Ràbia

Ploro de ràbia al saber que la nostra Europa, terra promesa de pau i harmonia s'està convertint des de ja fa moltes dècades en la Europa neoliberal. I el que més em fa plorar és la seva gent. On estan les queixes davant aquests retrocessos socials? On estan els senyors social demòcrates? Els euro comunistes si. Sempre els trobarem al peu del canó lluitant pels nostres drets. Però, i la tant valorada "Esquerra moderada". Crec que s'ha entès el concepte moderació de mala manera. Moderat no vol dir imbècil. Moderat vol dir persona que cedeix, que reconeix l'altre no com a rival sinó com a possible persona per arribar a acords. Pactes per tot? No. Cedir quan fa dècades que només cedim les esquerres? No. Això no són reformes, són contra reformes. I davant les contra reformes els moderats hi han d'estar totalment en contra. Aquí no es cedeix. Doncs si, es cedeix i molt. Molts partits com el PSOE tenen dintre les seves files "infiltrats" (el 90%). Només queda el sector "Izquierda política" que encara té dignitat i sembla que siguin social demòcrates moderats.

I la gent? No ha d'esperar a que els polítics es moguin? Perquè no es mobilitzen? Què està passant? Clar, "no s'hi pot fer res". La típica frase. Europa vol aprovar una jornada laboral de 60 hores setmanals i tots contents?

Malament. Això vol dir que el Pensament únic ens està guanyant dia a dia davant el debat, la pluralitat, la reflexió i la mobilització. On està el compromís social que tant esperem dels polítics?

I els grans sindicats que hi diuen. Ah! És cert, tot ho han de pactar. Dintre d'aquesta lògica pactista paranoica i sense sentit. I clar, els empresaris han d'estar contents.

Qui mana a la Unió Europea té ganes d'aprovar les 60h setmanals (desregularització neo liberal) i està mirant si hi ha molta oposició, si la gent ho acceptarà, si els mass media controlen bé al poble. Si la gent està prou distreta.