La meva opinió sobre l'article del Joan B. Culla al País
Avui m'he pogut llegir un article de Joan B. Culla: "Aulas secuestradas"
Com era d'esperar la base és posar-nos a totes i tots al mateix sac. I qualificar-nos com no: de minoria, i il·luminats/des.
A part de que fa un anàlisi molt esbiaixat de la qüestió, es nota que s'ha informat a partir de rumors sobre el funcionament assembleari i les seves deficiències (tot i que alguns són certs):
"Si existe el riesgo de que se imponga en la asamblea la tesis de volver a las aulas, el remedio es sencillo: las asambleas diurnas son meramente informativas y el poder decisorio se reserva para las nocturnas, cuando sólo asisten a ellas los propios encerrados."
S'entèn doncs altre cop una afèrrima i acrítica defensa a la "democràcia" universitaria. Al cap i a la fi qui és de l'establishment el defensa. És evident, si pertanys a l'estatus quo universitari o et creus qui sap què, com en Culla, acabés defensant la legalitat d'una forma acrítica. Tot i que en Culla tampoc és precisament un pro-Bolonya afervescent, ni un acrític en temes educatius, en el tema de la estructura universitaria si.
Amb això exposo no una defensa de l'anarquisme d'acció directa, i una lluita a qualsevol preu contra les institucions universitaries. Ni de broma! Però si que entenc que l'article és molt acrític amb el sistema universitari, i que la legalitat universitaria s'ha de seguir (evident) però també caldria uns quants retocs i canvis per convertir la "participació" estudiantil, en "incidència" estudiantil. Aquesta postura crítica és la que m'agradaria sentir dels "demòcrates". Convertir la crítica als mètodes en "ciutadania estudiantil". Convertir la universitat en un consens universitari. En democràcia, o el que jo entenc per democràcia.
Com era d'esperar la base és posar-nos a totes i tots al mateix sac. I qualificar-nos com no: de minoria, i il·luminats/des.
A part de que fa un anàlisi molt esbiaixat de la qüestió, es nota que s'ha informat a partir de rumors sobre el funcionament assembleari i les seves deficiències (tot i que alguns són certs):
"Si existe el riesgo de que se imponga en la asamblea la tesis de volver a las aulas, el remedio es sencillo: las asambleas diurnas son meramente informativas y el poder decisorio se reserva para las nocturnas, cuando sólo asisten a ellas los propios encerrados."
S'entèn doncs altre cop una afèrrima i acrítica defensa a la "democràcia" universitaria. Al cap i a la fi qui és de l'establishment el defensa. És evident, si pertanys a l'estatus quo universitari o et creus qui sap què, com en Culla, acabés defensant la legalitat d'una forma acrítica. Tot i que en Culla tampoc és precisament un pro-Bolonya afervescent, ni un acrític en temes educatius, en el tema de la estructura universitaria si.
Amb això exposo no una defensa de l'anarquisme d'acció directa, i una lluita a qualsevol preu contra les institucions universitaries. Ni de broma! Però si que entenc que l'article és molt acrític amb el sistema universitari, i que la legalitat universitaria s'ha de seguir (evident) però també caldria uns quants retocs i canvis per convertir la "participació" estudiantil, en "incidència" estudiantil. Aquesta postura crítica és la que m'agradaria sentir dels "demòcrates". Convertir la crítica als mètodes en "ciutadania estudiantil". Convertir la universitat en un consens universitari. En democràcia, o el que jo entenc per democràcia.
Comentaris