Completament d'acord amb el comentari d'Antonio sobre el meu escrit

Re: Anàlisi sobre el moviment estudiantil català
per Antoni-Italo	03 gen 2009 12:29:31
Confio més en els anàlisis col·lectius que no pas en els individuals, i és per això que prefereixo que Indymedia sigui una eina precisament per als col·lectius i no per als individus, però em sembla del tot respectable que hi hagi qui vulgui publicar-hi les seves opinions, i resulta lloable que ho fassi escrivint el seu nom front la covàrdia dels escrits afilats amb signatura anònima. Dit això, entenc que les darreres mobilitzacions han servit perquè l'estudiantat conegués una mica millor les reformes engegades arrel de la Declaració de Bolonia, però no ens enganyem, si ara hi ha mobilització no és per si hi ha o no hi ha PMDUP, sinó senzillament perquè el monstre el tenim a sobre, perquè els plans d'estudis són una realitat, i els preus dels màsters una amenaça imminent. Malgrat tot la massa d'estudiantat mobilitzada no ha crescut de forma qualitativa, el què si és cert, és que la desproporcionada repressió dels mossos d'esquadra, han radicalitzat a aquesta massa. I de tot això què en quedarà? Depèn de nosaltres, o superem les actituds sectàries d'una part del moviment estudiantil, o el moviment caurà pel seu propi pes. La força del moviment no està en un seguit d'accions concretes o de mobilitzacions, cal que busquem les 100.000 persones que es manifestaven contra la LOU? No és factible mantenir el mateix grau de combativitat sense petites victòries del moviment. I victòries no és una taula de negociació, ni una portada al diari, sinó victòries concretes, és a dir, major finançament públic, més beques i intervenció de la comunitat universitària en l'aprovació dels plans d'estudis. Ser revolucionari implica canviar les coses, en la perspectiva d'un altre ordre social i no, com alguns demostren cada dia, negar-se a canviar res, esperant el nou ordre social. Perquè molts dels que lluiten un dia, dos mesos,o tres anys enlloc de ser bons, resulten ser vanitosos, ansiosos de ridícules quotes de poder i l'aprovació del seu seguit.