La privatització de la universtiat pública (abans i després de la declaració de Bolonya)

La privatització de la universitat pública

Es diu que "com a molt" la privatització és una amenaça. Fals. La mercantilització de l'ensenyament, la gestió privada (Nova Gestió Pública) i la externalització de serveis públics així com d'altres aspectes relacionats amb la privatització són del tot certs. Així com la elitització.

• Els convenis Empresa-Universitat en són un exemple. A la UAB es tenen convenis amb empreses com Repsol, del paquet d'empreses espanyoles que van fer negoci de la Guerra de l'Iraq. Tenint en compte que la situació de dèficit ha augmentat, i per tant, es condicions de col·laboració no són en plena igualtat, això comporta submissió de la Universitat als interessos de les empreses pel que fa a la recerca, etc. El nou pla pressupostari que s'ha aconseguit fer públic amb les ocupacions. Tot i que no tenim l'Annex on hi ha els aspectes més conflictius dels convenis. El document exposa que s'aixugarà el dèficit amb inversió privada. El Govern de la Generalitat doncs no hi posa remei demostrant així que no prioritza el tema de l'educació superior dintre de les seves polítiques "socials". Les patents se les queda la empresa fins al cap de molts anys que es fan públic els resultats.
  
• La externalització de serveis públics. El bar, els restaurants, la copisteria, etc. són serveis que la universitat posa en concurs perquè empreses hi facin negoci. D'aquí ve, l'augment de preus dels dinars del restaurant de la Cívica.
• El 80% dels màsters de la UAB són privats. La UAB posa el segell, i cobra uns diners tot i no tenir aquests estudis cap segell de qualitat. Sinó que només té el segell de la Universitat, i qualsevol pringat com nosaltres pot pagar -si pot- un màster d'aquests, fer-lo i no servir-li de res. Perquè no és homologable. En alguns casos degut a la nova estructura de les titulacions s'han de fer aquests postgraus (els públics) per fer un doctorat europeu. La informació de la UAB és confusa, de forma expressa. No són ni públics ni a preus populars (els propis Postgraus públics tampoc són a preus assequibles).
• Persones de l'àmbit empresarial estan dintre del Consell Social amb competències sobre els pressupostos de la Universitat. També hi ha un sindicalista, per dissimular.
• Les empreses fan "negoci" amb les pràctiques externes. Com deia un Informe de CCOO, les empreses s'estalvien de contractar més treballadors indefinits al tenir la possibilitat de que estudiants sense cobrar facin la mateixa feina. Hem de tenir en compte que la quantitat de crèdits ECTS que es poden fer en pràctiques externes pot ser molt alt.
• Les càtedres empresa és una altra forma de fer negoci a la Universitat. Les empreses privats "del coneixement" reben el segell de la UAB, quan de càtedres en tenen poc perquè són una porqueria i no tenen validesa pública.
• La gerencialització dels serveis del PAS amb el conseqüent disminució de condicions laborals i augment de treball; i falta d'horitzontalitat.

Per altra banda hi ha la elitització de l'ensenyament que està vinculat amb la privatització:

• Els Postgraus són cars. Això és un filtre econòmic. Molts tenen poques places per accedir-hi i et demanen coneixements que has d'assolir fora de la universitat pública (classes d'anglès i francès). Alguns s'han de fer per poder exercir de la teva professió com passa amb Magisteri i Dret. Un any més comporta cost d'oportunitat, i per tant, comporta desigualtats socials.
• Els préstecs (beques-préstec) com a substitució de la beca amb vessant social o d'excel·lència. Una vergonya que se li digui beca ja que no compleix la funció social, t'endeuta i a llarg termini encara podrà ser un negoci pels bancs com passa a altres regions d'Espanya. També es donaran als estudiants de la universitat privada! Quin sentit té això? Si ja tenen diners per anar a la privada perquè necessiten un ajut de moment a interès zero però a retornar? Volen acabar amb la igualtat d'oportunitats?

Joan Gil Oliveras