El Rectorat de la UB i els okupes nadalencs contra els expedientats/des
Bolonya, Zaplana i Petroni
Enric I. Canela
El procés de Bolonya encara deixa anar algunes notícies. La ressaca informativa d’ahir: Sis estudiants s’encadenen al rectorat de la UAB en solidaritat amb els sis expulsats.
També Els anti-Bolonya catalans passaran els Nadals tancats a la UB: en aquest cas, segons ells, és a causa de les expulsions a la UAB. Es veu que la forma més efectiva és molestar als que no tenen res a veure. Un dels sistemes més modern a les democràcies avançades. Com deia l’altre dia, podien provar sort i tancar-se al Palau de la Generalitat. Tampoc té res a veure però donaria més titulars. Visca la democràcia ben entesa. Aquests xiquets entenen la democràcia com Hugo Chávez.
Bolonya com a pretext és un article de Joan López, Secretari General de Joves Empresaris de Catalunya. En relació als actes reivindicatius consistents en alterar l’ordre públic diu: Els Consellers i altres càrrecs tripartit s’han precipitat a crear una taula d’anàlisi de l’efecte del Pla de Bolonya en els estudis, han estat condescendent amb els talls de trànsit, ocupacions i altres activitats res pròpies de la legitima reivindicació i si ajustades a la kale borroka de «nens de casa bona». És clar que difícilment els mossos podien haver actuat si estaven assistint a mítings-xerrada del seu Conseller. Diu més, però ja ho llegireu si us ve de gust.
I una recomanació de Rebelión: El Viejo Topo contra Bolonya, si puc llegiré que hi diuen. Recordaré vells temps. Resulta que reediten un article clásico, De la misèria en el medi estudiantil, publicat als anys 60 per la Internacional Situacionista.
I per últim El misteri de Bolonya, títol que ens recorda a Enid Bliton, deu ser perquè en el fons tot és infantil o juvenil. ÉS de la UGT. Diuen: Des de la UGT Regió de Múrcia considerem que la Universitat no només ha d’estar al servei del mercat laboral, també ha de ser generadora i transmissora de coneixements, un espai per a la reflexió i el debat i és precisament ara en aquests temps convulsos on es fa més necessari seure a discutir, valorar els arguments més difosos per la comunitat universitària en un i altre sentit, resoldre tots els interrogants i aclarir d’una vegada per totes, si és que algú ho sap amb certesa, la realitat present i futura de l’ensenyament universitari.
Gran qüestió que no em genera cap mena d’inquietud, si que soc llest…o no Les universitats són bones o dolentes, la resta no importa massa. Si la universitat és bona els titulats ja porten el seu bagatge. No importa la resta. Aquí sembla que hi ha molta gent molt amoïnda per veure si la corbata serà a ratlles o a llunes, però ningú es preocupa de la camisa. Potser en Zapalana ens podria regalar una de les seves. Ve a ser com Petroni. Clar que no sé si avui s’ensenya qui era Petroni.
Això ja passa de mida.Ja està be que uns il·luminats que creuen que saben més que els demés prenguin las decisions pels demés i les imposin tans si com si. Si volen decidir que es dediquin a la política, que pitjor que els que i son no ho faran.
Senyors dirigents acadèmics. Senyors dirigents polítics. Posin-se les piles i si s’ha d’enviar a uns quants als tribunals penals ja seria hora que ho fessin. La resta d’alumnes tenen també drets, com per exemple poder anar a classe. I comencin a expulsar el personal que no fa més que molestar.
Comentari per Enric Giner i Borrull — 24 Desembre 2008 @ 3:14
Enric,
Era molt progre anar a visitar els tancats a Sant Andreu desafiant totes les normes. Els ocupes són molt macos. Model Maragall - Saura de fa uns anys.
Hi ha gent que ha permés que qualsevol cosa està permesa si et vesteixes de progre. És confon la defensa, lícita, d’unes opinions contràries a les decisions del govern amb el desordre públic i la coacció als que estan d’acord. Es veu que hagi ens salven, ens fan obrir els ulls als ciutadans que estem adormits.
Comentari per enriccanela — 24 Desembre 2008 @ 10:06
Deu ni do com l’entén Hugo Chávez la democràcia senyor Enric Canela. Serà un malparlat, i un egocèntric; però si no fos per ell, moltes de les dades d’alfabetització, educació i ajuts per polítiques socials no existirien avui dia amb números tant positius per la seva població. I això que jo sóc marxista i ell ni de conya.
Comentari per Joan Gil Oliveras