29-S: una vaga justa, una resposta catalana
Hi ha qui afirma que l’aturada general convocada per dimecres és una vaga espanyola i que per aquest motiu no s’hi ha de participar.
Són com els qui inicialment van arribar a afirmar que la manifestació del 10 de juliol era una protesta a favor de l’Estatut per recuperar el tram retallat pel Tribunal Constitucional i que per això no s'hi havia d'anar. I potser així havia estat concebuda d’entrada. Però la demostració de força del moviment independentista popular va ser precisament la de convertir-la en la manifestació més multitudinària de la història i en tot un clam per l’Estat propi.
La reforma laboral plantejada pel Govern espanyol té desenes d’elements que afectaran la qualitat de vida dels treballadors catalans. El marc de relacions laborals és principalment espanyol mentre Catalunya segueixi sent comunitat autònoma.
A més de la reforma laboral, l’espoli fiscal de 20.000 milions anuals que no tornen a Catalunya dóna més motius que a cap altre territori de l’Estat per protestar. Aquesta xifra milionària, un desequilibri inèdit en cap altre país de la UE, perjudica seriosament la qualitat de vida d’aturats, treballadors, emprenedors i empresaris. Ningú no se'n salva. Només per aquest motiu el 29-S hauria de convertir-se en la millor resposta catalana a la crisi, la reclamació de la fi del dèficit fiscal.
Les protestes, si són massives i contundents, obliguen els governants a tenir-les en compte. El desembre de 1988 Felipe González va haver de fer marxa enrere amb el Plan de Empleo Juvenil. També el maig del 92 amb el projecte de Llei de Vaga. O Aznar el 2002 amb el decretazo que el ministre Zaplana es va haver d’empassar.
El que segur que no provoca canvis és la inacció i quedar-se de braços creuats.
La manca de resposta legitima l’acció del govern espanyol. El sobiranisme ha de demostrar a les classes populars que amb un Estat propi, Catalunya a hores d’ara estaria començant a sortir de la crisi com ho fan els països capdavanters d’Europa. És una vaga justa. I cal una resposta massiva catalana per legitimar-la.
Són com els qui inicialment van arribar a afirmar que la manifestació del 10 de juliol era una protesta a favor de l’Estatut per recuperar el tram retallat pel Tribunal Constitucional i que per això no s'hi havia d'anar. I potser així havia estat concebuda d’entrada. Però la demostració de força del moviment independentista popular va ser precisament la de convertir-la en la manifestació més multitudinària de la història i en tot un clam per l’Estat propi.
La reforma laboral plantejada pel Govern espanyol té desenes d’elements que afectaran la qualitat de vida dels treballadors catalans. El marc de relacions laborals és principalment espanyol mentre Catalunya segueixi sent comunitat autònoma.
A més de la reforma laboral, l’espoli fiscal de 20.000 milions anuals que no tornen a Catalunya dóna més motius que a cap altre territori de l’Estat per protestar. Aquesta xifra milionària, un desequilibri inèdit en cap altre país de la UE, perjudica seriosament la qualitat de vida d’aturats, treballadors, emprenedors i empresaris. Ningú no se'n salva. Només per aquest motiu el 29-S hauria de convertir-se en la millor resposta catalana a la crisi, la reclamació de la fi del dèficit fiscal.
Les protestes, si són massives i contundents, obliguen els governants a tenir-les en compte. El desembre de 1988 Felipe González va haver de fer marxa enrere amb el Plan de Empleo Juvenil. També el maig del 92 amb el projecte de Llei de Vaga. O Aznar el 2002 amb el decretazo que el ministre Zaplana es va haver d’empassar.
El que segur que no provoca canvis és la inacció i quedar-se de braços creuats.
La manca de resposta legitima l’acció del govern espanyol. El sobiranisme ha de demostrar a les classes populars que amb un Estat propi, Catalunya a hores d’ara estaria començant a sortir de la crisi com ho fan els països capdavanters d’Europa. És una vaga justa. I cal una resposta massiva catalana per legitimar-la.
Comentaris