Sobre les retallades

 

Menys dèficit, però retallant el que aporten els rics?

Mas Colell avança que el Govern rebaixarà l'IRPF per a les rendes més altes. Tampoc no descarta suprimir l'Impost de Donacions aquesta legislatura.

El Govern sube el sueldo a los jefes de gabinete de siete altos cargos. Los directores de las oficinas territoriales cobrarán 12.000 euros brutos más al año

Ensenyament prohibeix als instituts parlar amb la premsa. Irene Rigau defensa la mesura i assegura que "no és censura". 

L'Impost de Successions significa 120 milions d'euros menys per la Generalitat. Després de la reforma del tripartit es va rebaixar a només un 5% que el pagarien (rendes més altes -amb bonificació pels minusvàlids), i que jo m'hi vaig oposar per anar en contra de la cultura de l'esforç i l'igualtat d'oportunitat (ben liberal, tot plegat).

Retallades socials i ajudes als més privilegiats no és ideologia, i sobretot, no és una vergonya? Ja n'hi ha prou de confondre el personal:

a) La crisi econòmica és culpa d'un model de sistema capitalista, el neoliberal, que atorga molt poder al món financer en tot l'entremat del sistema econòmic. Seguint la teoria ideada a les Escoles universitàries econòmiques dels Estats Units, sota mites i idees de Hayek i Friedman; Reagan i Tatcher comencen a aplicar-les. Friedman, a més, també les aplica a Chile on hi governa un dictador; però això no és problema pel capitalista.

b) En realitat la crisi econòmica és una crisi cíclica del sistema capitalista que condueix a l'oligopoli i el monopoli si no està sota regulació estatal (mercat de valors, Comissió per la Competència, intervenció keynesiana i social demòcrata). El sistema s'expandeix i es contrau. En aquest procés, com ve explicaven els marxistes, neix la nova versió del nou capitalisme (en aquest cas, financer). El neoliberalisme, propugna tornar a les teories clàssiques de desregulació econòmica i menor intervenció estatal, per tal de que el mercat s'autoreguli. Això que en definitiva vol dir "salvese quién pueda" i la llei del més fort va caure per l'avarícia dels que es privilegiaven d'aquest format econòmic.

c) Però no són aquests últims (banquers, especuladors, accionistes, economistes neoliberals, entramat militar nord americà) els que estan patint les conseqüències. Només un dels banquers que va estafar, està a la presó, als EUA. La resta, continuen rebent sucosos beneficis empresarials i dividends. Són els capitalistes de sempre, però ara, dedicats a la borsa. I per desgràcia, a l'especulació sobre el valor dels aliments, que condueix a greus problemes alimentaris (cada cop anem a pitjor per reduir la fam) al Tercer Món. Aquí s'hi uneix a l'especulació financera (amb suprimes i tòxics), l'especulació urbanística (amb el finançament local pobre que tenien les viles i ciutats, no hi havia altre forma de finançar-se) i del totxo.

d) Què fa Europa? Regalar diners als bancs, alguns Estats els nacionalitzen, en controlen la seva gestió (que no siguin ineficients i lladres), i d'altres com l'espanyol... Bé, ni en parlem d'això, pitjor que el PP. A més, com també vol Mas, volen deixar per més endavant els acords de Kyoto contra el canvi climàtic i l'acord de la UE contra el CO2. No és temps per medi ambientalismes, sinó, "per aixecar l'economia". El Tercer Món cada cop rep més ajuda i les ONG's i empreses de serveis socials a les persones, aquí al Primer Món , moltes dedicades a l'atenció a la pobresa, cada cop tenen més usuaris i menys subvencions. Però no retallem en despesa militar i ens dediquem a controlar el preu del petroli i el gas a Líbia perquè Gaddafi ja "no és de fiar (en economia!)".

e) Les grans empreses multinacionals i transnacionals se'n van del país, acomiaden a milers de treballadors, etc. I les PIMES que depenen de les matèries primeres i de les comandes de les primeres, també tenen grans problemes per pagar els seus treballadors, familiars o continuar amb l'empresa. Parlen de captar inversió quan se'n van igual fàcim el que fàcim: o mercat d'esclaus o innovació. I aquí apostem per platja, totxo i Telecinco. Espanya vol privatitzar la loteria (que és un bon sac de diners per les arques públiques!).PC City es deslocalitza. Continuen els Expedients de Regulació. A més, la reforma laboral abarateix l'acomiadament. Les PIMES no reben crèdits ICO. Es retalla el futur (el pressupost de Ciència i Innovació) i els pilars bàsics de l'Estat del Benestar a Catalunya sí (amb CiU) i a Espanya no (amb el PSOE, i IU i ERC pressionant). Telefònica continua obtenint milions de beneficis mentrestant vol acomiadar de cop a milers de treballadors. La crisi no la paguen els rics. Se socialitzen les pèrdues; això sí. Els titelles polítics fan el teatre mentrestant la dictadura econòmica es va visualitzant millor, i tots ens adonem més de com funciona "la democràcia".

Aquesta és la realitat.

El dèficit estatal no té relació amb la crisi (ni l'argument dels tipus d'interès). Aquí hi ha privilegiats. I oprimits.

  

a) És cert que alguns ajuntaments han gastat més del que podien, fent piscines cobertes (per agafar un exemple)? Sí, no s'han cenyit a la co-responsabilitat fiscal. Ara bé, tampoc tenen un finançament local com per cobrir serveis socials bàsics (o el que jo considero bàsics, és clar, aquí sembla que els drets socials són un "luxe"). Per això, l'especulació urbanística i la conseqüent corrupció (i l'aparició de partits independents locals que agafaven la cartera urbanística), han estat el problema del món local per prestigi de l'exercici polític.

b) Catalunya no. Catalunya té un dèficit fiscal que fa que vagi baixant de posició (de riquesa generada) entre les CCAA de l'Estat, estant per sobre Madrid i València (l'eix PP nacional). L'Estat del Benestar iniciat per la primera època de Jordi Pujol i modernitzat i complementat pel tripartit, està sent desmantellat per Mas, que és més dur que el Govern liberal-conservador britànic (també és cert que allà l'Estat del Benestar és més petit).

c) M'imagino que no cal parlar de Zapatero i del Govern central. Reforma laboral, reforma de les pensions, retallades socials i potser nou conveni col·lectiu amb menys poder sindical i més empresarial? Privatitzacions, cap control sobre les multinacionals espanyoles i els grans banquers (Botín és qui mana, perquè enganyar-nos), incompliments sobre inversió en infraestructures catalanes, posant pegues a l'eix mediterrani, etc.

d) Què cal eixugar aquest deute i dèficit públic? Sí, és clar. Però no sota l'amenaça dels inversors (lladres del món) i dels que maneguen els fils. I menys retallades socials sota la bandera de "retallades públiques". I menys, sense lluitar contra el frau fiscal, sense impulsar la taxa Robin Hood, sense control del món financer, etc. Potser cal retallar alguns tràmits burocràtics, reordenar el mapa del sector públic, ser més austers en la despesa diària, ser més sostenibles. Sí. Ara bé, cal: 1) debat públic, 2) recerca de consensos, 3) no retallar pilars del benestar social, 4) tenir un visó de futur i invertir en els sectors estratègics (educació, formació, innovació, Universitat, infraestructures, R+D+I, energies renovables i economia social i RSC).