El meu bloc ha estat premiat per La Vanguardia.es
Ahir vaig rebre la notícia per hotmail. He estat premiat en el concurs de blocs d'aquesta quinzena de LV.es. Tot i que és un simple premi -en que el propi diari es fa propaganda- que don La Vanguardia en digital cada 15 dies a un bloc sobre una temàtica en concret; m'ha fet molta il·lusió. Perquè a vegades compro aquest diari. I la veritat, és que no em desagrada gens.
Així ho anunciaven al web del diari:
>>Joan Gil Oliveras, autor del blog 'Think That' es el ganador del Concurso de Blogs LV.es de esta quincena. Gana una suscripción gratuita a servicios de La Vanguardia.es y le podéis ver en el espacio 'Tengo un blog'. ¡Felicidades Joan!<<
Han escrit dos posts al seu diari: un escrit sobre els diversos blocs entorn a aquesta temàtica: Especial Bolonya i el d'Enric Canela. Titulat "Arde Bolonia".
I en l'altre una entrevista. Que penjo aquí mateix:
Així ho anunciaven al web del diari:
>>Joan Gil Oliveras, autor del blog 'Think That' es el ganador del Concurso de Blogs LV.es de esta quincena. Gana una suscripción gratuita a servicios de La Vanguardia.es y le podéis ver en el espacio 'Tengo un blog'. ¡Felicidades Joan!<<
Han escrit dos posts al seu diari: un escrit sobre els diversos blocs entorn a aquesta temàtica: Especial Bolonya i el d'Enric Canela. Titulat "Arde Bolonia".
I en l'altre una entrevista. Que penjo aquí mateix:
'Think-That'
Joan Gil Oliveras | 09/01/2009 | Actualizada a las 11:57h | El lector opina
Sóc un estudiant de 3r curs de Ciències Polítiques de la UAB, representant d'estudiants a la Junta de la meva facultat per la Assemblea de facultat, i membre d'un dels sindicats de referència en matèria estudiantil (Associació d'Estudiants Progressistes-AEP). També participo en altres organitzacions culturals o socials com l'Esbart Manresà i Joves pel Territori. Em dic Joan Gil Oliveras, visc a Manresa i tinc 20 anys.
Quan vaig ser elegit representant d'estudiants per la Assemblea a la Junta de facultat per 100 amics i coneguts estudiants, vaig creure necessàri crear un bloc ('Think-That') per tal d'informar sobre la activitat institucional de la Assemblea -meva i dels meus companys/es- a la Junta de Facultat. De seguida però va ser un calaix de sastre per posar tota la informació en relació al Procés de Bolonya, totes les notícies i opinions de l'àmbit de les polítiques educatives i tots els anàlisis i reflexions sobre el moviment estudiantil i la educació superior.
Vaig començar a escriure el meu bloc al novembre del 2007, quan escrivia sobre l'independentisme d'esquerres i sobre les mentides que la opinió pública occidental ha acabat acceptant sense cap mena d'esperit crític. El 12 de juny de 2008 vaig començar a escriure sobre el Pla de Bolonya i el moviment estudiantil català. Precisament, en el primer escrit vaig criticar -en relació a un comunicat del sindicat al qual pertanyo en el qual es feia autocrítica de la tensió creada a la UAB entre institució i estudiants- la actitud d'alguns estudiants que sabent-me molt de greu -els desitjo el millor- però entenen les raons dels instructors, han estat expedientats.
Al principi em sentia que estava fent un acte de transparència sobre la feina que féiem els juntaris. No obstant això, em vaig adonar que les converses als passadissos eren més fructíferes per tal d'informar als estudiants i tenint en compte que deu ni do els estudiants i professors que em coneixen, no em calia pas un bloc. Per tant, vaig començar a usar-lo com un calaix de sastre dels meus escrits a altres mitjans (Kaos en la Red, etc.) on eren llegits per centenars d'estudiants. Tot i això, vaig rebre comentaris de gent que si que es llegia els meus escrits o els escrits d'altres persones vinculades al món de la educació i que em sembla important penjar la seva opinió al meu bloc 'Think-That'. D'aquesta forma he conegut a Enric Canela, membre de la ANECA, que té molt compromís amb tot allò que l'envolta del món educatiu; i també al jove estudiant de Lletres UAB, Elliot que també té un bloc molt interessant. Si no fos pels escrits que jo faig o penjats d'altres persones al meu bloc; ens aquests moments no tindria aquest coneixement força profund i madur sobre el món educatiu i el moment de canvi (cap a pitjor) que ens toca viure a la Universitat Pública.
He rebut alguns comentaris al llarg dels meus escrits al bloc -quan encara no era un calaix de sastre, desordenat, aferragós i caòtic- en que se m'insultava i se'm criticava per les meves opinions sobre el moviment estudiantil. Amb vinculació amb un campanya digital feta per desprestigiar-me: creació d'un bloc on se'm criticava, ús del meu nom en múltiples fòrums per difamar de mi, etc. La veritat, això em va fer pensar, que els meus escrits eren interessants perquè potser calia certa pluralitat d'opinions que abans no hi havia en el món estudiantil a la UAB per culpa d'un sector en concret al qual pertanyen estudiants admirables però també autèntics farsants.
Una altra anècdota va ser la trucada d'un líder estudiantil que es va veure durament criticat -potser d'una forma massa directa i poc diplomàtica per la meva part- entorn una opinió crítica del seu sindicat envers el moviment assembleari que jo vaig defensar en l'escrit. Després vaig tenir la ocasió de conèixer-lo, i ara som molt bons amics i l'admiro moltíssim. I la última, per finalitzar, és que entre professorat i estudiants, el fet d'escriure constantment, a part d'altres qüestions potser més importants, ha sigut també una raó per la qual a la facultat i potser arreu de les universitats se'm conegui.
Actualment tinc pensat escriure menys però de forma més clara i resumida. I sobretot de forma més diplomàtica i suau com un molt bon company del sindicat (també molt bon analista del moviment estudiantil) em va recordar en el seu dia, en una d'aquelles crítiques que valores molt positivament perquè et fan millorar com a analista.
Recomano alguns blocs sobre el tema que em mou i per estar al dia. Principalment recomano qualsevol diari (La Vanguardia, el Periódico, etc.), el bloc de l'Enric Canela (enriccanela.cat), el bloc de l'Elliot (elliot.cat), blocs del moviment anti-Bolonya (especialbolonya.wordpress.com, firgoa.es i kaosenlared.net) i el web de la UAB (uab.cat) i el de l'ACUP (acup.cat). I per damunt de tots aquests, el web del meu sindicat: www.aep.cat amb anàlisis molt elaborats.
Al principi em sentia que estava fent un acte de transparència sobre la feina que féiem els juntaris. No obstant això, em vaig adonar que les converses als passadissos eren més fructíferes per tal d'informar als estudiants i tenint en compte que deu ni do els estudiants i professors que em coneixen, no em calia pas un bloc. Per tant, vaig començar a usar-lo com un calaix de sastre dels meus escrits a altres mitjans (Kaos en la Red, etc.) on eren llegits per centenars d'estudiants. Tot i això, vaig rebre comentaris de gent que si que es llegia els meus escrits o els escrits d'altres persones vinculades al món de la educació i que em sembla important penjar la seva opinió al meu bloc 'Think-That'. D'aquesta forma he conegut a Enric Canela, membre de la ANECA, que té molt compromís amb tot allò que l'envolta del món educatiu; i també al jove estudiant de Lletres UAB, Elliot que també té un bloc molt interessant. Si no fos pels escrits que jo faig o penjats d'altres persones al meu bloc; ens aquests moments no tindria aquest coneixement força profund i madur sobre el món educatiu i el moment de canvi (cap a pitjor) que ens toca viure a la Universitat Pública.
He rebut alguns comentaris al llarg dels meus escrits al bloc -quan encara no era un calaix de sastre, desordenat, aferragós i caòtic- en que se m'insultava i se'm criticava per les meves opinions sobre el moviment estudiantil. Amb vinculació amb un campanya digital feta per desprestigiar-me: creació d'un bloc on se'm criticava, ús del meu nom en múltiples fòrums per difamar de mi, etc. La veritat, això em va fer pensar, que els meus escrits eren interessants perquè potser calia certa pluralitat d'opinions que abans no hi havia en el món estudiantil a la UAB per culpa d'un sector en concret al qual pertanyen estudiants admirables però també autèntics farsants.
Una altra anècdota va ser la trucada d'un líder estudiantil que es va veure durament criticat -potser d'una forma massa directa i poc diplomàtica per la meva part- entorn una opinió crítica del seu sindicat envers el moviment assembleari que jo vaig defensar en l'escrit. Després vaig tenir la ocasió de conèixer-lo, i ara som molt bons amics i l'admiro moltíssim. I la última, per finalitzar, és que entre professorat i estudiants, el fet d'escriure constantment, a part d'altres qüestions potser més importants, ha sigut també una raó per la qual a la facultat i potser arreu de les universitats se'm conegui.
Actualment tinc pensat escriure menys però de forma més clara i resumida. I sobretot de forma més diplomàtica i suau com un molt bon company del sindicat (també molt bon analista del moviment estudiantil) em va recordar en el seu dia, en una d'aquelles crítiques que valores molt positivament perquè et fan millorar com a analista.
Recomano alguns blocs sobre el tema que em mou i per estar al dia. Principalment recomano qualsevol diari (La Vanguardia, el Periódico, etc.), el bloc de l'Enric Canela (enriccanela.cat), el bloc de l'Elliot (elliot.cat), blocs del moviment anti-Bolonya (especialbolonya.wordpress.com, firgoa.es i kaosenlared.net) i el web de la UAB (uab.cat) i el de l'ACUP (acup.cat). I per damunt de tots aquests, el web del meu sindicat: www.aep.cat amb anàlisis molt elaborats.
Un comentari força ofensiu (tot i que també ho he estat degut a que vaig contestar massa ràpid a les preguntes tot i fer-les per mail i amb total fleixibilitat per posar el que vulgués) que estava escrit a la web de LV.es en aquest post sobre el meu bloc i sobre jo mateix (escrit per mi). Posava una cosa semblant com "Hombre Joan, ... fins i tot a la vanguardia! Així que estàs d'acord amb els expedients? Tu i el teu sindicat d'iniciativa sou uns farsants."
Li voldria contestar:
No dic que vulgui que es sancioni a aquests companys/es, amb alguns d'ells he parlat, alguns sé que estan vinculats a moviments contra les guerres o la memòria històrica; i de debò que els desitjo el millor.
Jo opino el mateix que l'Arcadi Oliveres. Per fer una analogia (tot i que admeto que no és ni una mica comparable) la meva posició és com la posició dels bisbes bascos al País Basc: critiquen la violació de drets humans a les presons amb la tortura de presos etarres i alhora critiquen les actuacions de la banda terrorista. Aquesta equidistància comporta que no puguis entendre el meu posicionament; però està molt clar. En resum, hi ha mètodes violents que no m'agraden. Tant per la institució que usa la violència institucional, com per alguns estudiants, que darrere una massa s'han comportat com autèntics exaltats irracionals.
No he dit res sobre els expedients perquè no tenia proves.
I perquè -i que ho diguin alguns vicedegans- he anat a parlar amb ells perquè fessin pressió perquè les sancions fossin les mínimes.
Jo sóc catòlic i perdono. Però la Universitat no és la ciutat sense llei. I crec que no és el primer cop que us equivoqueu.
M'hagués agradat un acord dialogat sense sancions; però vosaltres heu posat de la vostre part, heu fet autocrítica sobre actes violents que heu fet? No.
Alguns/es heu anat de superiors moralment -i ideològicament- quan també l'havíeu cagat seriosament. Alguns de vosaltres us heu passat amb molta gent. Heu anat de trotskistes purs que mai doneu la raó a l'altre, perquè no els escolteu. Així no hi ha acord. No hi ha acord dialogat.
El sindicat al qual pertanyo no és el sindicat d'IpC i ho saps.
I no vulguis vincular una opinió a títol personal. Ja vareu intentar fer el mateix per desestabilitzar-nos com a grup amb mentides al darrere i no tornarem a caure en el parany. Almenys per la meva part tot i que sé que molts cops hauria de callar però davant injustícies no puc fer-ho.
Em sembla que no hem arribat a acords, i no hem tingut èxits perquè la estratègia fins ara ha estat molt negativa.
Li voldria contestar:
No dic que vulgui que es sancioni a aquests companys/es, amb alguns d'ells he parlat, alguns sé que estan vinculats a moviments contra les guerres o la memòria històrica; i de debò que els desitjo el millor.
Jo opino el mateix que l'Arcadi Oliveres. Per fer una analogia (tot i que admeto que no és ni una mica comparable) la meva posició és com la posició dels bisbes bascos al País Basc: critiquen la violació de drets humans a les presons amb la tortura de presos etarres i alhora critiquen les actuacions de la banda terrorista. Aquesta equidistància comporta que no puguis entendre el meu posicionament; però està molt clar. En resum, hi ha mètodes violents que no m'agraden. Tant per la institució que usa la violència institucional, com per alguns estudiants, que darrere una massa s'han comportat com autèntics exaltats irracionals.
No he dit res sobre els expedients perquè no tenia proves.
I perquè -i que ho diguin alguns vicedegans- he anat a parlar amb ells perquè fessin pressió perquè les sancions fossin les mínimes.
Jo sóc catòlic i perdono. Però la Universitat no és la ciutat sense llei. I crec que no és el primer cop que us equivoqueu.
M'hagués agradat un acord dialogat sense sancions; però vosaltres heu posat de la vostre part, heu fet autocrítica sobre actes violents que heu fet? No.
Alguns/es heu anat de superiors moralment -i ideològicament- quan també l'havíeu cagat seriosament. Alguns de vosaltres us heu passat amb molta gent. Heu anat de trotskistes purs que mai doneu la raó a l'altre, perquè no els escolteu. Així no hi ha acord. No hi ha acord dialogat.
El sindicat al qual pertanyo no és el sindicat d'IpC i ho saps.
I no vulguis vincular una opinió a títol personal. Ja vareu intentar fer el mateix per desestabilitzar-nos com a grup amb mentides al darrere i no tornarem a caure en el parany. Almenys per la meva part tot i que sé que molts cops hauria de callar però davant injustícies no puc fer-ho.
Em sembla que no hem arribat a acords, i no hem tingut èxits perquè la estratègia fins ara ha estat molt negativa.
Comentaris
I gràcies per citar-me, molt amable.