Contestació a un/a de la Federació d'estudiants llibertaris (UAB) sobre el meu escrit a Indymedia
unx de la fel ha dit...
Jo volia contestar amb un parell de coses, tot i que no se si faig be escrivint en aquest bloc que critica a la gent que fa coses mes enlla de les manis-passeig (com es l'accio a les campanades) Bueno, de moment encara no ets un polític professional, tot i que imagino que ho seras d'aqui pocs anys cobrant a sou de tots nosaltes, aixi que si que t'escriure;
La primera és respecte al que dius de: "Però també saber veure per on s'està amb el procés de Bolonya i amb d'altres qüestions, acabant amb una universitat que nosaltres considerem la millor: la pública (que no autogestionada, almenys de moment), i de qualitat"
Estic d'acord amb el/la companya de dalt que diu que hi ha gent que volem un altre model d'universitat, que no pas el públic, tot ique sabem que potser no és un objectiu per tota la gent que hi ha al moviment estudiantil, però en som una part, i com a tal, hauriem d'estar incloses al discurs. Amb el ximple fet de canviar "públic" per "popular" ja ens inclouriem i estariem contentes. Perque popular tu ho pots entendre com vulguis i aniria des de la pública estatalista (i per tant espanyola) fins a la autogestionada (en els aspectes tant de contingut, com de funcionament, com econòmic de les carreres). Que els estudiants i treballadors controlem assembleariament els organs de govern, els temaris i els presupostos (en comptes dels funcionaris PUBLICS), no vol dir una devaluació de les carreres, ximplement un altre tipus d'organització universitària.
El segon punt, sobre el tema del mediatisme doncs jo crec també que estem treballant massa de cara als mitjans, i ja es veu que comencen a criminalitzar de manera compulsiva cap a nosaltres. Jo crec que en comptes de preocupar-nos de la imatge que donem als mass media (postura que d'altra banda ens porta a fer el hippie i no fotre res per quedar be amb el Sr. Cuní i d'altres), ens hauriem de preocupar d'arribar als companys de classe, als barris, als obrers i en definitiva a tota la gent d'aquesta ciutat que segurament està igual d'emprenyada amb el sistema que nosaltres. De fet, entre les mateixes estudiants ens manca un munt d'informació, i no ja sobre el pla bolonya, sinó sobre les accions que es realitzen. Una bona idea seria fer un butlletí setmanal per repartir per totes les facultats. Perque una acció crida a més acció, i aixi es com ha funcionat aquests mesos, la mani amb la ocupacio del rectorat, i alhora les ocupacions de l'UAB, han fet que passesim de 6 a 15 assemblees a la CAE, a que de sobte comencin a surtir per tot el pais noves assemblees i tancades, etc.
I aquest era el problema d'anys enrera, molta informació, molta teoria i cero praxis. Ara que tenim la pràctica, doncs anem reflexionant perque no se'ns vagi de les mans el ritme ni els objectius.
Gràcies a les assemblees, gràcies a la CAE, gràcies a la disolució de la PMDUP i gràcies a l'acció directa.
ATURAREM L'EEES
CONTESTACIÓ MEVA:
Per les al·lusions personals: No em vull dedicar a la política professional (almenys de moment vull ser analista polític); sinó, amb les oportunitats que se m'han donat (també és cert, que eren ideològicament més conservadores que el que ideològicament sóc)jo) ja estaria exercint coses a nivell regional. I no faig fanfarroneria, són propostes que m'han sorgit.
Primer de tot gràcies pel teu comentari company. Entre totes, fem el moviment. I evidentment, totes les opinions les valoro, i les contesto, si són com aquestes (amb una mica de chixa). Tot i que l'al·lusió a ser polític professional, m'ha sobtat, perquè segurament no em coneixes, i per tant, fas judicis de valor amb prejudicis molt grans.
D'entrada dir-te que jo sóc molt crític, des de sempre, amb l'anarquisme, conec companys anarquistes, i a nivell personal, són joies; però a nivell ideològic, estem a anys llum. El capitalisme i el liberalisme (que no acaben de ser el mateix) i l'anarquisme pur són anarquia, i com a tal es contraposen a qualsevol ordre que estableixi uns drets i uns deures, de forma que creí institucions i normes. I això últim és el meu model.
I si, jo critico aquelles accions que no ajuden a sumar, aquelles accions que no demostren maduresa del moviment; com el de les campanades. Que estaran fetes amb tota la bona intenció, però que són un error (almenys al meu entendre, ja he dit que totes les opinions són vàlides) perquè ens fan estigmatització, ens creen una imatge de "niñatos" que fem el que ens don la gana, i passem de tota institució, norma, legitimitat, representant o acord col·lectiu global.
Ja he dit inicialment, que autogestionada de moment no. Crec per exemple que l'anarquisme societari, és l'últim pas de la evolució humana (és una creença meva molt personal); però de moment no. Per tant, ja intentava incloure-us a vosaltres, la FEL, que bona feina de base heu fet i la qual tots i totes valorem molt positivament.
Jo sóc dels que m'agrada més el fons (l'objectiu) que la forma (els mètodes). No obstant, cal que vagin de la mà, i siguin coherents, sinó la imatge queda fatal. Aquesta imatge que sembla que menyspreís pot ser molt útil de cara als companys/es de classe: "por los hechos te conoceran" [i jo afegiria també això:] "y opinaran de ti, y se uniran o no a tu lucha".
D'entrada la crítica al sistema com allò tan ferotge no va amb mi perquè quelcom tindrà de bo? Em refereixo per exemple, a àmbits del sistema com ho pot ser la aconfessionalitat de l'estat (o l'intent)? No sé com explicar-me, però el que vull dir és que no sé que entens per sistema, però hi ha coses que ara actualment funcionen bé i no cal canviar. Això és conservador, com a discurs, potser, però com a realitat pot ser revolucionari.
Dius que abans molta teoria i poca pràctica social. Certament tens raó. Jo tampoc estava d'acord amb una passejadeta cada mig any. No obstant, institucions com la PMDUP van néixer amb funció interestamental, que ara no té el moviment contra Bolonya; almenys a nivell general. Tot i això, sempre cal polir el discurs i actualitzar-lo. Per tant, potser no critiquis els que ens agrada analitzar-ho tot. Sense discurs no hi ha legimitat d'acció.
Exposes que es facin butlletins per les facultats. Ja es fan. Però és veritat, calen més! A Comunicació hi ha Via Fora, la REPOSOC de la facultat de CCPP i Sociologia deixa un espai a la Assemblea i total (cada dia pel passadís tothom s'assabenta més o menys del que passa), etc.
Trobo poca autocrítica al moviment. S'ha fet tot bé dons? Home, jo crec que no. Evidentment, destrossar béns públics no sembla una bona forma de defensar la pública. Sortir per la televisió amb una pancarta, demostrant immaduresa, tu creus que ens ajuda? A mi m'agrada que em critiquin, em millora cada dia. Però home, i els demés estudiants? Tothom ha actuat correctament? Així no anirem enlloc. On està el procés dialèctic contradictori de tot moviment? Va. Això era d'èpoques reflexives. M'agradaria que tinguéssim algun Plató entre nosaltres, de debò, cal més reflexió. Continuar el ritme actual trencant amb la normalitat acadèmica quan volem millorar els plans d'estudi em sembla contradictori. Tot moviment té contradiccions, i lo veritablement revolucionari és superar-les!
Ens veiem en les protestes company/a!
Jo volia contestar amb un parell de coses, tot i que no se si faig be escrivint en aquest bloc que critica a la gent que fa coses mes enlla de les manis-passeig (com es l'accio a les campanades) Bueno, de moment encara no ets un polític professional, tot i que imagino que ho seras d'aqui pocs anys cobrant a sou de tots nosaltes, aixi que si que t'escriure;
La primera és respecte al que dius de: "Però també saber veure per on s'està amb el procés de Bolonya i amb d'altres qüestions, acabant amb una universitat que nosaltres considerem la millor: la pública (que no autogestionada, almenys de moment), i de qualitat"
Estic d'acord amb el/la companya de dalt que diu que hi ha gent que volem un altre model d'universitat, que no pas el públic, tot ique sabem que potser no és un objectiu per tota la gent que hi ha al moviment estudiantil, però en som una part, i com a tal, hauriem d'estar incloses al discurs. Amb el ximple fet de canviar "públic" per "popular" ja ens inclouriem i estariem contentes. Perque popular tu ho pots entendre com vulguis i aniria des de la pública estatalista (i per tant espanyola) fins a la autogestionada (en els aspectes tant de contingut, com de funcionament, com econòmic de les carreres). Que els estudiants i treballadors controlem assembleariament els organs de govern, els temaris i els presupostos (en comptes dels funcionaris PUBLICS), no vol dir una devaluació de les carreres, ximplement un altre tipus d'organització universitària.
El segon punt, sobre el tema del mediatisme doncs jo crec també que estem treballant massa de cara als mitjans, i ja es veu que comencen a criminalitzar de manera compulsiva cap a nosaltres. Jo crec que en comptes de preocupar-nos de la imatge que donem als mass media (postura que d'altra banda ens porta a fer el hippie i no fotre res per quedar be amb el Sr. Cuní i d'altres), ens hauriem de preocupar d'arribar als companys de classe, als barris, als obrers i en definitiva a tota la gent d'aquesta ciutat que segurament està igual d'emprenyada amb el sistema que nosaltres. De fet, entre les mateixes estudiants ens manca un munt d'informació, i no ja sobre el pla bolonya, sinó sobre les accions que es realitzen. Una bona idea seria fer un butlletí setmanal per repartir per totes les facultats. Perque una acció crida a més acció, i aixi es com ha funcionat aquests mesos, la mani amb la ocupacio del rectorat, i alhora les ocupacions de l'UAB, han fet que passesim de 6 a 15 assemblees a la CAE, a que de sobte comencin a surtir per tot el pais noves assemblees i tancades, etc.
I aquest era el problema d'anys enrera, molta informació, molta teoria i cero praxis. Ara que tenim la pràctica, doncs anem reflexionant perque no se'ns vagi de les mans el ritme ni els objectius.
Gràcies a les assemblees, gràcies a la CAE, gràcies a la disolució de la PMDUP i gràcies a l'acció directa.
ATURAREM L'EEES
CONTESTACIÓ MEVA:
Per les al·lusions personals: No em vull dedicar a la política professional (almenys de moment vull ser analista polític); sinó, amb les oportunitats que se m'han donat (també és cert, que eren ideològicament més conservadores que el que ideològicament sóc)jo) ja estaria exercint coses a nivell regional. I no faig fanfarroneria, són propostes que m'han sorgit.
Primer de tot gràcies pel teu comentari company. Entre totes, fem el moviment. I evidentment, totes les opinions les valoro, i les contesto, si són com aquestes (amb una mica de chixa). Tot i que l'al·lusió a ser polític professional, m'ha sobtat, perquè segurament no em coneixes, i per tant, fas judicis de valor amb prejudicis molt grans.
D'entrada dir-te que jo sóc molt crític, des de sempre, amb l'anarquisme, conec companys anarquistes, i a nivell personal, són joies; però a nivell ideològic, estem a anys llum. El capitalisme i el liberalisme (que no acaben de ser el mateix) i l'anarquisme pur són anarquia, i com a tal es contraposen a qualsevol ordre que estableixi uns drets i uns deures, de forma que creí institucions i normes. I això últim és el meu model.
I si, jo critico aquelles accions que no ajuden a sumar, aquelles accions que no demostren maduresa del moviment; com el de les campanades. Que estaran fetes amb tota la bona intenció, però que són un error (almenys al meu entendre, ja he dit que totes les opinions són vàlides) perquè ens fan estigmatització, ens creen una imatge de "niñatos" que fem el que ens don la gana, i passem de tota institució, norma, legitimitat, representant o acord col·lectiu global.
Ja he dit inicialment, que autogestionada de moment no. Crec per exemple que l'anarquisme societari, és l'últim pas de la evolució humana (és una creença meva molt personal); però de moment no. Per tant, ja intentava incloure-us a vosaltres, la FEL, que bona feina de base heu fet i la qual tots i totes valorem molt positivament.
Jo sóc dels que m'agrada més el fons (l'objectiu) que la forma (els mètodes). No obstant, cal que vagin de la mà, i siguin coherents, sinó la imatge queda fatal. Aquesta imatge que sembla que menyspreís pot ser molt útil de cara als companys/es de classe: "por los hechos te conoceran" [i jo afegiria també això:] "y opinaran de ti, y se uniran o no a tu lucha".
D'entrada la crítica al sistema com allò tan ferotge no va amb mi perquè quelcom tindrà de bo? Em refereixo per exemple, a àmbits del sistema com ho pot ser la aconfessionalitat de l'estat (o l'intent)? No sé com explicar-me, però el que vull dir és que no sé que entens per sistema, però hi ha coses que ara actualment funcionen bé i no cal canviar. Això és conservador, com a discurs, potser, però com a realitat pot ser revolucionari.
Dius que abans molta teoria i poca pràctica social. Certament tens raó. Jo tampoc estava d'acord amb una passejadeta cada mig any. No obstant, institucions com la PMDUP van néixer amb funció interestamental, que ara no té el moviment contra Bolonya; almenys a nivell general. Tot i això, sempre cal polir el discurs i actualitzar-lo. Per tant, potser no critiquis els que ens agrada analitzar-ho tot. Sense discurs no hi ha legimitat d'acció.
Exposes que es facin butlletins per les facultats. Ja es fan. Però és veritat, calen més! A Comunicació hi ha Via Fora, la REPOSOC de la facultat de CCPP i Sociologia deixa un espai a la Assemblea i total (cada dia pel passadís tothom s'assabenta més o menys del que passa), etc.
Trobo poca autocrítica al moviment. S'ha fet tot bé dons? Home, jo crec que no. Evidentment, destrossar béns públics no sembla una bona forma de defensar la pública. Sortir per la televisió amb una pancarta, demostrant immaduresa, tu creus que ens ajuda? A mi m'agrada que em critiquin, em millora cada dia. Però home, i els demés estudiants? Tothom ha actuat correctament? Així no anirem enlloc. On està el procés dialèctic contradictori de tot moviment? Va. Això era d'èpoques reflexives. M'agradaria que tinguéssim algun Plató entre nosaltres, de debò, cal més reflexió. Continuar el ritme actual trencant amb la normalitat acadèmica quan volem millorar els plans d'estudi em sembla contradictori. Tot moviment té contradiccions, i lo veritablement revolucionari és superar-les!
Ens veiem en les protestes company/a!
Comentaris