Recordant el programa #jopregunto

Font: Fotografia de TVC.
Ja fa més d'un any del programa de TV3 en que varis ciutadans vàrem tenir l'oportunitat de preguntar al president del govern català Carles Puigdemont sobre diferents qüestions. Ho vam  fer amb total llibertat d'expressió, sense que el president sabés les preguntes que li faríem i sense cap tipus de censura o directriu ideològica de l'equip del programa. Més aviat al contrari, tot fent un mos preguntadors i equip del programa, se'ns va recordar que fins i tot podríem canviar el tema de la pregunta (en que s'havien dividit els torns) i les qüestions a darrera hora.

 El format es va discutir però la valentia de la nostra televisió pública catalana, de la nostra  televisió nacional, fou més que evident. La pressió política que va rebre després mostra la necessitat d'aquest tipus de programes directes, sense filtres, amb ciutadans fent preguntes no consensuades amb l'entrevistat com sí passava en altres cadenes de televisió (actualment no sé com funciona). No obstant això, no s'ha repetit, tot i l'anunci de que potser es faria una nova sessió del programa a Inès Arrimadas com a cap de l'oposició. 

Puigdemont va ser molt valent per anar-hi i acceptar la oferta de TVC, però hauria de ser allò habitual; els polítics no es poden amagar dels seus representats. Com passa arreu d'Europa on hi ha programes d'entrevistes dures, directes i sense embuts. I és que estem (mal) acostumats a un periodisme espanyol majoritàriament submís i suau amb el poder polític; i hi incloc també a la majoria del periodisme català.

 Es titulava #JoPregunto. 

Amb el cap fred, i amb el temps, puc comentar alguns elements que en aquell moment no vaig esmentar gaire als meus perfils de xarxes socials; i recordar-ne els més cabdals. I intentar contestar aquestes preguntes: Qui va informar d'aquell programa amb un mínim rigor periodístic, i qui no? Qui l'ha recordat, i per tant, i al meu entendre ha evidenciat l'estafa política que va comportar tanta promesa electoral independentista per part de Junts pel Sí? En què es van fixar els diaris i les tertúlies de televisió? Ho han rememorat per fer la seva tasca de retre comptes, de fiscalitzar? Han comparat el que es va dir allí i el que ha acabat passant?

Tan l'espai mediàtic català com l'espai mediàtic l'espanyol, els mitjans de comunicació catalans i espanyols, quants han recordat el programa o han usat talls del programa per fer-ne fiscalització de govern? Pocs ho han fet. El diari digital minoritari E-notícies i el programa de La Sexta El Objetivo són l'excepció d'aquest "silenci mediàtic".

 I el que és més estrany és que, pel que em consta, cap programa de la televisió catalana en fes més que una menció especial, ho recordés amb una certa amplitud; quan va ser la productora del programa. Llavors, s'entendria més el rumor de gent molt ben informada (i per això faig cas d'aquestes fonts no contrastades, per la seva credibilitat històrica). Aquest rumor es basava en la tesi que l'anterior director el van fer dimitir per les crítiques del govern català al programa; i que per això, durant dies no havia sortit del seu despatx. Per això van fitxar a un nou director, Vicent Sanchis, més proper als convergents. Tot i que no em va desagradar la darrera entrevista que li va fer al president Puigdemont. 
Com que no es va donar una explicació clara, faig una excepció i difonc aquest rumor. Davant tanta opacitat informativa interna es necessita provocar, pressionar, lluitar. Els ciutadans catalans hauríem de preguntar també per què Arrimadas no és entrevistada. 
De fet, no només em baso en converses privades amb gent informada, sinó que com bé explicava el director de Nació Manresa en un article de llavors, les crítiques van ser públiques -i pel que em van dir també via trucades al director de TVC. Per tant, com que no hi ha hagut transparència política, acabaré confiant amb aquesta font i tesi. 
Alguns, fins i tot, ho van demanar públicament (sort que eren ciutadans sense gaire influència política). Tampoc va quedar clar si era el director del programa o del canal:
A continuació, us adjunto dos vídeos (que fixeu-vos no van ser massa comentats -després explicaré perquè el contingut polític de les preguntes i contestacions no fou el més viral) de les respostes que va fer l'ex president -que és el que aleshores vaig comentar més, no seguint la tendència mediàtica i social que tot seguit exposaré:
Font: Fotografia de TVC.
Faig especial menció al director d'E-notícies, Xavier Rius, que tot i que ideològicament estic molt distant de les seves postures polítiques, dirigeix un diari que cal reconèixer que no té pèls a la llengua i que no s'autocensura perquè és un dels mitjans de comunicació més independents del país -i alhora més denostat per tot l'establishment català. És el que més ha anat citant tot aquest temps el programa i el que més crític va ser amb el president, que és amb qui més s'hauria d'haver fixat, al meu humil entendre, el periodisme català i espanyol. 
Defensem que continuï tenint llibertat de premsa, i es mantingui al marge del món comunicatiu proper al processisme (el que anomeno processisme mediàtic) perquè la llibertat d'expressió es defensa sobretot quan les opinions són discrepants amb les opinions polítiques pròpies!

Fa poc va tornar a recordar el programa televisiu, amb una menció especial, i ho va incloure en una notícia amb aquest titular "Un patriota español en Dinamarca" (enllaç):
"En honor a la verdad el primero en poner en aprietos a Carles Puigdemont no fue la profesora danesa sino un joven politólogo, Joan Gil Oliveras, creo que próximo a Iniciativa.
A TV3 se les coló en un programa planeado para lucimiento del entonces presidente: “Jo pregunto”. En directo le espetó: “¿Por qué tendríamos que confiar en usted?” tras haber expuesto, incluso con papeles, algunas de las contradicciones del proceso.
A Puigdemont le pilló tan a contrapié que lo primero que hizo fue elogiar lo que bien que había quedado el teatro utilizado como plató tras la rehabilitación. Supongo que para tener tiempo de pensar el resto de la respuesta y de paso descongelar el ambiente. Fue la primera vez que pensé que Puigdemont no daba la talla." (E-notícies)
Recordar que no sóc proper a ICV, sinó a totes les esquerres socials d'aquest país i del món, i ben crític i autocrític amb aquestes. I en menor mesura sóc afí a les esquerres polítiques. Fins i tot Xavier Rius va caure en aquesta etiqueta, en el prejudici, en la suposada necessitat d'haver de situar políticament (a nivell partidista fins i tot) a les persones que tenen criteri propi polític. Una llàstima; perquè allò important és el que es diu, no la ideologia que cadascú tingui.

 També em va agradar la menció que en van fer a la hemeroteca del programa El Objetivo (La Sexta):


Font: Fotografia de Pere Fontanals.
Centrant la mirada al món comunicatiu regional i local, on tots ens coneixem, doncs, en la majoria (per no dir tots) no s'ha recordat la presència de ciutadans de la ciutat o capital de comarca.
En aquell moment també es van fer alguns textos (reportatges, cròniques, entrevistes) fixant-se en la biografia associativa i política dels entrevistadors; i una minoria ho van fer en la línia de desprestigiar. 
La majoria no van profunditzar massa en l'anàlisi polític de les respostes o no respostes del president. També és cert que, per exemple NacióManresa és un mitjà local i per tant, es fixarà en allò que passa a la comarca o que més es sentin proper o identificats els seus lectors, ja que alhora Nació Digital hauria de fer la feina informativa d'analitzar a nivell nacional tot el que és noticiable a nivell de país. Però no ho va fer: també es va focalitzar en els perfils dels entrevistadors -i com no és un mitjà regional, local, com la seva edició territorial, no va ni entrevistar-nos per contrastar la informació tot i ser-ne els afectats.

 O sigui, es va generar un clima mediàtic propici al que volia el PDECAT o el seu entorn. En comptes de fer periodisme crític amb el govern (català o el govern que fos), el focus mediàtic es va posar sobre els preguntadors. I és que en aquest país el periodisme mínimament catalanocèntric de rigor que hi havia hagut es va adormir amb la il·lusió independentista-processista i es va convertir en un periodisme més amable amb els seus líders socials i polítics. I habitualment el món periodístic local i regional -molt poc valorat socialment (per desgràcia), es salva d'aquestes grans tendències. No va passar en aquest cas. 
Pocs van fer el que entenc que caldria per part de la militància i equips de màrqueting polític d'un partit: defensar la televisió catalana, el president i no criticar els ciutadans:

Molt més tard van fer aquestes declaracions, que no són les que més van fer llavors, i ho van fer a resposta de l'oposició que va usar el programa, també, pels seus interessos partidistes:


Fins i tot a can ERC hi va haver gent que no va entendre que hi havia molta pluralitat en aquell programa i es va centrar en el partidisme més sectari i vehement; una pena.
I és que alguns tertulians convergents van fer la feina bruta que no li agrada a ningú, donar arguments (falsos o mitges veritats) als qui es van prendre el programa com quelcom personal, com un atac al país, com una enganyifa (ni que la televisió nacional catalana només fos propietat dels independentistes processistes favorables al govern!):
En la meva opinió política, no tots els directors dels mitjans bagencs i manresans van actuar igual però per regla general no puc entendre que no s'adonessin que el president no havia estat massa fi ni encertat, i no centressin el seu anàlisi periodístic en això, en vigilar i controlar els poderosos, o simplement en contrastar preguntes i contestacions. I faig referència a aquests, perquè a diferència dels mitjans nacionals que estan molt alienats amb algun partit polític, moviment social o ideologia, hi ha major periodisme escrit des de certa distància de les batalles polítiques de la capital (tot i que tothom té influències polítiques, i deixos, alhora d'escriure). De fet el president no va tenir un to educat ni agressiu però molts ciutadans sí ho recorden així, de forma molt equivocada al meu entendre; però clar els mitjans, sobretot nacionals, no en van ser gaire crítics i encertats al descriure el que havia succeït -que evidentment pot tenir impressions personals diferents i precisament per això no entenc la línia editorial similar de quasi tots plegats.
En general van parlar força bé del president del govern català, i van fer les típiques diferències amb el president del govern central -la qual és certa però no per hipotètics sinó recordant el programa que li va fer RTVE a Rajoy. Però allò important (al que li dedicaven més text) érem els ciutadans que li vam preguntar al president català.

Com he dit, el mateix va passar en l'espai comunicatiu nacional català:
"Algunes veus indignades exclamaven que com era possible allò. Utilitzaven verbs tan delirants com “colar” o “infiltrar” i demanaven iradament responsabilitats a l’emissora per tan colossal escàndol. Els enfadats eren, no cal dir-ho, tots ben propers a una ideologia política, tots ben convergents i ben d’ordre. I, pobres, no s’adonaven de la contradicció que els seus estirabots portaven implícita". (23/01/2017, Nació Digital)
"En general, i malgrat els problemes exposats abans, em va semblar una experiència profitosa i valuosa. Que el president de la Generalitat accedís a tres hores de preguntes incòmodes, algun exabrupte i molta varietat i complexitat temàtica, parla bé d’ell i de l’emissora. En alguns moments se’l va veure un pèl superat, alguna pilota fora va llançar i més d’un i de dos trucs retòrics es va treure de la màniga, però sempre responia amb notable diligència i seny, amb empatia i intel·ligència política. Impossible, completament impossible, imaginar un Jo pregunto amb el president espanyol. Podria explotar-li el cap en qualsevol moment." (23/01/2017, Nació Digital)
Tot i el titular "«Jo pregunto», un bon programa amb polèmiques absurdes i infantils", cinc dels vuit paràgrafs de la crònica del programa de Toni Vall (Nació Digital) es dirigien al perfil i al tipus de preguntar i preguntes dels ciutadans elegits (recordem-ho: per altres ciutadans). En resum, aquest tros de l'article, resumeix el que la majoria de mitjans catalans (a diferència del programa Els Matins de TVC que ens va preguntar sobre aquesta qüestió als afectats) van ajudar a fer més ressò mediàtic d'aquest missatge socialment viral en perfils de xarxes socials de líders d'opinió (influencers com Pilar Rahola, Mark Serra, etc.) entre l'electorat processista-independentista.
"Dit això, sí que és cert que TVC podria explicar una mica quin ha sigut el procés de selecció dels ciutadans que intervenien. Els casos ja mencionats semblen indicar que el càsting hagi estat una mica cuinat/dirigit i potser caldria una petita explicació al respecte." (23/01/2017, Nació Digital)
Una altre vegada els mitjans nacionals catalans fixant-se en el format, van oblidar les preguntes i les respostes, com en aquest article periodístic que va ser molt més sincer al respecte dels perfils dels entrevistadors:
Hi va haver de tot en el món local on es va entrevistar als preguntadors informant-se de com es va fer la tria (com Regió7 i NacióManresa), sabent com va anar l'experiència i contrastant la informació -no tan com algun mitjà bagenc:
Fins i tot els suposats crítics amb el processisme, i independentistes de debò, no els va agradar ni la meva intervenció independentista ni la professionalitat de l'equip del programa que va demostrar que TVC no és una televisió purament governamental com d'altres (TVE, Tele Madrid). A continuació, us adjunto el que són unes declaracions molt greus d'un dirigent d'un partit polític.
O  alguns que actualment es presenten com a independentistes purs, no processistes, i volen ser alcaldes de la capital catalana, els quals van ser interpel·lats per gent honesta: 
És una llàstima que en aquest país la gent sigui tan partidista com en aquesta piulada:


I alguns els van contestar o es van fixar en les respostes del president català -que és pel que s'havia ideat el programa:
I que consti que algunes crítiques als que vàrem preguntar em semblen ben interessants com aquesta:
Però alguns es van muntar pel·lícules. No ha calgut el CNI per no  fer la independència, només uns governants no decidits a fer-la.
Em fixo molt amb els tuits perquè és a les xarxes socials on es va viralitzar el missatge, centrant l'atenció mediàtica sobre el programa en els preguntadors, i que després va ocupar estones de ràdio pública i privada catalana (no sé què va passar a les espanyoles). Ja sé que evidentment qui escriu una piulada ja té una intenció política clara i normalment és en aquests espais digitals on hi ha més virulència en el missatge.
------------------------------------------------------------

Es un escandalo y a la altura d TV3 Vergonzoso y  la pagamos todos! #JoPregunto https://t.co/EmsutXWdRD— Lila💚🐱🌎🐝🐮🐶M.Rajoy (@lilasmt) 24 de gener de 2017 

 -----------------------------------------------------------

 Tornant a l'àmbit local i comarcal, el director d'El Pou.cat per desgràcia en la seva editorial, també va assenyalar i etiquetar. Però no ho va fer amb la cara descoberta, sinó en una editorial anònima i amb un comentari bastant lleig i que no parlava clar: "El politòleg mal girbat no va donar gaires mostres de solidaritat". Evidentment aquest solidaritat es referia a un partit polític, Solidaritat Catalana per la Independència, al qual pertanyia un amic meu, i d'aquí la generalització (trista, falsa, sense fonament). 
Us recordo el comentari que vaig afegir per contestar l'editorial que m'intentava menysprear amb un to un xic despectiu:
parli clar Joan Gil , 10/02/2017, 16:16
Sempre està bé la crítica amb els que som crítics. Faltaria més que no acceptéssim aquest tipus d'articles d'opinió. Ser autocrítics és l'element bàsic de la reflexió racional. Per tant, felicitats pel "Cul del Pou". No obstant, em veig amb l'obligació de recordar que no sóc de la CUP -com va dir Pilar Rahola després desmentit en petitó, ni del PSC -com va dir Mark Serra, ni com s'insinua en aquesta interessant -com sempre, editorial, a "solidaritat" (Solidaritat Catalana per la Independència). Ja n'hi ha prou de fer arguments ad hoc, i de mentir sobre afiliacions polítiques. No milito a cap partit. Per ser crítics, basem-nos en arguments sòlids i no amb quin carnet de formació política té el preguntador. Si us plau.
A continuació hi ha l'enllaç a la notícia: elpou.cat/noticia/2688/manresa/queda/alguns/manresans/tant. 
Com us podeu fixar amb el titular "Manresa queda bé; alguns manresans, no tant", l'escriptor de l'editorial -que sé del cert que és el director del diari, li preocupava més la imatge pública de la ciutat que el que s'hi havia dit. Una mena de fals corporativisme manresà o defensa municipal que només es pot explicar per una línia editorial constant que amaga una submissió ideològica i periodística als partits sobiranistes -es pot notar llegint la revista. En especial en el cas del director d'El Pou a un partit en concret; i no pas a un amor a la vila i a la seva gent -que també pot tenir.
Als manresans i manresanes els vaig intentar defensar políticament, centrant-me en la comarca fent-li una pregunta, per cert, amb un to molt amable, conciliador i sense mossegar, sobre els problemes de la carretera C55; o almenys ho vaig intentar, i en canvi en l'editorial no es tracta aquesta problemàtica.  Com si això no importés gaire per mencionar-ho en l'Editorial. Una editorial feta, sembla que fins i tot des d'un odi ideològic i partidista, i alhora equivocant-se amb la definició política de la meva persona. En el cas del company d'ICV no es equivocar; tot i que ell no se n'havia amagat pas; no crec que sempre que digui alguna cosa hagi de recordar que va ser cap de llista per ICV a Manresa. Em sembla que té nom i criteri propi. No dic que no sigui interessant saber-ho, que ho és, però no és fonamental; no hauria de canviar la nostra visió sobre el que hauríem d'opinar (o no) sobre la contestació del president Puigdemont a les preguntes. És el contingut i no el perfil dels entrevistats el que hauria d'haver importat. Però tots els tertulians proconvergents van dedicar-se a explotar aquesta crítica als ciutadans que entrevistàvem.

 Per tant, la revista digital d'El Pou de la Gallina va ser el menys afortunat; al meu entendre. En canvi, l'anàlisi del director de Nació Manresa va ser més ponderat. Tot i que també es va al·linear en aquella estratègia liderada -potser ell no ho sabia aleshores, pel cap de comunicació del PDECAT Josep Maria Piqué, l'ex cap de premsa d'Artur Mas, de desprestigiar els entrevistadors per no parar l'atenció en el president.
"Activistes, no pas militants o simpatitzants, sinó activistes de corrents contràries a la majoria de polítiques del Govern de la Generalitat i més concretament a l'antiga Convergència. Gent que té tot el dret a preguntar, només faltaria, però no pas disfressats de ciutadans de a peu, que és com han estat presentats." (NacióDigital).
I em pregunto si algú es creu que ciutadans que no tenen cap interès per la política es posarien a dedicar minuts del seu temps lliure a anar a tots els programes previs i al directe d'aquest estil, gent vergonyosa o que considera que no té prou coneixements polítics? No, hi va gent polititzada i habitualment aquesta per la seva sensibilitat política, milita a associacions civils, moviments socials, partits polítics, ONGs. El pitjor va ser desprestigiar-nos dient que estàvem actius associativament parlant; això fa molt mal a un país. 
Cal reconèixer que el director del Nació Manresa es va fixar en allò que era prou important: les preguntes i les respostes polítiques.
"Com a mostra els dos preguntadors locals, en Lluís Cano, que va ser cap de llista d'ICV a Manresa a les darreres eleccions locals, i en Joan Gil, membre destacat de les joventuts de l'ANC manresana. Precisament Gil va ser l'únic qui va traslladar al President una pregunta estricament local. La pregunta, vaja: què fem amb la C-55. I Puigdemont, seguint les passes de Rull, ha acabat dient que no pot prometre res sobre el desdoblament de la C-55 o l'alliberament de la C-16, donant a entendre que si en el pressupost es destinen tants diners a educació, sanitat i serveis socials "queden molts pocs diners"." (Nació Manresa) 

En el primer article (enllaç: naciodigital.cat/manresa/noticia/64872/teatre/conservatori/llueix/enmig/jo/pregunto/al/president/grups/pressio) va ser més dur amb els entrevistats que en aquest darrer. 


 Els periodistes del Nació Digital tampoc van contrastar el que exposaven, tot i tenir una responsabilitat periodística, i es va atrevir a inventar-se la tesi que expressava aquest fragment:

"Dit això, sí que és cert que TVC podria explicar una mica quin ha sigut el procés de selecció dels ciutadans que intervenien. Els casos ja mencionats semblen indicar que el càsting hagi estat una mica cuinat/dirigit i potser caldria una petita explicació al respecte." (Nació Digital).  
Els de l'edició nacional van continuar criticant als entrevistadors -que ho pot fer, però és estrany que la majoria de mitjans de comunicació van posar força èmfasi en això, en centrar-se en el to, el discurs i en el perfil dels que fèien les preguntes, que en el president, les preguntes, les respostes... que jo pensava que era allò més interessant pels periodistes.   
"Des d’intervencions impecables, a algun aspirant a (mal) tertulià, algun que es volia passar de llest i vorejava la vergonya aliena, massa mítings polítics i algun intent de discussió amb el president que feia bons els moments més absurds de La Sexta Noche.
(...) Les preguntes van ser força variades, es van tocar temes sensibles, polèmics i incòmodes. En ocasions semblava que el país anava fatal i que Puigdemont hagués de tenir una vareta màgica per a solucionar-ho tot. En part, és normal que així sigui." (Nació Digital) 
Tot i això, entre la crònica del director de Nació Manresa i el redactor de Nació Digital es va fer un bon anàlisi periodístic i transversal on hi va haver, per sort, un paràgraf a la meva pregunta, que crec que era prou interessant i que era una opinió política independentista crítica amb el processisme que no s'havia escoltat a l'espai mediàtic català per la censura, l'autocensura, la pressió política i la marginació política i social de les veus discrepants. 
"Estructures d'estat "a punt"
El dirigent nacionalista ha destacat que les estructures d'estat estaran "a punt" per "quan toqui" culminar la independència. "Em vaig comprometre a fer-ho bé", ha destacat Puigdemont, que ha apuntat que hi ha "gent que les voldria fer de manera més directa". Després de defensar el paper d'Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs per la consulta alternativa del 9-N, ha volgut ressaltar que els responsables governamentals van complir amb els seus compromisos "malgrat les amenaces i advertiments". (Nació Digital)"
Font: fotografia de TVC.
Cal esmentar que tant Manresainfo (com es deia abans Nació Manresa) com Regió7, a diferència d'ElPou.cat, ens va entrevistar. A continuació, us adjunto els enllaços a l'entrevista on vam poder fer contrarèplica a tot plegat:

-------------------------------------------------------------

Evidentment, en l'espai mediàtic espanyol també hi va haver mitjans que en el seu moment en van fer ressò i que posteriorment van recordar el programa. De fet, molts més. 
Per desgràcia quan es polaritzen les opinions polítiques, els mitjans de comunicació també es poden veure abocats a polaritzar les seves línies editorials. I no és negatiu, però cal tenir-ho en compte els grans mitjans de comunicació poden sentir-se pressionats per la ciutadania (i els lectors propers) i influïts per la classe política (que són els que subvencionen també a molts grans i petits mitjans privats).  



Per part del diari identitari espanyolista i d'extrema dreta (xenòfoba, catalanòfoba) també se'n va parlar. En aquest enllaç trobareu l'esment a la meva intervenció i la meva pregunta, que evidentment ho usen per desprestigiar els líders processistes i a tot l'independentisme, i no per augmentar el sentiment crític i autocrític el poble català, que és sobretot el que jo pretenia. Però és evident que cada mitjà en farà la seva pròpia lectura i inevitable. Això no pot ser un mur o limitació per a un anàlisi polític crític i seriós.

En aquest enllaç podeu llegir la notícia: mediterraneodigital.com/identitarios/ultimas-noticias-identitarios/identitarios-3/puigdemont-en-jo-pregunto-tv3-el-referendum-se-hara-y-en-europa-estan-avisados.html

 La majoria de mitjans espanyols també van parlar dels preguntadors, però alhora també del que s'hi va tractar. Fins i tot

 https://elpais.com/ccaa/2017/01/23/catalunya/1485165968_827734.html
https://elpais.com/ccaa/2017/01/22/catalunya/1485124749_040802.html
https://www.naciodigital.cat/manresa/noticia/64416/teatre/conservatori/acollira/estrena/programa/jo/pregunto/tv3
http://www.bllibertari.org/una-vintena-de-persones-es-concentren-contra-la-visita-de-puigdemont-a-manresa.html
https://cat.elpais.com/cat/2017/01/23/actualidad/1485165968_827734.html
http://premsa.manresa.cat/web/index.php?r=noticia/view&id=3523
http://www.elmundo.es/cataluna/2017/01/21/58834125e2704e981f8b45ff.html
http://www.ccma.cat/324/manresa-preveu-convertir-el-teatre-conservatori-en-la-sala-mitjana-del-kursaal-de-cara-al-2017/noticia/2746044
https://www.elperiodico.com/es/tele/20170121/jo-pregunto-carles-puigdemont-tv3-5755709
https://www.elperiodico.com/es/tele/20170123/jo-pregunto-audiencia-puigdemont-tv3-5759666
http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/convocatoriavw/132573/ca/president-puigdemont-respondra-diumenge-preguntes-ciutadans-programa-pregunto-tv3.do
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2017/01/puigdemont-l-estat-espanyol-ens-demana-gairebe-que-deixem-de-ser-catalans-44584.php
http://www.apunt.info/index.php/seccions/secciolluitesidrets/476-les-preguntes-de-les-invisibles-i-les-oblidades-a-puigdemont

 Un programa que va ser líder d'audiència ("va tenir 429.000 espectadors i un 16,3% de quota de pantalla"). Al qual la crítica de televisió Mònica Planas (com també en Ferran Monegal) va fer una crítica força positiva del format. I quan no agrada al govern és quan realment és crític. La selecció va ser entre els participants i ho van explicar en múltiples ocasions: reivindico aquest programa.

 http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/jo-pregunto/jo-pregunto/video/5645174/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/jo-pregunto/el-debat-ciutada-de-l11-de-gener-integre/video/5644845/
http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/jo-pregunto/el-debat-ciutada-del-10-de-gener-integre/video/5644816/
https://www.economiadigital.es/politica-y-sociedad/puigdemont-ensancha-las-grietas-del-pdecat-tras-fallar-en-tv3_188536_102.html
https://www.elperiodico.com/es/temas/jo-pregunto-29811/
https://www.elperiodico.com/es/politica/20170123/agrio-debate-en-las-redes-por-la-filiacion-politica-de-los-participantes-de-jo-pregunto-5759606
Puigdemont posa con los participantes en el programa Jo pregunto, de TV-3.
Sobre el contingut polític de les preguntes i respostes Respecto al ritmo de creación de las estructuras de Estado, trató de tranquilizar a quienes creen que van con retraso
https://www.elperiodico.com/es/politica/20170122/entrevista-puigdemont-tv3-jo-pregunto-5758782

 https://www.ivoox.com/els-manresans-van-preguntar-a-carles-puigdemont-audios-mp3_rf_16645791_1.html

Tornant al tema de qui va inserir el missatge-rumor (en part inventat, amb mala intenció en tot cas), de que el programa estava manipulat, de centrar el debat social (a través de les xarxes socials) i després els mediàtic en els entrevistats i no en el president. Que això ho fes un home de partit demostra. El missatge que es va viralitzar era aquest:
Pilar Rahola
M'envien la següent informació. Si es certa, és deplorable. TV3 hauria de donar alguna explicació. Una "encerrona" en tota regla. Aquesta és la informació que m'envien: 
------Per si heu vist el programa Jo Pregunto de TV3 
Han preguntat:-una interventora de Ciutadans-el cap de llista d'ICV a Manresa el 2015-la portaveu de la PAH a la Sagrera-la delegada sindical de Metges per Catalunya a Bellvitge-el portaveu adjunt dels Comuns a Reus-el delegat d'Unió de Pagesos a les Garrigues-el vicesecretari de la CUP a Manresa-la portaveu dels veïns de l'edifici Venus de la Mina...- una senyora gran que es la responsable de la sectorial de gent gran de Societat Civil Catalana 
Tots presentats com a ciutadans sense esmentar els càrrecs.Gran President! 👍
Per tant, quedava clar que la seva formula de desprestigiar-me en base a intentar etiquetar-me no va funcionar perquè a diferència de la majoria de la resta de membres, no van tenir un mateix discurs totes i tots els que van voler menysprear les meves preguntes en base al meu perfil ideològic i polític. I és que cal dir que em van dir que era militant de Solidaritat Catalana, d'Iniciativa, de la CUP i també alguns em van dir del PSC, imagino perquè havia fet pràctiques al seu equip tècnic parlamentari (com en Mark Serra).

 I que consti que hi va haver opinions de tots els gustos, també hi va haver força gent agraint als entrevistadors les preguntes, però lògicament, fins i tot els propis que vam fer-les, vam haver de centrar-nos en defensar-nos de les falses acusacions -evidentment això se'n diu construir un relat i no sembla que fos casual.
I gent fent debat, com caldria:
En aquesta conversa és molt interessant tots les mentides que es van creure (perquè van voler) molts independentistes processistes: twitter.com/carlesmassatges/status/823792324052484096.
I evidentment uns dels millors mitjans de comunicació catalans, ElCrític, va posar una mica de seny:
I també hi va haver opinions favorables, tan a Nació Digital, l'Ara i Vilaweb, com anàlisis dels mitjans crítiques amb aquesta deriva (intencionada políticament per alguns líders d'opinió) en fixar-se en el perfil dels ciutadans, com si fóssim nosaltres els que havíem de retre comptes a totes i tots els catalans:
I amics, coneguts i desconeguts agraint-me la meva intervenció (i que consti que la crítica la vaig escoltar amb ganes també):
Però no ens enganyem, la majoria eren d'aquest estil: 
I alguns preguntadors defensant-se de les falses acusacions:
I recordo un dels pocs tuits que vaig realitzar, que resumeix molt bé el que al meu entendre, va passar:

I també un dels tuits que no es va repetir massa (ves a saber per què?!):
I per riure una mica...
I recordo els que van crear i viralitzar l'atac contra els preguntadors: l'entorn convergent (PDECAT), els tertulians disposats a defensar el seu partit sempre que calgui:
Com a mínim Vilaweb va fer una aproximació ideològica i política -si teniu curiositat en saber què hi havia de cert i que no en aquella llista, com cal al perfil dels entrevistadors (i va poder usar-se per viralitzar la llista falsejada) -tot i que jo vaig col·laborar molt puntualment amb l'organització civil a la qual se'm deia pertànyer:
Ara bé, el director d'aquest diari, molt més crític amb els governants catalans abans del Procés (llavors era un diari independent i crític de referència al meu entendre), també va dir autèntiques barbaritats basades en un profund desconeixement de la tria dels preguntadors:
Pense que els convidats van ser ben triats. Perquè feien preguntes interessants i sobretot perquè feien suar la samarreta al president Puigdemont. I ja es tracta d’això. No compartesc, això és cert, la decisió de TV3 d’amagar-ne dades que haurien servit per a entendre que no eren tan ‘ciutadans anònims’ com la cadena volia fer veure. Em sembla una mala pràctica periodística amagar informació important. I aquesta ho era. No és igual saber que aquella pregunta la formula algú amb una militància acreditada en un partit o associació que pensar que la fa algú sense cap lligam orgànic a res. Crec que en això TV3 es va equivocar i espere que en els programes següents ho rectifique, també perquè així no es tornarà a trobar que Twitter la deixa despullada, fins i tot mentre es fa l’emissió. (23/01/2017, Vilaweb).
He de dir que Salvador Cardús (com a tertulià progovernamental) també ho va fer viral, però després es va excusar, lo qual l'honora (no recordo l'enllaç on explicava que en el meu cas s'havia equivocat; em costa molt buscar-lo per internet, però ho va publicar al seu perfil de facebook -de fet l'escrit el faig per fer un anàlisi dels mitjans i dels líders d'opinió, no pas per fer un llistat o una mena de revenja contra qui va dir què i qui no):
El que queda clar és que fins i tot en aquest comentari força ponderat, el  missatge va cal·lar. Felicitacions per Joan Maria Piqué que és qui va generar (com a ex cap de premsa de Mas i comunicòleg del PDECAT) i viralitzar aquest missatge:
Josep-Anton24.01.2017  |  00:32Molt d’acord amb el que dius, Vicent. Només dubto de que calgués identificar la militància dels 12 preguntadors. Finalment és lògic que qui milita i és actiu políticament tingui una opinió més articulada i fos escollit per les diferents rondes prèvies com a speaker. Tampoc eren càrrecs destacats de cap partit. A mi no em va caler cap llista ni piulet indignat (hi ha gent que s’inflama més que la benzina) per saber de quin peu calçava cadascú i em sembla bé que la tria sortís tan “crítica”. Només m’ha estranyat que, segons dieu, el “politòleg” sigui independentista, més aviat el feia de la Catalunya que no pot. En qualsevol cas, el President va saber deixar-lo ben retratat. El programa fou una prova de bon periodisme i de democràcia i em sembla que tota la polseguera és perquè fins ara no hi estàvem acostumats. En Puigdemont se’n va sortir més que bé d’una situació realment difícil i això segur que va fer guanyar credibilitat a molta gent que mira la política, els polítics i el periodisme amb molt d’escepticisme (sovint justificat). Molt bé també per TV3, per un format que em recorda el Question Time de la BBC. Fou un plaer veure preguntes i respostes crítiques i intel·ligents. I les piulades de les Castafiori de Cadaqués, deixem-les per el submón de La Vanguardia i la seva fauna.



Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Article "Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia?"

Salut mental i capitalisme: Què en diuen les dades i certa filosofia? Autor de l'article: Joan Gil i Oliveras L'ésser humà és un ésser social, i això vol dir polític -que molts ho obliden i d'altres volen que ho oblidem. Però també és un ser únic amb consciència pròpia i personal. Tant quan patim dolor físic, espiritual, com mental/emocional, ho fem com a éssers individuals i alhora com a pertanyents a diferents col·lectius, entre els quals, la humanitat. És conegut per tothom que compartir aquest dolor sana, alleuja la càrrega, el pes que tots portem a sobre. I per qui ho escolta i acompanya, també el fa relativitzar els seus propis problemes; tot i que a cops, i portat a l'extrem, pot conduir al Síndrome de Desgast per Empatia. En tot cas, voler transitar aquest dolor i respondre-hi com cal necessita una reacció personal, no només d'un acompanyament col·lectiu, tant sigui professional com no. La típica frase “si ell no vol canviar, ningú el pot ajudar”, pot ser u
Més informació

Gràcies per ser el meu amic

Aquest és un escrit que no voldria haver escrit mai. Però necessito escriure'l. Donar-te les gràcies per ser el meu amic. T'ho dec. I em recorda que potser poc sovint ens diem els uns als altres els que ens apreciem, sobretot en vida, que és quan més fa falta. Mal fet que fem. Sembla que en algunes coses, només aprenem a cops. I és que no m'hagués imaginat mai que marxaries tant aviat. Sabíem que tenies una malaltia neurodegenerativa -que fins fa molt poc, vam posar-li nom. Però mai pensàvem que te n'aniries als 35. (Als 35! Amb tot el que tenies per viure). Com és una malaltia d'aquelles que anomenen "rares", rep pocs fons per a la investigació, tot i la honrosa tasca de la  Fundación Noelia . Just, ara que hi he tornat a entrar, m'he adonat que col·laboraves en la part del grafisme. I ara és quan a un li dona ràbia saber-ho ara, no haver col·laborat més amb la fundació (més enllà del que alguns mal anomenen SPAM), no haver fet alguna cosa més en cont
Més informació