Sessió de benvinguda a la Universitat
Avui he pogut tenir la oportunitat de parlar en públic davant més de 200 nous estudiants de la carrera per representar a la Assemblea i parlar una mica sobre tot el que viuran aquest curs.
M'havia preparat aquell escrit però mica en mica he anat canviant el meu discurs, perquè el representant de la PEF ha sigut molt llest al donar-me primer a mi la paraula. Sabia que per definir la PEF, havia de parlar malament de la Assemblea i per tant, abans que això passés calia posar al seu lloc a la PEF.
Exposició de la Assemblea. Joan Gil Oliveras. Aquí hi ha un resum:
"Jo també us recomano que feu els cursos de Biblioteques perquè són molt importants. Aquí si no saps trobar un llibre, estàs perdut.
Jo també estic d'acord amb el VDOA, amb que l'ambient ha millorat, entre professorat i PEF i Assemblea i això és bo.
Primer de tot recomanar-vos, si em deixeu, unes quantes coses. Els assessors que estan a la ETC per assessorar-vos si teniu algun tipus de problema. Que comenceu a estudiar i deixar la feina ja que anteriorment ja han exposat els professors els problemes que això us pot comportar, etc. Us recomano també que li trèieu tot el suc als professors, aquí a la facultat hi ha autèntiques eminències, que amb el Procés de Bolonya reduint-nos classes magistrals serà una pena. Però tenen un bon costum, i és que estan molt disposats a fer tutories, lo qual és molt important i bo. Ja sabeu, el Procés de Bolonya mira pels estudiants - to sarcàstic -. Augmenta les taxes, canvia les beques als màsters per beques-préstec que és com el crèdit bancari de tota la vida però anomenant-lo beca sembla que sigui una beca.
Aquest és l'any. Hi ha eleccions al Claustre, hi ha eleccions a Rector. Que sabeu que ha dimitit, potser per la visita dels Mossos d'Esquadra o potser per les crítiques del professorat entorn que el Claustre (l'òrgan democràtic) ha estat perdent pes, i ha augmentat el pes del Consell Social (on hi ha empresaris que decideixen el pressupost, lo important de la universitat , bé si també, hi ha un sindicalista perquè parli i digui les seves coses - to sarcàstic -. Bé, abans de que sentiu rumors sobre paradetes polítiques que volen fer carrera política, dir-vos que la Assemblea és plural, està oberta a tothom els dimecres. I que aquest és l'any important. Ens hem d'organitzar. Tal com deia Joan Foster "la política te la fan o la fas", i cal organitzar-se perquè el Procés de Bolonya comporti els menors greuges possibles. Ah, recordar que aquí no es ve a fer política, a ser polític, aquí es ve a ser politòleg, treure-vos-ho del cap això. Venim a estudiar la Ciència Política. Encara que alguns/es vulguin fer carrera política. Jo també estava com vosaltres aquí a primer curs i pensava però com algú pot estar en contra de Bolonya. Els nostres professors us han parlat d'una part del llibre (el pròleg) on es parla d'una declaració de Bolonya que diu mil meravelles: podrem viatjar per Europa, i cinquanta mil coses wais. Això és una part del llibre, després venen els gregues: la segona convocatòria d'exàmens que és un dret dels estudiants pot estar en perill, i moltes coses més. Cal organitzar-nos. Tothom us voldrà vendre la moto, professors, PEF i fins i tot, nosaltres. Us recomano que us llegiu la LOU i el Reial Decret, el RD és curt, la LOU, ho reconec, és un totxo, però és important que trèieu la vostra pròpia conclusió. Tot i que podeu ser independents, si voleu, i participar tant com vulgueu i podeu, hi ha dos sindicats que també els estudiants utilitzem com a eina de treball: el SEPC. Us en podrà parlar la Marina Guinó. I l'AEP, que us en podré parlar jo sobre les diferències i bé, "lo bo que és el meu sindicat", jeje"
He rebut un gran aplaudiment. Han rigut en algunes ocasions, una noia de la Assemblea de Joves de Terrassa s'ha volgut informar sobre la Assemblea per entrar-hi.
La exposició de la PEF. Andreu Espínola. Aquí hi ha un resum.
"Nosaltres som plurals, ells són d'una ideologia molt bonica en teoria però poc pràctica, ell (jo) és marxista. La Assemblea també a la teoria és molt bona, però a la pràctica falla. Són tots de la mateixa ideologia. Nosaltres no, nosaltres som diversos estudiants que davant a una Assemblea que no es presentava a les institucions i no feia res pels estudiants. Parlant del Claustre, ells fan el que es diu "política de cadires buides". Que es presentar-se i no fer res pels estudiants. El Joan és l'únic que treballa. Bé, també és l'únic del sindicat AEP. Diu que a la Assemblea no hi ha jerarquies, aquesta tal Marina Guiñó és la "jefa", tothom ho sap, és la que xarra (avui no hi és), la que va al Cuní, etc.; per cert, no està per aquí. (Ens etiquetava, criticava la poca feina feta pels antics assemblearis, etc.). Avui deu estar malalta que hagi deixat parlar al Joan.
Nosaltres sortim com a reacció al catastrofisme i al positivisme dels professors per ser útils, jo vaig entrar a la Assemblea, recomano que ho feu, i realment em vaig emportar un bon ensurt. Nosaltres tenim una assemblea (això s'ho ha tret de la màniga, és nou). Els varem guanyar bastament en les últimes eleccions, ens varem presentar com a primer any i trèiem tots aquests resultats. Serà per alguna cosa. Diu que volem fer política, ells si fan política, amb la fals i el martell per tot arreu, i muntant barricades a dojo.
L'hem aplaudit també. Ha rebut alguns somriures i una xiulada.
M'havia preparat aquell escrit però mica en mica he anat canviant el meu discurs, perquè el representant de la PEF ha sigut molt llest al donar-me primer a mi la paraula. Sabia que per definir la PEF, havia de parlar malament de la Assemblea i per tant, abans que això passés calia posar al seu lloc a la PEF.
Exposició de la Assemblea. Joan Gil Oliveras. Aquí hi ha un resum:
"Jo també us recomano que feu els cursos de Biblioteques perquè són molt importants. Aquí si no saps trobar un llibre, estàs perdut.
Jo també estic d'acord amb el VDOA, amb que l'ambient ha millorat, entre professorat i PEF i Assemblea i això és bo.
Primer de tot recomanar-vos, si em deixeu, unes quantes coses. Els assessors que estan a la ETC per assessorar-vos si teniu algun tipus de problema. Que comenceu a estudiar i deixar la feina ja que anteriorment ja han exposat els professors els problemes que això us pot comportar, etc. Us recomano també que li trèieu tot el suc als professors, aquí a la facultat hi ha autèntiques eminències, que amb el Procés de Bolonya reduint-nos classes magistrals serà una pena. Però tenen un bon costum, i és que estan molt disposats a fer tutories, lo qual és molt important i bo. Ja sabeu, el Procés de Bolonya mira pels estudiants - to sarcàstic -. Augmenta les taxes, canvia les beques als màsters per beques-préstec que és com el crèdit bancari de tota la vida però anomenant-lo beca sembla que sigui una beca.
Aquest és l'any. Hi ha eleccions al Claustre, hi ha eleccions a Rector. Que sabeu que ha dimitit, potser per la visita dels Mossos d'Esquadra o potser per les crítiques del professorat entorn que el Claustre (l'òrgan democràtic) ha estat perdent pes, i ha augmentat el pes del Consell Social (on hi ha empresaris que decideixen el pressupost, lo important de la universitat , bé si també, hi ha un sindicalista perquè parli i digui les seves coses - to sarcàstic -. Bé, abans de que sentiu rumors sobre paradetes polítiques que volen fer carrera política, dir-vos que la Assemblea és plural, està oberta a tothom els dimecres. I que aquest és l'any important. Ens hem d'organitzar. Tal com deia Joan Foster "la política te la fan o la fas", i cal organitzar-se perquè el Procés de Bolonya comporti els menors greuges possibles. Ah, recordar que aquí no es ve a fer política, a ser polític, aquí es ve a ser politòleg, treure-vos-ho del cap això. Venim a estudiar la Ciència Política. Encara que alguns/es vulguin fer carrera política. Jo també estava com vosaltres aquí a primer curs i pensava però com algú pot estar en contra de Bolonya. Els nostres professors us han parlat d'una part del llibre (el pròleg) on es parla d'una declaració de Bolonya que diu mil meravelles: podrem viatjar per Europa, i cinquanta mil coses wais. Això és una part del llibre, després venen els gregues: la segona convocatòria d'exàmens que és un dret dels estudiants pot estar en perill, i moltes coses més. Cal organitzar-nos. Tothom us voldrà vendre la moto, professors, PEF i fins i tot, nosaltres. Us recomano que us llegiu la LOU i el Reial Decret, el RD és curt, la LOU, ho reconec, és un totxo, però és important que trèieu la vostra pròpia conclusió. Tot i que podeu ser independents, si voleu, i participar tant com vulgueu i podeu, hi ha dos sindicats que també els estudiants utilitzem com a eina de treball: el SEPC. Us en podrà parlar la Marina Guinó. I l'AEP, que us en podré parlar jo sobre les diferències i bé, "lo bo que és el meu sindicat", jeje"
He rebut un gran aplaudiment. Han rigut en algunes ocasions, una noia de la Assemblea de Joves de Terrassa s'ha volgut informar sobre la Assemblea per entrar-hi.
La exposició de la PEF. Andreu Espínola. Aquí hi ha un resum.
"Nosaltres som plurals, ells són d'una ideologia molt bonica en teoria però poc pràctica, ell (jo) és marxista. La Assemblea també a la teoria és molt bona, però a la pràctica falla. Són tots de la mateixa ideologia. Nosaltres no, nosaltres som diversos estudiants que davant a una Assemblea que no es presentava a les institucions i no feia res pels estudiants. Parlant del Claustre, ells fan el que es diu "política de cadires buides". Que es presentar-se i no fer res pels estudiants. El Joan és l'únic que treballa. Bé, també és l'únic del sindicat AEP. Diu que a la Assemblea no hi ha jerarquies, aquesta tal Marina Guiñó és la "jefa", tothom ho sap, és la que xarra (avui no hi és), la que va al Cuní, etc.; per cert, no està per aquí. (Ens etiquetava, criticava la poca feina feta pels antics assemblearis, etc.). Avui deu estar malalta que hagi deixat parlar al Joan.
Nosaltres sortim com a reacció al catastrofisme i al positivisme dels professors per ser útils, jo vaig entrar a la Assemblea, recomano que ho feu, i realment em vaig emportar un bon ensurt. Nosaltres tenim una assemblea (això s'ho ha tret de la màniga, és nou). Els varem guanyar bastament en les últimes eleccions, ens varem presentar com a primer any i trèiem tots aquests resultats. Serà per alguna cosa. Diu que volem fer política, ells si fan política, amb la fals i el martell per tot arreu, i muntant barricades a dojo.
L'hem aplaudit també. Ha rebut alguns somriures i una xiulada.
Comentaris