El 10 d'abril, si ets barceloní, vota a la consulta popular sobre la independència!

A Opinió Nacional.com he escrit algun article al respecte.

Fa uns anys que continuant sent un defensor ferm dels valors i l'aplicació del federalisme, vaig creure convenient que aquests s'haurien de dur a terme en un altre espai (en un món globalitzat) com era Europa i no en una Espanya uniforme; encara que descentralitzada políticament, i sobretot, administrativament. M'havia passat del federalisme espanyol al federalisme europeu, canviant el meu model d'Estat per a Catalunya, per un d'independent. M'havia convertit, com tants d'altres, en independentista. Havia canviat no només per la postura de la elit espanyola o per la opinió pública general, sinó per la reflexió teòrica i l'anàlisi pràctica de la situació amb la qual es trobava el país tant a nivell nacional, com social, com ecològic, com "anímic" (tot i que sigui difícil definir tal terme parlant de la societat en general). Primerament em vaig postular defensor de les tesis sobiranistes que reclamaven quelcom bàsic: el dret a la secessió d'una regió amb institucions pròpies. I seguidament, vaig anar formulant quin seria el meu camí cap a la independència, des d'un punt de vista social i cohesionador. És per això, que entremig d'aquest procés personal que han viscut molts ex federalistes desencantats que s'han passat a l'independentisme (o al sobiranisme), he tingut entrebancs amb algunes concepcions independentistes que em feien pensar que per construir tal Estat de la forma que el veien alguns, millor quedar-se a casa.

En un programa a Banda Ampla, prèvia reflexió personal (llarga i distesa) amb mi mateix, vaig anar a defensar ja sense embuts -fent el pas definitiu del sobiranisme a l'independentisme activista- la necessitat d'un Estat propi per als catalans i catalanes vinguts d'arreu del món. El meu model d'Estat, de Nació de destí i no d'origen, d'Estat del segle XXI, territorialment equilibrat -sóc un gran defensor de les vegueries-, entre d'altres característiques complementàries, les vaig poder exposar al programa.

Mentrestant aquest canvi -tant personal, com social- anava succeint a Catalunya, el Tribunal Constitucional anava treballant l'última "retallada" en drets nacionals. Llavors ja formava part -no tant pel meu independentisme prematur, sinó per la meva defensa de la democràcia participativa- de l'organització de les consultes populars sobre la independència, muntades per la societat civil, per fer bullir l'olla i el debat públic (tant sa que és) sobre un tema radical (que trenca amb la legalitat vigent espanyola). Com a membre de la plataforma comarcal Bages Decideix i com a voluntari de Mesa de Manresa Decideix, així com col·laborador en la Marxa de Torxes i algun altre acte puntual complementari. Ara mateix, estic posant el meu últim gra de sorra havent participat en el vot anticipat a Gràcia amb uns molt bons amics, i formant-me com a vocal de seguretat-en realitat no hi haurà cap problema- d'un col·legi per aquest 10 d'abril, el dia que Barcelona (la capital, és un símbol) votarà Sí o No a la independència, que esperem sigui amb una gran participació, augmentant els alts números ja registrats en els vots anticipats.