonya.
I ser crític no vol dir ser creatiu o innovador.
jgo (jo mateix):
Si i no. En part. És la aposta que molts estudiants estem fent tant a assembles com a estudiants que encara no s'organitzen en sindicats i assembles (com vosaltres). Sense que caiguem en el jo "si que sé de que va el tema i fes-me cas" sinó perquè es creí un debat entorn temes concrets. Ho sigui, que el moviment contra Bolonya sigui per canviar la universitat tradicional però no per orientar-la cap a l'americana; sinó cap a un model més autònom, més eficaç (que no més eficient) i més independent del poder polític i empresarial. En aquests moments estem en una ratonera. I per això demanava la implicació de tots.
Jo no paro de llegir, informar-me, debatre (amb algun empresari vagi debatre al juliol fins i tot), etc.: [ link ]
Perquè no estic dient parides (jo perdent el temps, si home!).
Perquè crec que el MOVIMENT ESTUDIANTIL ÉS DE TOTS i no només d'un sector.
Perquè no lluito contra tot el sistema mundial, sinó contra un model d'universitat, amb una alternativa al costat (Proposta PMDUP per exemple, o altres de professors crítics amb Bolonya).
Perquè vull de debò, que per UN COP tinguem un punyetero èxit.
Si que ho sé però no t'ho saben debatre. (Almenys a mi no em van convèncer en dos debats a la facultat).
Però lluitar contra Bolonya no vol dir lluitar contra fer un sistema educatiu integrat a nivell europeu!
És un problema de comunicació que els professors crítics ens estan avisant: [ link ]
Un grup de 24 professors de totes les universitats públiques catalanes ha subscrit un manifest que, sota el títol Per una universitat pública al servei de tota la societat, insta a no confondre el procés de Bolonya amb els interessos privats de les empreses de sotmetre el futur de la universitat als seus interessos. El manifest, que es va fer públic ahir, alerta de la voluntat de certs agents, entre els quals destaca una part de la universitat i dels mitjans de comunicació, que amb el pretext de l’espai europeu d’ensenyament superior per fer anar la universitat en la direcció que els interessa. L’escrit de denúncia està avalat per noms propis com ara l’exrector de la UPC Josep Ferrer, que ja havia mostrat el seu rebuig als canvis que es plantegen, i el prestigiós historiador Josep Fontana.
Per cert, debats que si no fos per nosaltres no s'haguessin fet, perquè clar, hi ha interessos per tapar la reforma.
Un altre es posa a la conversa: parlem de diners. La universitat pública té un deute. Un deute que ve donat per l'excés d'universitaris i de les altes taxes d'abandonament de carreres. Per tant...
jgo (jo mateix):
D'entrada no totes les universitats públiques tenen deute. Sobretot en tenen les catalanes.
Tu consideres que hi ha un excés d'universitaris? T'anava a contestar que això és una frase de dretes, amb unes lògiques i un sentit elitista; però penso que potser no ets de dretes, i que per tant, encara puc fer-te canviar aquesta opinió, per altra banda, amb un tuf de competència deslleial brutal.
En quin sentit ho dius que hi ha "excés", en qui ha masses estudiants?
Per mi i per a una societat culte i formada com ho és la finlandesa, mai tenir estudiants a la universitat em serà un problema. Ans al contrari, això vol dir que hi ha motivació per formar-se i convertir-se en autèntics ciutadans crítics i amb amplia visió de futur pel país. Com més formada estigui la ciutadania, i més culte sigui, menys estúpida serà, per tant, tindrà un nivell més alt de democràcia i no el show que tenim aquí per exemple. I als seus respectius llocs de treball, podran ser punters. Em sembla d'un cinisme, egoisme, i mala llet, impressionat afirmar aquesta bestiesa que és bàsic entendre d'on venim i que volem.
Vols tornar a la Universitat d'èlit. Amb filtres econòmics? Doncs, benvingut a Bolonya on no entren els millors, sinó els que més poden. La nostra aposta és que es formin els millors sense filtres econòmics ni socials. Passar de la Universitat de Masses a la Universitat Popular.
No parem de perdre estudiants a les universitats:
[ link ]
[ link ]
[ link ]
jgo (jo mateix la contesto):
Això és sempre molt relatiu. Primer perquè si tractem una universitat, ens estem referint a la seva investigació o a les seves carreres? I de les carreres a que ens referim? A la qualitat de la docència (per mi el realment important perquè és la base) o -per exemple- quants estudiants han acabat creant una empresa (criteris de l'Agència de Qualitat ANECA que fan bastant pena)?
Precisament al País han sortit molts articles de professors criticant els criteris amb els quals s'avalua la qualitat docent de totes les universitats catalanes. El que es diuen "rànquings d'universitats". En aquests la UB surt la primera dintre les catalanes. A part, també caldria saber quan rep cada universitat. És normal per exemple, que a la Pompeu que rep -des de fa molt temps i la UAB ho ha criticar molts cops- més recursos per docència (per número d'estudiants en aula) obtingui més bons resultats (tot i que tampoc et creguis).
De Ciències Polítiques, la millor diuen que és la UAB a tota Espanya pels professors que donen docència (molts doctors -criteri experiència-, que han exercit la política -criteri coneixement de l'àmbit polític, etc.). Però deu ni do la UCM (Complutense).
En cas cap, però he sentit a parlar de la UPC precisament. A més, tenint en compte que està especialitzada en carreres tècniques, només pots comparar-ho amb centres adscrits de la UAB que facin les mateixes carreres com a ETSE, o facultats concretes de BCNA.
PD: Aquests rànquings són a nivell mundial: rànquing de Shangai (últimament massacrat per diversos professors catedràtics), etc.
Jo no faria gaire cas de criteris privats per avaluar la qualitat de la docència d'una universitat.
La qualitat en la investigació és se'ns dubte la UAB. El criteri que s'usa és el de quants cops una tesi doctoral o treball d'un grup de recerca de la UAB ha estat citat en una revista especialitzada. Un molt bon criteri.
PD: ETSE precisament no és un centre adscrit de la UAB, perdó.
És que la pregunta tenia tela... ja que d'entrada he entès PRESTIGI com a QUALITAT ja que el terme prestigi és molt ambigu.
A la contestació: Per això dir en el seu àmbit, evidentment no pots comparar la Pompeu Fabra amb la UPC perquè els seus àmbits són diferents.
En fi, et diré que la UPC és la universitat que forma els millors enginyers de tot Catalunya. I també et diré que és la universitat amb més convenis amb empreses privades. Així doncs, permetem que dubti que això que anomeneu "privatització" sigui tan dolent.
La qualitat en la investigació és se'ns dubte la UAB. El criteri que s'usa és el de quants cops una tesi doctoral o treball d'un grup de recerca de la UAB ha estat citat en una revista especialitzada. Un molt bon criteri.
Eeh, sí, un molt bon criteri, sobretot tenint en compte que no totes les universitats tenen el mateix nombre d'alumnes i docents i, per tant, no totes generen la mateixa quantitat de tesis doctorals o treballs de grups de recerca.
És evident que, per una pura qüestió d'estadística, qui tingui més personal realitzant aquestes tasques també tindrà una bona ració de mencions en revistes especialitzades.
És que la pregunta tenia tela... ja que d'entrada he entès PRESTIGI com a QUALITAT ja que el terme prestigi és molt ambigu.
No he entès prestigi com a qualitat, per això he dit "més prestigi i que forma millors professionals".
jgo (jo mateix):
la UPC és la universitat que forma els millors enginyers de tot Catalunya
Malament rai si no fos així. Prou li va costar a la Administració pública crear una universitat ESPECIAL per carreres tècniques.
és la universitat amb més convenis amb empreses privades
Completament d'acord. Al cap i a la fi és comprensible que això passi, les empreses estan molt interessades en professionals tècnics (et necessiten molts) i que aquests estiguin formats en allò que busca el mercat laboral. Són carreres amb sortida laboral. No com passa amb carreres teòriques que ara amb la professionalització estan intentant que siguin "apetitoses" pel mercat laboral a tota costa, i a tot preu (carregant-se plans d'estudi). La empresa hi pot ficar molt la mà per fer negoci dintre la universitat amb aquests convenis.
Així doncs, permetem que dubti que això que anomeneu "privatització" sigui tan dolent.
La típica conclusió. Quants cops he tingut que contestar a això? Desenes de cops. Però no passa res. Per darrer cop.
Que et fa pensar que els convenis siguin positius?
Relaciones qualitat de la docència amb convenis amb empreses? Estàs de broma?
L'ex-rector de la UPC (en aquest mateix fòrum) va exposar que ell no estava en desacord en CERTS convenis amb empreses però que molts cops si no era en condicions d'igualtat, la empresa acabava posant les condicions i t'asseguro que els estudiants no hi sortien ben parats.
CAS ENDESA-UPC
Relata el ex-rector de la UPC, Josep Ferrer que sent ell rector d’aquesta universitat, Endesa va proposar a la Politècnica el finançament d’un centre de investigació d’energíes d’alt nivell. A canvi d’aquesta generosa transferència de recursos, l’empresa demanava el dret a emetre un informe anual sobre qüestions energètiques fet per l’empresa però signat per l’UPC.
La universitat es va negar, però la oferta, en un context de creixent dèficit per manca de diners públics, de pressió als Consells Socials per l’equilibri pressupostari i del sistema de finançament competitu establert a la LOU vàren ser elements poc propiciadors de la autonomia investigadora d’aquesta universitat per rebutgar l’oferta.
[Explicat davant més de 100 persones per Josep Ferrer el passat 27 de Febrer de 2008 a l’acte públic de la PMDUP a l’Aula Magna de la Facultat de Física i Química de la UB]
A la pregunta: Els convenis els fa la universitat per a millorar la seva qualitat, i si no és així, ja poden plegar.
Evidentment, la universitat ha d'intentar que sigui el màxim beneficiós possible per a ella (això inclou el personal docent i els alumnes), jo tampoc estic d'acord amb convenis que foten la universitat.
jgo (jo mateix):
Prestigi per qui? Pel món de la empresa? La empresa no entén de prestigi, sinó de condicions laborals precàries; i de formació adequada al servei privat que s'ofereix.
Millor professionals? Especifica el terme si us plau.
A la contestació: Quan he parlat del prestigi, parlava del prestigi de la universitat (ho sento, m'ha semblat evident que em referia a això). El presitgi de les empreses es tracta en un altre àmbit.
Millor professional = Persona més competent, també m'ha semblat obvi, perdona.
jgo (jo mateix):
Els convenis els fa la universitat per a millorar la seva qualitat, i si no és així, ja poden plegar.
Perdó per tornar a replicar però és que aquest no és el moment històric en que vivim. La Universitat té deute estructural i no té finançament suficient per funcionar adequadament (el sou dels professors funcionaris pot congelar-se -noticia d'un diari, no recordo quin ara mateix, ho sento, però creu-me). Això fa que la Universitat catalana estigui en dèficit, i que s'estigui reformant quasi a cost zero.
Saps que les universitats que fan més recerca (a vegades perquè caram, no s'encanten tant -són més treballadors-, i la política del Rectorat és de prioritzar la recerca) són les que més pateixen aquest dèficit.
Això acaba comportant que per exemple, la UAB dediqui personal d'investigació (content pel sou extra que va rebre) a fer recerca sobre el càncer de mama pagat per la patronal de l'oli. Saps quines conclusions va extreure? Taxan! Que l'oli era moooolt beneficiós per no contraure càncer. Una VERGONYA com una casa.
Les coses que a tu et semblen obvies són debats d'hores i hores per millorar la docència i l'aprenentatge i fer més fàcil la adquisició de coneixements per part de moviments de renovació pedagògica.
Si pot ser, no tractis aquests moviments com si estiguessin perdent el temps.
La contestació: Ah, ara estem arribant al quid de la qüestió. el problema són els diners que inverteix l'Estat en educació universitària, no pas el pla d'estudis o els convenis amb empreses.
jgo (jo mateix):
Què vol dir persona més competent? Amb més habilitats i competències transversals (nova pedagogia Bolonya promoguda per la ANECA) o una persona crítica (i per tant, creativa, innovadora) que té un coneixement teòric especialitzat alhora que adquireix eines per aplicar el coneixement aprés (metodologia que defensem altres col·lectius)?
Me sap greu no contestar-te a la meitat de les preguntes que fas però és que el debat -que no s'ha fet ja que el PROCÉS de Bolonya ha estat aplicat a Espanya de forma ACRÍTICA- és molt ampli.
La contestació: Saps que els pro-bolonya el defensen perquè ofereix un coneixement crític a l'alumne?
Amb això no intento defensar Bolonya, de fet, la visió crítica em sembla una de les coses més detestables del pla Bolonya.
I ser crític no vol dir ser creatiu o innovador.
jgo (jo mateix):
Si i no. En part. És la aposta que molts estudiants estem fent tant a assembles com a estudiants que encara no s'organitzen en sindicats i assembles (com vosaltres). Sense que caiguem en el jo "si que sé de que va el tema i fes-me cas" sinó perquè es creí un debat entorn temes concrets. Ho sigui, que el moviment contra Bolonya sigui per canviar la universitat tradicional però no per orientar-la cap a l'americana; sinó cap a un model més autònom, més eficaç (que no més eficient) i més independent del poder polític i empresarial. En aquests moments estem en una ratonera. I per això demanava la implicació de tots.
Jo no paro de llegir, informar-me, debatre (amb algun empresari vagi debatre al juliol fins i tot), etc.: [ link ]
Perquè no estic dient parides (jo perdent el temps, si home!).
Perquè crec que el MOVIMENT ESTUDIANTIL ÉS DE TOTS i no només d'un sector.
Perquè no lluito contra tot el sistema mundial, sinó contra un model d'universitat, amb una alternativa al costat (Proposta PMDUP per exemple, o altres de professors crítics amb Bolonya).
Perquè vull de debò, que per UN COP tinguem un punyetero èxit.
Si que ho sé però no t'ho saben debatre. (Almenys a mi no em van convèncer en dos debats a la facultat).
Però lluitar contra Bolonya no vol dir lluitar contra fer un sistema educatiu integrat a nivell europeu!
És un problema de comunicació que els professors crítics ens estan avisant: [ link ]
Un grup de 24 professors de totes les universitats públiques catalanes ha subscrit un manifest que, sota el títol Per una universitat pública al servei de tota la societat, insta a no confondre el procés de Bolonya amb els interessos privats de les empreses de sotmetre el futur de la universitat als seus interessos. El manifest, que es va fer públic ahir, alerta de la voluntat de certs agents, entre els quals destaca una part de la universitat i dels mitjans de comunicació, que amb el pretext de l’espai europeu d’ensenyament superior per fer anar la universitat en la direcció que els interessa. L’escrit de denúncia està avalat per noms propis com ara l’exrector de la UPC Josep Ferrer, que ja havia mostrat el seu rebuig als canvis que es plantegen, i el prestigiós historiador Josep Fontana.
Per cert, debats que si no fos per nosaltres no s'haguessin fet, perquè clar, hi ha interessos per tapar la reforma.
Un altre es posa a la conversa: parlem de diners. La universitat pública té un deute. Un deute que ve donat per l'excés d'universitaris i de les altes taxes d'abandonament de carreres. Per tant...
jgo (jo mateix):
D'entrada no totes les universitats públiques tenen deute. Sobretot en tenen les catalanes.
Tu consideres que hi ha un excés d'universitaris? T'anava a contestar que això és una frase de dretes, amb unes lògiques i un sentit elitista; però penso que potser no ets de dretes, i que per tant, encara puc fer-te canviar aquesta opinió, per altra banda, amb un tuf de competència deslleial brutal.
En quin sentit ho dius que hi ha "excés", en qui ha masses estudiants?
Per mi i per a una societat culte i formada com ho és la finlandesa, mai tenir estudiants a la universitat em serà un problema. Ans al contrari, això vol dir que hi ha motivació per formar-se i convertir-se en autèntics ciutadans crítics i amb amplia visió de futur pel país. Com més formada estigui la ciutadania, i més culte sigui, menys estúpida serà, per tant, tindrà un nivell més alt de democràcia i no el show que tenim aquí per exemple. I als seus respectius llocs de treball, podran ser punters. Em sembla d'un cinisme, egoisme, i mala llet, impressionat afirmar aquesta bestiesa que és bàsic entendre d'on venim i que volem.
Vols tornar a la Universitat d'èlit. Amb filtres econòmics? Doncs, benvingut a Bolonya on no entren els millors, sinó els que més poden. La nostra aposta és que es formin els millors sense filtres econòmics ni socials. Passar de la Universitat de Masses a la Universitat Popular.
No parem de perdre estudiants a les universitats:
[ link ]
[ link ]
[ link ]
I que hi hagi MOLTS estudiants a 1r curs no vol dir pas res. Has mirat els que arriben a tenir un títol? Et sorprendries.
M'imagino que et contesto a la teva barbaritat d'afirmació, tot i que suposo que és una provocació típica d'espais com el patatabrava,com on les coses no es prenen seriosament.
Gràcies a la creació de noves places van entrar gent de classe baixa:
[ link ]
Molt aprofitable per la societat, amb molta potencialitat, i molt llesta.
Cap aquí hem d'anar.
Altra cosa, és que la Universitat cada cop hi hagi menys qualitat i per tant, els estudiants que acaben II de Batxillerat, necessiten (per tenir un nivell equivalent al alemany) fer un III de Batxillerat a la Universitat en comptes de millorar el BATX.
És el primer any de grau. Devaluat i que dura un any més que a Europa perquè aquí el Ministeri que li és igual la convalidació de títols (ho sigui, Bolonya és una farsa a Espanya per devaluar), va dir que amb 3 anys no teníem res de formació. Per altra banda és veritat, però llavors que no ens venguin que estem anant cap a l'EEES. Quan el que volen és retornar a les llicenciatures de de 5 anys dividides amb el nou sistema europeu: Grau-PG.
A la pregunta: Referent a això de la reforma de 4 any i bla bla bla, el que passa en realitat és que encara hi ha moltes universitats que no s'han adaptat al pla del 92 i que segueixen fent llicenciatures de 5 anys, per tant, no se'ls pot demanar que passin aquests estudis de 5 anys a estudis de 3 anys perquè això sí implicaria una devaluació dels estudis.
Deixa de buscar-li quinze peus al gat. A l'Estat, l'últim que li interessa és degradar la qualitat dels estudis. Són suficientment poc subnormals com per veure que això enfonsaria el país.
I et recordo que amb Bolonya ningú t'obliga a fer un postgrau.
I, per útlim, no és "ho sigui" sinó "o sigui". La primera és un pronom indefinit amb un imperatiu el significat de la qual és que el "ho" ha de ser d'alguna manera i la segona és una locució conjuntiva amb significat de "és a dir".
(Un altre es posa a la conversa):
Com més formada estigui la ciutadania, i més culte sigui, menys estúpida serà, per tant, tindrà un nivell més alt de democràcia i no el show que tenim aquí per exemple.
Doncs potser és a la meva carrera que no ens posen les assignatures de "Cultura I", "Cultura II" i "Cultura III", però jo diria que a cap universitat s'adquireix cultura. A l'universitat l'únic que s'aconsegueix és demostrar que un té un mínim interès amb arribar a ser un bon professional algun dia.
(Un altre també s'hi incorpora): Ja es fort ja que en Joan Gil tingui que venir al fòrum a posar una mica de intel·lectualitat, creant un debat més elevat del que hi ha últimament per aquest fòrum.
jgo (jo mateix):
Per tant, les carreres que van passar de 5 a 4 si que van ser devaluades oi? (segons les teves paraules)
L’Associació Catalana d’Universitats públiques estableix equivalència entre el primer cicle de llicenciatura i el grau. Ho pots comprovar tu mateix al díptic que han lliurat enguany als estudiants de primer. La definició de grau (objectius i finalitat de la formació) coincideix amb la definició d’objectius del primer cicle de llicenciatura. Pots mirar-ho aqui. El ministeri fa molt de temps que no diu públicament que hi hagi una equivalència de continguts i de preparació entre les llicenciatures i diplomatures i els nous graus.
(d'una companya doctorada)
Hem de pensar que pel tema dels convenis col·lectius la cosa encara està pitjor. Abans eren les categories laborals la clau per la negociació col·lectiva. Ara ho seran les “competències”?
Per tant, les que passen ara de 5 a 3 encara es devaluen més i per això es necessita fer un postgrau?
I si. La nova regulació de les tècniques, la LOMLOU i totes les lleis que ha comportat el Pla Bolonya, t'obliguen en molts casos a fer un postgrau.
Els casos més clars estan en aquells en els quals les atribucions professionals (vinculades als poders d'influència dels col·legis de professionals) han passat al postgrau. I per tant, amb el grau no pots exercir una professió: Dret i Magisteri.
Ves per on que el postgrau és més car i té menys places. No serà això una elitització? Es veu que els que critiquen Bolonya no estan tant sonats com em pensava (sarcasme).
L'Estat està enfonsant el país en nivell educatiu fa anys. La Universitat mai ha estat el centre del debat polític, i ara que s'ha posat seny -amb actuacions poc assenyades-, si que ho està sent. Ja ho va dir Josep Maria Vallès (ex-degà, ex-rector, ex-conseller) que el poder polític li és igual la universitat, com "si li foten una bomba" (paraules textuals, estan linkades al meu bloc).
Si no dones un finançament suficient i adequat a la nova universitat de masses, per exercir les funcions de docència i investigació amb normalitat, vols dir que estàs actuant com un Estat conseqüent?
Jo no puc dir-te que vol l'Estat, perquè no sé (tot i que m'ho imagino) si et refereixes sol al govern actual o al del PP o a la administració en general. Però el que si sé és que posar al capdavant d'Universitats, a una empresària com Garmendia, i a la conselleria l'Huguet, una persona que ha reiterat que la reforma pot comportar desigualtats socials i quedar-se tant ample. No em sembla doncs, que hàgim d'estar tranquils perquè actuaran correctament. Seria ser il·lusions.
M'imagino que et contesto a la teva barbaritat d'afirmació, tot i que suposo que és una provocació típica d'espais com el patatabrava,com on les coses no es prenen seriosament.
Gràcies a la creació de noves places van entrar gent de classe baixa:
[ link ]
Molt aprofitable per la societat, amb molta potencialitat, i molt llesta.
Cap aquí hem d'anar.
Altra cosa, és que la Universitat cada cop hi hagi menys qualitat i per tant, els estudiants que acaben II de Batxillerat, necessiten (per tenir un nivell equivalent al alemany) fer un III de Batxillerat a la Universitat en comptes de millorar el BATX.
És el primer any de grau. Devaluat i que dura un any més que a Europa perquè aquí el Ministeri que li és igual la convalidació de títols (ho sigui, Bolonya és una farsa a Espanya per devaluar), va dir que amb 3 anys no teníem res de formació. Per altra banda és veritat, però llavors que no ens venguin que estem anant cap a l'EEES. Quan el que volen és retornar a les llicenciatures de de 5 anys dividides amb el nou sistema europeu: Grau-PG.
A la pregunta: Referent a això de la reforma de 4 any i bla bla bla, el que passa en realitat és que encara hi ha moltes universitats que no s'han adaptat al pla del 92 i que segueixen fent llicenciatures de 5 anys, per tant, no se'ls pot demanar que passin aquests estudis de 5 anys a estudis de 3 anys perquè això sí implicaria una devaluació dels estudis.
Deixa de buscar-li quinze peus al gat. A l'Estat, l'últim que li interessa és degradar la qualitat dels estudis. Són suficientment poc subnormals com per veure que això enfonsaria el país.
I et recordo que amb Bolonya ningú t'obliga a fer un postgrau.
I, per útlim, no és "ho sigui" sinó "o sigui". La primera és un pronom indefinit amb un imperatiu el significat de la qual és que el "ho" ha de ser d'alguna manera i la segona és una locució conjuntiva amb significat de "és a dir".
(Un altre es posa a la conversa):
Com més formada estigui la ciutadania, i més culte sigui, menys estúpida serà, per tant, tindrà un nivell més alt de democràcia i no el show que tenim aquí per exemple.
Doncs potser és a la meva carrera que no ens posen les assignatures de "Cultura I", "Cultura II" i "Cultura III", però jo diria que a cap universitat s'adquireix cultura. A l'universitat l'únic que s'aconsegueix és demostrar que un té un mínim interès amb arribar a ser un bon professional algun dia.
(Un altre també s'hi incorpora): Ja es fort ja que en Joan Gil tingui que venir al fòrum a posar una mica de intel·lectualitat, creant un debat més elevat del que hi ha últimament per aquest fòrum.
jgo (jo mateix):
Per tant, les carreres que van passar de 5 a 4 si que van ser devaluades oi? (segons les teves paraules)
L’Associació Catalana d’Universitats públiques estableix equivalència entre el primer cicle de llicenciatura i el grau. Ho pots comprovar tu mateix al díptic que han lliurat enguany als estudiants de primer. La definició de grau (objectius i finalitat de la formació) coincideix amb la definició d’objectius del primer cicle de llicenciatura. Pots mirar-ho aqui. El ministeri fa molt de temps que no diu públicament que hi hagi una equivalència de continguts i de preparació entre les llicenciatures i diplomatures i els nous graus.
(d'una companya doctorada)
Hem de pensar que pel tema dels convenis col·lectius la cosa encara està pitjor. Abans eren les categories laborals la clau per la negociació col·lectiva. Ara ho seran les “competències”?
Per tant, les que passen ara de 5 a 3 encara es devaluen més i per això es necessita fer un postgrau?
I si. La nova regulació de les tècniques, la LOMLOU i totes les lleis que ha comportat el Pla Bolonya, t'obliguen en molts casos a fer un postgrau.
Els casos més clars estan en aquells en els quals les atribucions professionals (vinculades als poders d'influència dels col·legis de professionals) han passat al postgrau. I per tant, amb el grau no pots exercir una professió: Dret i Magisteri.
Ves per on que el postgrau és més car i té menys places. No serà això una elitització? Es veu que els que critiquen Bolonya no estan tant sonats com em pensava (sarcasme).
L'Estat està enfonsant el país en nivell educatiu fa anys. La Universitat mai ha estat el centre del debat polític, i ara que s'ha posat seny -amb actuacions poc assenyades-, si que ho està sent. Ja ho va dir Josep Maria Vallès (ex-degà, ex-rector, ex-conseller) que el poder polític li és igual la universitat, com "si li foten una bomba" (paraules textuals, estan linkades al meu bloc).
Si no dones un finançament suficient i adequat a la nova universitat de masses, per exercir les funcions de docència i investigació amb normalitat, vols dir que estàs actuant com un Estat conseqüent?
Jo no puc dir-te que vol l'Estat, perquè no sé (tot i que m'ho imagino) si et refereixes sol al govern actual o al del PP o a la administració en general. Però el que si sé és que posar al capdavant d'Universitats, a una empresària com Garmendia, i a la conselleria l'Huguet, una persona que ha reiterat que la reforma pot comportar desigualtats socials i quedar-se tant ample. No em sembla doncs, que hàgim d'estar tranquils perquè actuaran correctament. Seria ser il·lusions.
Comentaris